dimecres, 29 de desembre de 2010

I ara, la factura de la llum



Però en que estan pensant?

Estem en una crisi de dimensions estratosfèriques, on un munt de gent esta a l’atur, on hi ha famílies que no tenen cap ingrés econòmic, on s’estan embargant vivendes a tor i a dret i la única solució que troben, per recaptar diners, es apujar el rebut de la llum un 9,8% de mitjana  a partir de l’1 de gener.

Crec que no cal dir que l’electricitat i en conseqüència la llum, tindrien que ser considerades un dret basic. Si la gent que no te diners amb prou feines pot pagar la factura actual, com pretenen que assumeixin aquest augment desmesurat? Deixant de comprar aliments basics?

Crec que hi ha altres maneres d’intentar superar la crisi. Caldria buscar maneres que no impliquin perjudicar als de sempre, als ciutadans que mes necessiten ser atesos.

Podrien posar unes bústies arreu del país, perquè la gent pogués proposar maneres imaginatives de retallar despesa. Possiblement torbaríem entre tots la manera de sortir de la crisi.

dimarts, 28 de desembre de 2010

Catalunya - Hondures

Si he de ser sincer, el partit d’aquesta nit no hem desperta gaire interès. La selecció d’Hondures, sense ganes de desmerèixer, no crec que sigui un atractiu suficient com per mobilitzar una gran quantitat d’aficionats, per molt que a la selecció Catalana juguin aquesta nit icones com en Puyol o en Busquets. A mes en Pique no juga perquè esta lesionat.

El fet de que ahir li demanaven a l’entrenador, que es Mexicà, noms coneguts de jugadors de la selecció d’Hondures perquè els aficionats poguessin ubicar-los en algun equip, no fa mes que confirmar el partit de costellada d’aquesta nit.

Els de RAC1 li van preguntar al seleccionador pel fet de la selecció catalana i l’home la va comparar amb la selecció d’una zona de Mèxic. Estaria be que als rivals que venen a jugar contra Catalunya, se’ls hi expliqui una mica el sentit de la selecció Catalana, mes enllà del futbol.  

El que hem va sorprendre ahir va ser el nostre seleccionador Nacional, el senyor Johan Cruyff, que als articles que escriu habitualment en comptes de parlar del partit d’avui, es veu que va parlar del FC Barcelona. Si el seleccionador Nacional no fa promoció del partit d’aquesta nit, que esperen que facin el aficionats?

Be, traient tot això, aquesta nit veure el partit per la televisió (suposo que el fan per TV3) i donaré suport a la nostra selecció nacional, la de tot un país, la selecció Catalana.

dilluns, 27 de desembre de 2010

L’Ajuntament de Barcelona i la postal de Nadal


Anys enrere, quan el tema d’Internet encara estava en fase inicial, acostumàvem a rebre a casa diverses postals nadalenques de la família, amics, coneguts i, com no, la de l’Alcalde de Barcelona. Els últims anys les postals en paper s’han reduït, però encara n’ha arribat alguna.

Aquest any,  any de crisi i problemes econòmics pel país, el 99,99% de les felicitacions de Nadal que hem rebut han estat via correu electrònic. Avui en dia el Potoshop fa meravelles i, amb una simple foto familiar, pots fer coses increïbles.

He dit que el 99,99% de les felicitacions les hem rebut via correu electrònic perquè el 00,01% restant, en concret una postal, l’hem rebuda en paper i per correu ordinari. En aquest temps de crisi, en que a les empreses es reben postals amb comptagotes i tothom s’estreny el cinturo, la única postal en paper, que suposo que ha costat un munt de diners, ha estat la de l’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona.

No se quina es la intenció, però la meva primera reacció ha estat preguntar-me com poden gastar diners en això quan ens estan dient que la caixa esta buida. Crec que hi ha coses mes importants i maneres mes econòmiques de felicitar les festes al ciutadans i ciutadanes de Barcelona. I si no hi ha diners, doncs que pengin una felicitació al web de l’Ajuntament de Barcelona i solucionat.

En aquests temps de crisi, crec que la societat Barcelonina valora molt mes que l’Ajuntament mostri austeritat que el fet que enviïn una postal de Nadal a casa en format paper.

Per cert, BON NADAL!!

dijous, 23 de desembre de 2010

¿La meva llengua? El Català!!


Un altre cop han tornat a agredir la nostra terra, la nostra cultura i la nostra llengua. Tot això, amb el permís del govern Català que no ha mogut ni un dit per salvaguardar la realitat nacional de Catalunya. Però els Catalans, tossuts i treballadors, continuem tirant endavant, tot eixugant-nos les llàgrimes dels ulls, pensant en com sortir d’aquest forat on varem caure fa tants i tants anys i  del qual encara no hem pogut sortir.

