dimecres, 30 de març de 2011

Comença el circ electoral del Partit Popular


I com no podia ser d’una altra manera, el gran guru Popular, el Sr. José Maria Aznar, va aparèixer ahir per televisió al canal VEO7 i, entrevistat pel seu compatriota Pedro J. Ramírez, va donar la seva particular visió sobre l’actualitat.

Va repassar temes com la crisi, el passat, el present, el futur, la guerra d’Irak, la intervenció militar a Líbia, el PSOE, el terrorisme, la Unió Europea, els Estats Units i tot adobat amb una bona dosi d’atacs al Govern Espanyol actual i una embetumada d’auto bombo personal i de partit.

Per sort va fer una afirmació positiva. Li van preguntar si pensa tornar a la política, i ell va contestar “Hay gente que quiere que vuelva y otros que no. Yo no pienso mover ni un dedo, mi tiempo se acabó".

dimarts, 29 de març de 2011

La consellera Rigau i els uniformes escolars


Ara els hi dona per plantejar el debat sobre els uniformes a les escoles. La justificació que donen, per obrir aquest debat, es la manera de vestir i la obsessió que tenen certs estudiants per les modes i l’estètica les 24 hores del dia.

Els uniformes a les escoles, no ens enganyem, es un sistema retrògrad i conservador on s’anul·la la personalitat de la persona en pro d’una sèrie de valors disciplinaris, aplicats actualment en algunes escoles privades, concertades o religioses.

El sistema educatiu Català deixa molt que desitjar i de les politiques del Departament d’Educació del govern anterior no cal ni parlar-ne. Però d’aquí a obrir un debat sobre la imposició dels uniformes a les escoles, crec que hi ha un abisme.

En un moment en que les escoles publiques s’estan replantejant la manera d’educar els infants, crec que hi ha altres debats mes importants a plantejar que no pas aquest. Ara que estan començant a aparèixer escoles publiques on es planteja una educació viva i activa, que s’allunya bastant dels plantejaments mes tradicionals i que es basa en certs aspectes en l’escola lliure, potser caldria revisar el funcionament i els plantejaments de les escoles mes tradicionals. I mes encara quan la xifra de col·legis amb uniforme escolar es mínima i per tant afecta a un petit col·lectiu.

Si el problema es la vestimenta dels adolescents que van a classe vestits de marca, amb pentinats ultra moderns i això provoca que mes que un Institut sembli una passarel·la de moda de New York, doncs potser el que hem de fer es educar als pares. Educar a uns pares que, en comptes d’inculcar valors als seus fills, sembla que els hi ensenyin a ser els mes “guais” del Institut. Però be, això es el mal endèmic de la nostra societat, una societat basada en lo material i no en valors com la solidaritat, el respecte o l’empatia.

Resumint, debats estèrils, que creen un gran rebombori, però que fan de cortina de fum dels problemes reals de l’educació al nostre país.

dijous, 24 de març de 2011

S’ha acabat el cànon digital


L'Audiència Nacional ha declarat nul·la l'ordre ministerial sobre el cànon digital que regula, des del 2008, els suports digitals subjectes al pagament d'aquesta taxa per a còpia privada. S'ha rebutjat també la pretensió que es retorni el recaptat pel cànon per falta de competència.  (Publicat avui a l’edició digital de l’ARA)

Aquesta norma, basada en donar per suposat que tots els que comprem reproductors de música, ordinadors o qualsevol aparell de copia digital ho estem fent per lucrar-nos i fer-ne negoci, era una vergonya i un element mes de desprestigi de l’SGAE i dels artistes (si es poden dir així) afiliats a aquesta associació que, amb el suport del govern, son finalment els grans beneficiats d’aquesta pràctica que podríem anomenar, com a mínim, immoral.

