Petits Habitants

S'ha mort en Bubba Smith!!

2011-08-04T12:24:00.005+02:00

Estava llegint la noticia de la mort de l’actor que feia de Moses Hightower i m’ha vingut la nostàlgia a l’hora que me sentit gran. He recordat aquelles tardes de dissabte o diumenge, asseguts al sofà de casa, amb el meu pare al canto i veient a la TV una de les pelis de la famosa saga “Loca Academia de Policia” en format VHS.

Quins grans moments!!

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Muere/Bubba/Smith/estrella/futbol/americano/Loca/academia/policia/elpepucul/20110804elpepucul_1/Tes

Tots amb Noruega!!

2011-07-25T09:12:00.003+02:00

Estupor, tristor, angoixa, decepció ... aquests son alguns dels sentiments que em produeixen els fet succeïts a Noruega divendres passat. Tots els extrems es toquen i aquests fets en son un clar exemple.

El mon s’ha tornat boig!!

Les retallades i el penis amputat!!

2011-07-13T10:40:00.001+02:00

Una dona de l'estat de Califòrnia ha drogat el seu marit, l'ha lligat al llit, li ha tallat el penis i, posteriorment, l'ha llençat a un triturador d'escombraries. – (Publicat avui a l’edició digital de l’ARA).

Hi gent que es pren el terme de les retallades al peu de la lletra. N’hi ha que retallen a Sanitat i Educació, n’hi ha que retallen cintes per inaugurar establiments i/o altres locals d’us públic i finalment hi ha gent com aquesta senyora que ha retallat el penis del seu marit, amb el qual estava en procés de divorci, per desprès fer-lo miques amb el triturador d’escombraries.

Aquest mon està ben boig!!

http://www.ara.cat/mon/talla-penis-llenca-triturador-descombraries_0_516548526.html

Un altre cop fent campanya contra la llet Catalana!!

2011-06-22T09:00:00.001+02:00

L’Organització de Consumidors i Usuaris – OCU, ha publicat un vídeo on analitza la qualitat de a 47 marques de llet de l’Estat Espanyol. D’aquestes 47, n’hi ha 10 que l’OCU s’aventura a recomanar no comprar-ne.

I quina sorpresa, entre aquestes 10 marques que recomanen no comprar estan RAM, Llet Nostra y El Castillo, totes tres marques Catalanes.

Estem un altre cop davant d’una nova campanya contra la llet Catalana? Es lamentable.

http://www.lavanguardia.com/economia/marketing-publicidad/20110621/54174486819/la-ocu-alerta-de-diferencias-abismales-de-calidad-en-las-marcas-espanolas-de-leche.html

Tatuat els amics de Facebook!!

2011-06-10T11:39:00.000+02:00

Has d’estar molt sonat per tatuar-te els amics del Facebook al braç. La noia del vídeo així ho ha decidit i s’ha dibuixat les cares de 152 dels seus amics de Facebook al braç.

Com diria ma mare, n’hi ha mes fora que dins!!

http://www.ara.cat/el_radar/Facebook-tatuatge_3_495580438.html

Esquerra punt i a part

2011-06-06T09:44:00.000+02:00

Ahir varem poder presenciar un altre escena de la tragicomèdia “ERC, la patacada desprès del segon tripartit”.

El Sr. Carod Rovira va decidir abandonar Esquerra per desafecció amb el projecte i distanciament amb l’actual direcció del partit. Feia temps que es veia a venir aquest divorci i, desprès de mesos de retrets entre els uns i els altres, realment no m’ha sorprès gaire.

Fa anys que Esquerra va decidir auto immolar-se i renunciar a ser un dels grans del panorama polític Català. Decisions com el segon tripartit, el vot de l’estatut i les baralles internes per liderar el partit, amb escissions com Reagrupament.cat o Solidaritat, han dut Esquerra Republicana de Catalunya a l’abisme i a una situació que, fruit de les ultimes eleccions municipals, te difícil solució.

La única solució possible es re inventar el partit per tornar a dur una proposta atractiva a la ciutadania. També aniria be renovar les cares i aportar sang nova a la direcció i als òrgans de govern del partit.

A Esquerra no li cal un punt i seguit, li cal un punt i a part.

M’encanta la pluja

2011-06-01T09:21:00.001+02:00

Les olors que desprèn la terra mullada, veure les gotes de pluja a contrallum, l’arc de Sant Martí i el soroll que fa la pluja a l’impactar amb el terra, son algunes de les coses que em fan gaudir dels dies plujosos.

Un moment especial es quan he d’agafar la moto en dies de pluja com avui. Si vas ben equipat i no et mulles, mentre sents les gotes d’aigua com et piquen al casc, tens aquella sensació d’estar protegit.