Perquè hem de seguir aguantant la gran xucladora de mamella, que es beneficia del nostre país i a canvi ens neguen els nostres drets econòmics, culturals i nacionals?

I que faran els nostres politics Catalans? Tancaran l’aixeta i no pagaran no un cèntim fins a aprovar el pacte fiscal? Seran valents i defensaran Catalunya, tot plantant cara a Madrid? Deixaran d’aplicar sentencies agressives contra el país, fins a les ultimes conseqüències? Ignoraran als partits Espanyolistes asseguts als escons del Parlament, que son els que estan encenent metxes contra Catalunya constantment? Seran valents i, en el cas de no aconseguir redreçar la relació amb Espanya, treballaran per assolir la Independència del País? No ho crec.

El que sento ara mateix es desànim i pena. Tot el que van lluitar els nostres pares i el que van patir els nostres avis, estem veient com es agredit constantment i ningú fa res per redreçar-ho.

¿La única solució? La Independència!!


Plataforma per la Llengua
http://www.plataforma-llengua.cat/

dimecres, 22 de desembre de 2010

Fumador passiu 1 – Fumador actiu 0



Ahir es va aprovar definitivament la reforma de la llei del tabac que prohibeix totalment fumar a qualsevol recinte públic tancat, inclòs bars i restaurants a partir del proper 2 de gener. 

Pels no fumadors es una llei molt esperada doncs, per molt que diguin, la majoria d’establiments petits han permès fumar a les seves instal·lacions i hem tingut que empassar-nos el fum d’aquest col·lectiu que, en la majoria dels casos, no tenen cap consideració cap els que estem a la taula del costat i, casualment, no tenim cap cendrer a taula.

També penso que el fet de prohibir fumar en aquests establiments, a part de ser un pas de modernitat, es una oportunitat perquè els fumadors es plantegin si val la pena podrir-se per dins i gastar una fortuna en una cosa que els hi esta escurçant la vida i el nivell de vida, en termes de salut.

Felicitacions pels no fumadors i ànims pels que encara esteu lligats a aquest vici, amb l’esperança de que us en pugueu desenganxar aviat.

dilluns, 20 de desembre de 2010

L’AVE dels “señoritos” i el TGV ignorat



En teoria els que governen han de treballar per dur a terme les infraestructures necessàries perquè un territori creixi productivament i pugui distribuir, tot exportant i important, els productes necessaris perquè l’economia d’aquest territori creixi.

Basant-nos en aquesta definició, l’AVE (Alta Velocidad Española) es una infraestructura que, en teoria, hauria de servir per unir punts estratègics de productivitat i d’aquesta manera ajudar a augmentar l’economia.

Però, quina ha estat l’estratègia del govern Espanyol en aquest assumpte?

Qui no recorda quan l’any 1992, en el govern d’en Felipe González, varen decidir que el primer tram de l’AVE havia d’unir Madrid amb Sevilla?. No podia ser que els “señoritos” del govern de l’època no poguessin anar a la “Feria de Abril de Sevilla” amb l’AVE.  En comptes de crear lligams de comunicació cap a Europa, era preferible ser populistes. Prioritzar unir Madrid-Barcelona, per posteriorment fer el salt a Europa, no va estar en el seu full de ruta.

Posteriorment l’AVE va arribar a Saragossa, Lleida, Tarragona i no es fins a l’any 2008, 16 anys desprès de Sevilla, que l’AVE uneix Madrid - Barcelona. Durant tots aquests anys, l’AVE ha anat creixent, tot unint diferents capitals Espanyoles, però sense pensar gaire en unir l’Alta Velocitat amb Portugal i França.

Però ahir va arribar el gran moment de demostrar que s’apostava, tant des d’Espanya com des de Catalunya, que unir Catalunya amb Paris marcava una abans i un desprès en els comunicacions i que era una oportunitat d’or per augmentar el transport de mercaderies per Europa via Ferrocarril.

Per un canto, ahir s’inaugurava el TGV (Tren de Gran Velocitat) que uneix Figueres amb Paris. Primer s’agafa un tren de Sants a Figueres i, a Figueres, enllaces amb el TGV Figueres - Paris, que per 63 € et porta en 7 hores i 25 minuts al centre de Paris.

Per l’altre, ahir també s’inaugurava el tram de l’AVE que uneix Madrid – València. Es un AVE directe que en 1 hora i 34 minuts et porta a València.

Quin dilema, apostar per promocionar la unió de l’AVE amb el TGV Europeu o promocionar que els Madrilenys ja poden a anar a la platja?. Doncs ells ho van tenir clar.

A l’acte de l’AVE Madrid – València, hi van assistir els Reis d’Espanya, el govern Espanyol en ple, la oposició i el govern Valencià.