Quan es va aprovar el cànon digital no em va sorprendre gens. Les noticies que sortien als diaris parlant de les famoses visites dels comercials de l’SGAE a les barberies i als petits comerços, per exigir-los el pagament d’un rebut pel sol fet de tenir una radio sintonitzada al local sota amenaça de denuncia, o quan l’SGAE va exigir el cobrament dels drets d’autor dels musics que van participar a LA MARATO de TV3, tot i que els artistes havien cedit els drets i havien renunciat a cobrar res perquè era benèfic, fa que cada cop et sorprenguin menys totes aquestes coses. 

El fet que ara s’anul·li el cànon es una bona noticia, però ho tenen ben lligat. La justícia ha rebutjat la pretensió que es retornin els euros que ja han recaptat fins al dia d’avui, entenc que de forma il·legal, perquè diu que no te competències. Si els de l’SGAE tinguessin una mica de vergonya, retornarien els diners que hem tingut que pagar els ciutadans per omplir les seves butxaques.

I ara, els productes que estaven lligats al famós cànon, seran mes barats? O les marques aprofitaran per embutxacar-se aquests calerons a costa dels consumidors?.

Amb aquest sistema de protecció dels drets d’autor, els musics ho tenen ben fotut. La seva popularitat cau en picat i, a mes de no vendre discos, s’han quedat encallats en un passat que tard o d’hora els hi tocarà assumir. O avancen o quedaran caducs.

Vendre discos, a no ser que siguis el grup del moment, es un mal negoci. El que haurien de fer es apostar per la venda de cançons per Internet, abaixar els impostos dels productes culturals i preparar uns bons directes. El negoci avui en dia es fa en els concerts, per molt que l’SGAE estigui obsessionada en cobrar canons i quotes per repartir entre un quants.

Visca els artistes, visca la musica i visca la cultura a preus populars!!

dimarts, 22 de març de 2011

La meva petita es a punt d’arribar


Hem costa concentrar-me. En menys de dues setmanes serem un mes a casa, en aquest cas una mes, i visc en un núvol d’emocions. Per un cantó sento felicitat però per l’altre un xic de por i de respecte pel que significa tenir un altre fill. Ho sabrem fer be?. El gran s’entendrà amb la seva germana?. Aquestes son algunes de les preguntes que hem venen al cap i que hem treuen el son.

Amb el nen, al ser el primer embaràs, va passar tot molt a poc a poc i tot ens venia de nou. La primera ecografia, la panxeta que comença a créixer, les visites al metge, etc.. Tot era un compte enrere i es va fer etern. Pel que fa a aquest embaràs ens ho hem pres amb mes calma i sense adonar-nos-en ja estàvem celebrant el Nadal amb una panxeta de 6 mesos.

Desprès de Reis varem començar a ser conscients que a l’abril serem pares de nou, de tot el que teníem  que preparar i de la nova etapa que començarem d’aquí uns dies. Serem pares de dues criatures meravelloses, el gran un nen de tres anys i la que ve de camí una nena, i tornarem a re- viure aquells moments meravellosos d’agafar el teu nen/nena i sentir-te el pare mes feliç del mon, que protegeix als seus petits i els cuida i mima perquè siguin molt feliços.

Ja queda poc.  

Quina il·lusió!!

dilluns, 21 de març de 2011

Líbia i els interessos d’occident


Desprès de setmanes de guerra de guerrilles a Líbia, la setmana passada el líder Libi, Muammar al-Gaddafi, va contraatacar bombardejant les ciutats controlades pels rebels provocant gran quantitat de morts civils. Comptant que Muammar al-Gaddafi es un dictador, no es d’estranyar que per aplacar una rebel·lió dels seus conciutadans utilitzi la força i les armes necessàries per fer-los callar.

Fa uns dies, la coalició internacional va decidir intervenir en aquest conflicte i va enviar submarins, vaixells nuclears, caces i altres sistemes armamentístics per frenar els atacs del dictador i crear una zona d’exclusió aèria. La justificació era protegir els civils que estaven patint els atacs de l’exèrcit del dictador Libi.

