dimarts, 31 de maig de 2011

Els indignats, el català i el dret a l’autodeterminació


Un cop passades les eleccions municipals i amb les assemblees dels indignats constituïdes als diferents barris de Barcelona, l’ocupació de Plaça Catalunya ha perdut el sentit i s’ha convertit mes en un problema que en un acte de suport massiu.

Considero que ara toca fer feina a nivell local, amb les AAVV i amb les entitats, per entre tots aportar propostes de canvi. L’acampada de Plaça Catalunya s’ha transformat en un recull pintoresc de protestes de tota indole on, siguem realistes, ja no te sentit tenir la plaça tota empaperada, pintada i amb els parterres destrossats si tenim les assemblees de barri constituïdes.

En plena democràcia no cal que juguem al joc dels politics. Si creiem que una altra realitat es possible doncs posem-hi fil a l’agulla i treballem des de baix, des dels barris. No pretenguem canviar el mon instantaniament amb quatre crits, dos manifestacions, i una acampada a Plaça Catalunya.

El que si que no trobo gens be i fa que els Espanyolistes es freguin les mans, es la obsessió dels indignats en fer les conferencies en Espanyol. Cada cop que ha sortit per TV alguna rotllana a Plaça Catalunya amb algun indignat expressant-se megàfon en ma, ho ha fet en Espanyol. Deuen pensar que així els entendran millor a la Plaza del Sol.

Que no estem a Catalunya? Que els estudiants universitaris, que en son un munt, no son conscients de la importància d’utilitzar la llengua del país en actes amb aquest ressò internacional? Serà que no han llegit al diari que, per exemple, el PP del País Valencia es vol carregar l’ensenyament en Valencià. Pel que sembla tampoc contemplen dins de les seves reivindicacions el dret d’autodeterminació del pobles.

Començo a pensar que tot això ha estat una cortina de fum, manipulada per uns quants i que no en traurem res mes que incidents a Plaça de Catalunya amb els Mossos repartint castanyes, unes quantes portades de diari i cassolades durant uns mesos a les 9 del vespre. 

dilluns, 30 de maig de 2011

Que gran Piqué, que gran!!


NOSALTRES NI ENS DROGUEM, NI ENS TIREM, NI COMPREM ARBITRES. NOSALTRES JUGUEM A FUTBOL!!

Tot dit.

dissabte, 28 de maig de 2011

L’anaconda esta desbocada!!


Falten 75 minuts perquè comenci el partit i tot esta preparat per veure el Barça amb els amics. Avui serà un gran dia. 

Visca el Barça i Visca Catalunya!!

dimecres, 25 de maig de 2011

El PP i la intransigència ridícula i vexatòria


Maite Huerta, candidata a l'alcaldia del municipi alacantí de l'Alfàs del Pi (Alacant) mostra una postura intransigent davant una persona físicament discapacitada i davant l'ajuda que li presta una assistent de protecció civil en el moment de dipositar el vot en les eleccions municipals i provincials del 2011- LA VANGUARDIA

Amb aquest vídeo queda demostrada la intransigència i les poques formes de certs personatges que pul·lulen pel mon polític. Veient aquest vídeo he sentit vergonya aliena i tant sols cal veure la cara de la noia de protecció civil que no es podia creure el numeret de la candidata del PP.

Segons diuen alguns diaris, la suposada noia de protecció civil era una apoderada del PSOE que duia l’armilla per tapar la seva acreditació. Encara que fos així, el numeret d’aquesta personatge es dantesc.

I que diu l’amic Mariano?. Doncs res, com sempre.

Vergonyós!!

http://www.lavanguardia.com/politica/elecciones-2011/20110525/54161307722/una-candidata-del-pp-en-alicante-trata-de-impedir-el-voto-de-una-discapacitada.html

dimarts, 24 de maig de 2011

A que estem jugant?


Desprès de l’hòstia que s’han fotut els Socialistes a les municipals, comença a ser preocupant l’augment de vots del Partit Popular a Catalunya. Vull pensar que tant sols es tracta d’un traspàs de vots entre PSC i PP però, per molt que em vulgui enganyar, encara no puc entendre com, amb personatges com la Sra. Sanchez Camacho, el Sr. Fernandez Diaz i el Sr. García Albiol, amb aquests discursos xenòfobs i espanyolistes, poden recollir aquesta quantitat de vots en un territori que sempre s’havia caracteritzat pels pocs vots que recollia un partit Espanyolista i de dretes com el PP.

Ara caldrà veure quina maniobra fa CIU a Barcelona on, inflat pels resultats, el PP esta reclamant formar part del govern i a mes ser alcaldes a Badalona i Castelldefels, poblacions on han guanyat les eleccions.

Per un altre canto esta aquest nou experiment d’Esquerra Republicana a Barcelona on, unida a Reagrupament.Cat i al partit d’en Laporta, han tret els pitjors resultats en anys i, pel que he sentit avui a la radio, ha provocat la dimissió en ple de la junta executiva d’ERC. Sort en tenim de les CUP que han pogut treure alguns regidors a Girona i a altres poblacions.

Això si, el mes preocupant ha estat l'augment de vots de PXC, el partit xenòfob d’en Josep Anglada, que ha dut el discurs anti-immigració a l’extrem i que, amb fins a 4 i 5 regidors en algunes poblacions, pot provocar una fractura social important.