En canvi, a la inauguració de la unió Barcelona – París no hi va assistir ningú de primera línia, ni del govern Català, ni del Govern Espanyol. Tant sols a Barcelona hi va fer acte de presencia l’alcalde Hereu i al trajecte Figueres – París els alcaldes de Figueres i Perpinyà i representants de Renfe, Adif i la companyia francesa de ferrocarril SNCF.

Queda clar doncs que Catalunya s’ha de buscar, com sempre ho ha fet, les garrofes. El que no entenc es que ningun representant del govern sortint, ni del futur govern entrant, es presentes a Sants a donar suport a aquesta unió.

Si en Mas va dir fa poc a Madrid que Catalunya ja no depèn d’Espanya a l’hora d’importar productes, perquè la gran majoria els importa a la resta del mon, com pot ser que el mateix Mas no doni suport públic al TGV, que pot ser una infraestructura vital per Catalunya en una hipotètica independència o no dependència de l’Estat Espanyol? Tots sabem que poc podem esperar d’Espanya i que el que volen es xuclar de la mamella fins que no en quedi ni una gota.

Si per optar a mes autonomia ens cal mes independència econòmica, crec que seria imprescindible que Catalunya apostes al 100% per la unió de Catalunya amb Europa, a traves del TGV. 

dijous, 16 de desembre de 2010

Johan Cruyff i l’Anglès d’en Lionel Messi


S’ha de reconèixer que en Johan Cruyff es un mite vivent de la historia del Futbol Club Barcelona. Jugador del FC Barcelona en el període 1973-1978 i mes tard entrenador en el període 1988-1996, va demostrar que de futbol n’entén un grapat i que, a l’etapa del Dream Team, va donar al FC Barcelona moltes alegries, tot iniciant una forma d’entendre el futbol que, a dia d’avui, i en la figura d’en Pep Guardiola,  continua present.

Dit això, també es de justícia dir que últimament sabem mes coses d’ell pels seus comentaris o baralles amb el Club , que pels seus mèrits esportius. Ser una llegenda del futbol, sembla que et dona dret a opinar sobre tot el que fan i deixen de fer els jugadors del primer equip del FC Barcelona i tot el que envolta aquest club. Moltes vegades de forma contradictòria.

La ultima va ser ahir quan, a la roda de premsa de presentació del partit de la selecció Catalana contra Hondures, va criticar a en Lionel Messi i al 90 % jugadors del FC Barcelona  per no saber parlar anglès.  Diu que en Messi no pot parlar amb la meitat del món sent el millor jugador del món.

Com pot fer aquests comentaris quan ell, que es el seleccionador de la selecció Catalana, la nostra selecció, no articula ni una paraula en la llengua pròpia del país, el Català. L'any passat, amb motiu de la seva presentació com a entrenador de la selecció catalana, Cruyff va justificar el fet de no parlar en aquesta llengua perquè "no vull violar el català". Son ganes de crear conflictes.

Podrà haver sigut un gran jugador i un gran entrenador, però considero que la selecció Catalana, amb el que representa pel país i pels sentiments dels Catalans, tindria que ser entrenada per un entrenador Català, que entengui i parli el Català i que estigui d‘acord amb les sensibilitats del país.

Una Nació una Selecció

dimecres, 15 de desembre de 2010

El Petits Habitants ja te 2.000 visites


Vaig engegar aquesta aventura de crear un bloc l’any 2008 quan, animat per altres blocaires, vaig sentir la necessitat de plasmar inquietuds, idees i opinions de la realitat que ens envolta. Als inicis tenia el bloc al servidor de bloc.cat però, desprès de molts problemes tècnics, vaig decidir migrar a blogspot i ha estat aquí on el Petits Habitants ha agafat mes embranzida.

Els articles inicials eren curts i escassos però, de fa un temps cap aquí, he conegut nous blocaires a la xarxa, amb blocs espectaculars i dels quals ara en soc seguidor, que m’han fet veure la increïble xarxa de blocaires que tenim en Llengua Catalana i m’ha animat a fer articles mes extensos i treballats.

Desprès de 2 anys i mig a la xarxa, el Petits Habitants ha arribat a les 2.000 visites!! Moltes gracies a tots els que us passeu habitualment pel bloc, als que afegiu comentaris i als que us n'heu fet seguidors.

Moltes Gracies!!

diumenge, 5 de desembre de 2010

Caos Aeroportuari – Crònica des de Madrid


Quin tràfec de setmana!! Dos dies fent maletes, carregant-les d’il•lusió, planificant els dies de pont amb la família, etc..

A mitja tarda de divendres varem agafar el rodalies direcció Aeroport del Prat (rarament va ser puntual) i carregats amb les bosses, els bitllets d’avió i el piscolabis per sopar, varem fer cap a la T1 on, en teoria, ens esperava el nostre avio que ens duria a Madrid.