Vist des d’aquest punt de vista, protegir els civils que estaven patint els atacs de l’exèrcit del dictador Libi, es podria pensar que es lloable aquesta acció d’alliberament però tot plegat fa una mica de pudor.

Mirant les noticies dels diaris i dels telenotícies dels últims dies, te n’adones que tot son interessos econòmics. El petroli podria ser un dels interessos que persegueixen països com França, Anglaterra, Estats Units i de retruc Espanya.

El mes fort de tot, segons diferents diaris, es que part de les armes que esta utilitzant el dictador Libi li van ser venudes per alguns dels països que ara intervenen en aquesta intervenció militar d’occident.

N’hi ha per llogar-hi cadires!!

NO A LA GUERRA!!

divendres, 18 de març de 2011

Ànims Abidal!!


L’Éric Abidal va ser operat ahir d’urgència al ser-li detectat un tumor de petites dimensions al fetge. Pel que sembla la operació ha anat be i ara estan a l’espera de l’anàlisi del tumor per veure si es benigne o no. Ha tingut sort ja que, al ser un esportista d’elit, a Can Barça els hi fan revisions mèdiques periòdiques. Aquestes revisions han permès detectar-li la malaltia en un estadi inicial i això facilitarà la seva curació.

L’Abidal esta en el seu millor moment físic i es una peça clau a l’onze d’en Guardiola. Esperem que es recuperi aviat i el tornem a veure amb la samarreta del Barça abans que finalitzi la temporada 2010-2011.

Ànims Abidal!!

dimecres, 16 de març de 2011

Els Manel ... que grans!!


1 segon, 2 segons, 3 segons, 4 i 5 ..... ja tenim aquí el nou disc dels Manel. Ha estat una llarga espera, però ha valgut la pena. Ansiós per veure un pessic del nou treball dels Manel, diumenge passat, vaig comprar l’ARA per aconseguir el primer videoclip en primícia del seu nou disc "10 Milles Per Veure Una Bona Armadura". El videoclip es del “single” Aniversari.

Tant sols ho puc descriure d’una manera, pell de gallina. Un gran disc, molt esperat i de qualitat. Dona gust tenir al país i en la nostra llengua un grup de musica d’aquest nivell.

Gaudiu del vídeo que van penjar els Manel al Youtube, amb la portada del nou disc i el single Aniversari sonant de fons.

dimarts, 15 de març de 2011

La central de Fukushima .... NUCLEARS NO!! Gracies.



La radiació al Japó, un país que viu un malson nuclear, va en augment. Després de l'explosió que s'ha produït aquesta nit al reactor 2 de la central de Fukushima, la tercera que pateix la planta des de dissabte a conseqüència del terratrèmol de 8,9 punts de divendres passat, les autoritats del país nipó han reconegut que els nivells de radiació s'han elevat "significativament". L'incendi que es va produir més tard al reactor 4 del mateix complex han obligat l'Executiu japonès a establir una zona d'exclusió aèria a la zona qualificada com a de risc i a reconèixer que si els nivells continuen incrementant-se, podria haver-hi afectacions en la salut humana. - (Publicat avui a l’edició digital del diari ARA)

Desprès d’un terratrèmol brutal i d’un Tsunami de dimensions esfereïdores, ara se li ha d’afegir el risc d’una catàstrofe nuclear. Els ciutadans del Japó estan patint una de les catàstrofes mes importants dels últims anys i les imatges que ens arriben et deixen corprès. Et deixen impactat, no tant sols per les imatges de destrucció i de víctimes, sinó per la situació en que queden milers de ciutadans que s’han quedat sense res, que han perdut familiars i amics i que estan en mans de la benevolència i la solidaritat de la resta de mortals que hem tingut la sort de no viure una situació similar. Tot el meu suport i els meu condol pel poble Japonès.