Amb aquest panorama, que no es gens satisfactori, ara toca un reflexió profunda per part d’alguns partits que s’han enfonsat aquestes eleccions i, pel que fa als que seran alcaldes aquesta legislatura, una reflexió profunda dels missatges que ha donat la ciutadania amb els seus vots.

divendres, 20 de maig de 2011

Jose Luis Perales – Un velero llamado libertad


Remenant pel Youtube he trobat aquest directe del Jose Luis Perales. Aquest home es d’aquells que duien els pares al casset del cotxe quan anàvem a córrer mon i m’ha agradat poder tornar a escoltar aquesta cançó i compartir-la al bloc.

Quines pintes!! Sobretot fixeu-vos en el violinista del bigoti i la melena... espectacular!!

dijous, 19 de maig de 2011

La Consellera Rigau i la conciliació laboral familiar

“La consellera d'Ensenyament assegura que el "coixí" familiar és molt important per complementar la feina de les escoles i insinua que alguns pares ho permeten per tenir més temps lliure per a ells” – Publicat avui a l’edició digital de l’ARA.

Ho he sentit aquest migdia per la radio i no m’ho creia. Realment es pensa la senyora Rigau que tenim els fills a l’escola mes temps de l’habitual per tocar-nos la figa i el flabiol?. Potser la gent de classe mitjana - alta, com la majoria dels politics, poden fer això ja que les seves rendes els hi ho permeten, però la gran majoria dels que hem de deixar les criatures tantes hores a les guarderies, jardins d’infants  i escoles es perquè em de treballar.

En comptes d’insinuar que els pares preferim estar de farra que amb els fills, els que hauria de fer la senyora Rigau es reunir-se amb el Conseller d'Empresa i Ocupació (Sr. F. Xavier Mena) per poder dur a terme una conciliació laboral familiar en condicions a les empreses i no la realitat actual en que fem mes hores que un rellotge, pleguem quan quasi be ja es fosc i a sobre no ens queixem per poder dur un sou a casa.

Aquestes son les nostres necessitats Sra. Rigau i no les seves insinuacions que no ens duen enlloc.

dimecres, 18 de maig de 2011

Samarreta del Barça temporada 2011-2012


La nova samarreta del FC Barcelona es tant moderna, que ha perdut l’essència i la màgia de la samarreta actual.

Em sap greu, però algú ho havia de dir!!

dimecres, 11 de maig de 2011

PSC = PSOE


Ahir va quedar pales que el PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) es el PSOE (Partido Socialista Obrero Español) i que per tant se li en refot Catalunya i els seus interessos. Ahir era el moment de demostrar que el PSC es alguna cosa mes que un apèndix del PSOE, però van jugar les cartes a l’inrevés.

Alineant-se amb el PSOE, amb la Sra. Carme Chacón al capdavant, han demostrat que son un partit Espanyol mes i ja els podem col·locar al canto del Partit Popular i Ciutadans, que consideren Catalunya “Un territorio mas de España”.

Del primer a l’últim, tots els parlamentaris Catalans son conscients de l’asfixia econòmica a que està sotmesa Catalunya, per part de l’Estat Espanyol, i tots aquests que han decidit decantar la balança cap al PSOE han actuat d’una forma imprudent, calculada i electoralista, per obligar al Govern Català a retallar encara mes i per tant patir les conseqüències en els resultats de les eleccions municipals.

Senyors del PSC (PSOE?), que es pensen que ens mamem el dit?. Ahir es van treure la careta i espero que les conseqüències es vegin reflectides als resultats de les eleccions municipals. Ja que Catalunya els hi en refot, doncs siguin clars i canviïn les sigles del seu partit per PSOEC (Partido Socialista Obrero Español en Cataluña). D’aquesta manera els ciutadans sabran si voten a un partit Català o Espanyol.

dilluns, 9 de maig de 2011

Avui en faig 33!!


Han passat 33 anys / 12.045 dies / 289.080 hores / 17.344.800 minuts / 1.040.688.000 segons des d’aquell 9 de maig de 1978 en que vaig néixer. 

Es estrany però no em sento gran. Aquests últims 4 anys han estat molt intensos amb el naixement dels meus dos fills i crec que estic vivint una segona joventut ara que soc pare.

La samarreta d’en Xavi signada me la va regalar ahir la família!! Em va fer molta il·lusió i la cara que vaig posar quan la vaig veure es indescriptible.

dimecres, 4 de maig de 2011

Wembley 1992 – Wembley 2011


19 anys desprès, la historia es repeteix.

L’any 1992 jo tenia 14 anys i no vaig ser conscient del que significava aquella final fins que mon pare hem va situar en la importància que la cita requeria. Asseguts tots dos a la taula del menjador, amb el pis en silenci i ma mare i mon germà dormint al llit, varem gaudir i patir aquella final Europea contra la Sampdoria.

En aquell minut 111 del partit, en plena prorroga, va arribar el gol somiat. Una falta fora de l’àrea ideal pel nostre heroi Ronald Koeman, un silenci sepulcral davant dels televisors, la toca Stoichkov, la para Bakero, xuta Koeman ...... GOOOOL!!!!

Els dos varem fer un bot de la cadira i encara recordo que hem vaig deixar la cuixa contra la taula al aixecar-me. Va ser un gran moment pel Barça i per Catalunya i el recordaré com un gran moment viscut amb el meu Pare.

El proper 28 de maig de 2011, tots amb el Barça!!

Visca el Barça i Visca Catalunya!!