A mig camí, a l’alçada de Bellvitge, ja hi havia una noia que a crits conversava per telèfon amb alguna amiga que li comentava que hi havia problemes al Prat. No va ser fins que vam agafar la llançadora, que et du de la parada de tren de l’Aeroport a la Terminal 1, que ens varem començar a assabentar de que l’espai aeri de Madrid i Barcelona estaven tancats per l’abandonament massiu dels controladors aeris del seu lloc de treball

A l’arribar a la T1 tot estava desbordat. Cues de kilòmetres de passatges en forma d’espiral davant dels taulells de les companyies d’aviació (Iberia, Vueling, etc ..), gent amuntegada al taulell d’informació d’AENA, on uns pobres nois i noies feien el que podien per posar bona cara i intentar ajudar a la gent a posar les reclamacions pertinents a AENA, això si, protegits pels Mossos d’Esquadra, el taulell on surten els vols amb la majoria d’ells cancel•lats i un missatge de megafonia que informava de la decisió dels controladors i que AENA no podia fer res. Caòtic!!

Desprès de fer 1 hora de cua i gastar un munt de diners trucant al numero de la nostra companyia de vol, varem aconseguir que ens donessin vol per dissabte al mati. Alleujats varem posar la reclamació pertinent a AENA i varem marxar cap a casa, deixant a l’aeroport un munt d’afectats que no havien corregut la mateixa sort que nosaltres i no tenien cap noticia de la companyia.

Finalment els vols de dissabte es van cancel•lar i vam tenir que agafar un AVE per poder arribar a Madrid a passar uns dies en família. Quina impotència i quina ràbia!! Finalment la nostra companyia de vol ens torna els diners del vol de divendres, menys mal perquè sinó quina ruïna.

L’actitud dels controladors aeris no te justificació, guanyen un munt de diners a l’any (es parla de 400.000 € i amb hores extres fins a 1.000.000 €), treballen menys hores per conveni que moltes empreses i encara tenen els sants collons de jugar amb les vacances de la gent humil.

Crec que la decisió del govern de posar les coses al seu lloc s’ha fet tard. Ja fa temps que fan vagues encobertes i fan mal a l’economia, al turisme, als curritos que volem marxar algun cap de setmana per desconnectar de la nostra rutina ...... que de cop i volta es van posar malats el 100% de la plantilla i quan els militars els hi van dir que o s’incorporaven a la feina o anaven a la presó es van incorporar el 90% sense cap alteració mèdica!!

Tot això no pot quedar impune!! Cal que uns quants controladors trepitgin la presó per que vegin que la gent n’està farta d’aquestes actituds i abusos i, encara diria mes, cal que totes les indemnitzacions que pagarà AENA i els costos de mobilitzar tota aquesta gent ho assumeixin personalment els controladors que van deixar les seves obligacions a la brava.

Una cosa es una vaga, amb serveis mínims, on mes o menys la gent i les companyies es poden organitzar i pots salvar part del viatge, però el que han fet no te nom. Fins hi tot divendres van tenir que enviar a la policia a protegir els 100 controladors que estaven reunits a un hotel de Madrid per evitar que la gent afectada anés a buscar-los.

La llibertat d’un acaba on comença la de l’altre!!

dijous, 2 de desembre de 2010

Barcelona fa olor a tràfic, menjar i cloaca



Recordo que fa temps, en un diari o radio no ho recordo, va sortir publicat que a New York, mes concretament a Manhattan, havien fet una ruta turística basada en les olors de les diferents àrees de la zona. La ruta sobretot estava enfocada a olors culinàries (restaurants Xinesos, Asiàtics, Italians, etc ..)  i ho plantejaven com una cosa atractiva pel turisme.

En el cas de Barcelona, resulta que fa olor a tràfic, menjar i cloaca!! Aquesta es la conclusió d’un estudi qualitatiu realitzat als 10 Districtes de Barcelona, per part d’una empresa qualificada, a petició de La Vanguardia.

El mes fort es que La Vanguardia ho ha publicat. No se amb quines intencions, però no crec que sigui per augmentar el turisme. Si ara resulta que Barcelona fa olor a cloaca i ho expliquem com si fos lo mes normal del mon, com volem que augmenti el turisme o que la Ciutat Comtal sigui vista com una ciutat cosmopolita?

Ja fa temps que ho penso, necessito marxar de Barcelona!! A un poblet tranquil i sense gaire pol·lució. No se quan, ni com, però arribarà el dia d’abandonar la gran ciutat per guanyar qualitat de vida.

L’estudi en qüestió:

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20101130/54079040796/barcelona-huele-a-trafico-comida-y-cloaca.html