On si que vull incidir es en l’origen d’aquests desastres. El Terratrèmol i el Tsunami posterior son desastres naturals, imprevisibles i que, sigui per la mala gestió del planeta que fa l’home o per altres causes, l’home i pot fer poca cosa. En canvi les centrals nuclears son un invent de l’home, estan gestionades per l’home i  tant sols depèn de nosaltres seguir produint energia nuclear o no. Les conseqüències d’una catàstrofe nuclear son imprevisibles i, en el cas de produir-se, n’estariem pagant les conseqüències tota la vida.

Jo preferiria canviar els hàbits de consum de la població i eliminar totes les centrals nuclears. Canviant els hàbits podríem potenciar energies netes, que aporten potser menys energia però que no posen en risc la salut de la població. Plaques solars, molins de vent, energia geotèrmica, compostatge, etc ... N’hi ha moltes d’opcions i tant sols cal que els governs hi posin fil a l’agulla. Àustria no te centrals nuclears (crec que estan prohibides a la seva constitució) i Alemanya ha fet marxa enrere en la seva decisió d’allargar la vida útil de les seves centrals nuclears.

I Espanya que ha fet? Doncs res. El Govern Espanyol ha ratificat la gestió de les seves centrals nuclears amb el suport del PP. Unes centrals nuclears que últimament han patit errors de seguretat i que segurament tampoc estan preparades per un desastre natural com un terratrèmol.

A Catalunya, NUCLEARS NO!! Gracies.

divendres, 11 de març de 2011

Mourinho i el sensacionalisme barat de pa sucat amb oli



Surt a escàndol per roda de premsa. José Mourinho, entrenador del Reial Madrid, ha assegurat aquest matí que “si volen acabar amb el campionat, potser jo els ajudo i no convoco Casillas per al pròxim partit”. “Les regles no són iguals per a tots. Si no dones les mateixes oportunitats, la competició no és oberta”, ha dit el tècnic portuguès. – (Publicat avui a la versió digital de l’ARA)

Aquest senyor surt mes als diaris per les seves queixes, excuses i males maneres, que pels seu mèrits esportius amb seu club, el Reial Madrid. Cada dia que poses les noticies tot son critiques al FC Barcelona i insinuacions de tracte de favor.

Que no senyor Mourinho, que no, que el FC Barcelona te un súper equip i esta jugant un gran campionat. A mes, el Reial Madrid, amb vostè al capdavant, ha perdut partits on la previsió era que sortís com a clar vencedor i per tant vostès son els responsables dels seus resultats esportius. Tot son excuses i mes excuses.

Deixant pales diàriament la seva animadversió al Barça i criticant i menyspreant a equips i entrenadors que s’enfronten al Reial Madrid, no nomes produeix una mala imatge de vostè com a professional, sinó que crea una mala imatge del club que li paga la nomina a final de mes. Ja no es tracta de Barça o Madrid, es tracta de professionalitat.

Prou excuses i Visca el Barça!!

dijous, 10 de març de 2011

El penis humà tenia espines ..... quin mal!!

La pèrdua d'una part de l'ADN no codificant va permetre que el penis humà deixés de tenir espines, un tret físic que ens distingeix de les espècies més properes a nosaltres, com els ximpanzés  … Pel que sembla, aquests utilitzarien aquestes espines com una forma d'eliminar restes d'esperma d'altres mascles en el moment d'aparellar-se amb les femelles, un fet que amb la monogàmia es feia necessari. - (Publicat avui al diari ARA)

Aquest mati ho explicaven a RAC1 entre rialles i fa una estona ho he pogut llegir a l’edició digital de l’ARA. Realment em pregunto el perquè fa tanta gracia parlar dels òrgans reproductors masculins o femenins, per molt que tingui espines, i mes quan la noticia es basa en estudis científics. Es veu que els del Mon a RAC1 tenen el riure fàcil.

Aquest sistema de penis, amb punxes o amb espines, ja l’havia sentit anomenar en referència als gats. Es veu que ells també tenen el penis amb punxes i, quan copulen, no deu de ser gaire agradable per les femelles.

Us imagineu el penis del Rasputin ple d’espines?? ...... ai!!

dimarts, 8 de març de 2011

La Vanguardia en Català


Ara fa uns dies, els directius del diari La Vanguardia van comunicar que havien decidit treure en breu una edició de La Vanguardia en Català paral·lelament a l’edició en Castellà. Desprès de fer-se pùblica la noticia, els assalariats i col·laboradors del Grup Godó, s’han encarregat de fer-ho córrer i han fet fins i tot presentacions de la nova edició del diari a diferents ciutats del país.

Queda clar que es una gran noticia i que això donarà un gran impuls a la llengua Catalana, doncs molts catalanoparlants tenen La Vanguardia com el seu diari habitual.

Dit això i traient tot el rerefons patriòtic i de país, he de dir que hem sembla que ho han fet purament per negoci. Durant molts anys hem tingut el diari Avui com a referent de premsa en Català i La Vanguardia seguia editant el diari en Castellà. Desprès va venir l’edició del Periodico en Català i la Vanguardia va seguir editant el diari en Castellà. Finalment, amb l’ajuda d’uns quants col·laboradors de La Vanguardia, va sortir, ara fa uns mesos, el diari ARA, editat integrament en Català. Que ara de cop i volta, als de La Vanguardia, els hi entri la falera de publicar el diari tamé en Català, dona que pensar no?

Per molt que els continguts de La Vanguardia siguin de bona qualitat, molt catalanoparlants hem comprat, durant tots aquets anys, altres diaris editats en català per defensar la nostra llengua. Durant tot aquest temps La Vanguardia ha editat unicament en Castellà, i fen-t’ho no ha fet cap favor a la llengua.

Per tant, felicitar a La Vanguardia per editar el diari també en català, però també exclamar que ja era hora!!. I que no ens venguin cortines de fum, ja que tot això crec que ho han fet per aconseguir quota de mercat i no per patriotisme o defensa de la llengua.

divendres, 4 de març de 2011

El mon es ple de malparits i d’amics de les coses alienes


El mon es ple de malparits i d’amics de les coses alienes. He estat uns dies sense escriure al bloc perquè dijous passat hem vaig quedar col·lapsat i fins avui no he pogut asseurem a escriure quatre ratlles.

Fa uns dies van forçar el cotxe del meu germà, a Sant Andreu del Palomar, i li van fotre les claus de casa. Mentre miraven com canviar el pany i demanaven preu, al ser un pis de lloguer, varen passar uns dies. Uns dies fatals en el quals, sense adonar-se’n, aquests malparits amics de les coses alienes estaven controlant a quines hores eren a casa.

Dijous de la setmana passada van entrar al portal i van anar provant les claus robades als panys de les portes de la finca fins que una porta es va obrir, la del meu germà. En aquells moments no hi havia ningú a casa i els molt desgraciats es van endur tot el que van poder (TV, Càmera de fotos, el portàtil, etc..). No només van robar, sinó que van deixar la casa tota regirada.

Però no contents amb això, els molt desgraciats, es van endur records sentimentals del meu germà i de la seva parella. Records pels quals ells trauran quatre rals, però que a nivell sentimental no tenen preu.  Entre aquestes coses hi havia un disc dur amb les 12.000 fotos que havia fet el meu germà durant els últims 15 anys, un bastó africà de Moçambic i una espasa del senyor dels anells de col·leccionista.

Suposo que els objectes electrònics, inclòs el disc dur de les 12.000 fotos, ja els hauran formatejat i els hauran venut, però si algú veu un bastó africà com el de la foto d’aquí sota, a la part que no es veu hi ha un elefant tallat en fusta i os i la punta del bastó es d’os blanc, us agrairia que m’ho féssiu saber a través del bloc perquè es robat. La denuncia ja esta posada als mossos, però es molt difícil que trobin res de res.

Si algú ha vist o veu el bastó de la foto, feu-m’ho saber.

No saben el mal que han fet aquests desgraciats.