M’encanta la pluja!!

Els indignats, el català i el dret a l’autodeterminació

2011-05-31T09:40:00.005+02:00

Un cop passades les eleccions municipals i amb les assemblees dels indignats constituïdes als diferents barris de Barcelona, l’ocupació de Plaça Catalunya ha perdut el sentit i s’ha convertit mes en un problema que en un acte de suport massiu.

Considero que ara toca fer feina a nivell local, amb les AAVV i amb les entitats, per entre tots aportar propostes de canvi. L’acampada de Plaça Catalunya s’ha transformat en un recull pintoresc de protestes de tota indole on, siguem realistes, ja no te sentit tenir la plaça tota empaperada, pintada i amb els parterres destrossats si tenim les assemblees de barri constituïdes.

En plena democràcia no cal que juguem al joc dels politics. Si creiem que una altra realitat es possible doncs posem-hi fil a l’agulla i treballem des de baix, des dels barris. No pretenguem canviar el mon instantaniament amb quatre crits, dos manifestacions, i una acampada a Plaça Catalunya.

El que si que no trobo gens be i fa que els Espanyolistes es freguin les mans, es la obsessió dels indignats en fer les conferencies en Espanyol. Cada cop que ha sortit per TV alguna rotllana a Plaça Catalunya amb algun indignat expressant-se megàfon en ma, ho ha fet en Espanyol. Deuen pensar que així els entendran millor a la Plaza del Sol.

Que no estem a Catalunya? Que els estudiants universitaris, que en son un munt, no son conscients de la importància d’utilitzar la llengua del país en actes amb aquest ressò internacional? Serà que no han llegit al diari que, per exemple, el PP del País Valencia es vol carregar l’ensenyament en Valencià. Pel que sembla tampoc contemplen dins de les seves reivindicacions el dret d’autodeterminació del pobles.

Començo a pensar que tot això ha estat una cortina de fum, manipulada per uns quants i que no en traurem res mes que incidents a Plaça de Catalunya amb els Mossos repartint castanyes, unes quantes portades de diari i cassolades durant uns mesos a les 9 del vespre.

Que gran Piqué, que gran!!

2011-05-30T09:16:00.001+02:00

NOSALTRES NI ENS DROGUEM, NI ENS TIREM, NI COMPREM ARBITRES. NOSALTRES JUGUEM A FUTBOL!!

Tot dit.

L’anaconda esta desbocada!!

2011-05-28T19:19:00.001+02:00

Falten 75 minuts perquè comenci el partit i tot esta preparat per veure el Barça amb els amics. Avui serà un gran dia.

Visca el Barça i Visca Catalunya!!

El PP i la intransigència ridícula i vexatòria

2011-05-25T18:56:00.001+02:00

Maite Huerta, candidata a l'alcaldia del municipi alacantí de l'Alfàs del Pi (Alacant) mostra una postura intransigent davant una persona físicament discapacitada i davant l'ajuda que li presta una assistent de protecció civil en el moment de dipositar el vot en les eleccions municipals i provincials del 2011- LA VANGUARDIA

Amb aquest vídeo queda demostrada la intransigència i les poques formes de certs personatges que pul·lulen pel mon polític. Veient aquest vídeo he sentit vergonya aliena i tant sols cal veure la cara de la noia de protecció civil que no es podia creure el numeret de la candidata del PP.

Segons diuen alguns diaris, la suposada noia de protecció civil era una apoderada del PSOE que duia l’armilla per tapar la seva acreditació. Encara que fos així, el numeret d’aquesta personatge es dantesc.

I que diu l’amic Mariano?. Doncs res, com sempre.

Vergonyós!!

http://www.lavanguardia.com/politica/elecciones-2011/20110525/54161307722/una-candidata-del-pp-en-alicante-trata-de-impedir-el-voto-de-una-discapacitada.html

A que estem jugant?

2011-05-24T09:51:00.004+02:00

Desprès de l’hòstia que s’han fotut els Socialistes a les municipals, comença a ser preocupant l’augment de vots del Partit Popular a Catalunya. Vull pensar que tant sols es tracta d’un traspàs de vots entre PSC i PP però, per molt que em vulgui enganyar, encara no puc entendre com, amb personatges com la Sra. Sanchez Camacho, el Sr. Fernandez Diaz i el Sr. García Albiol, amb aquests discursos xenòfobs i espanyolistes, poden recollir aquesta quantitat de vots en un territori que sempre s’havia caracteritzat pels pocs vots que recollia un partit Espanyolista i de dretes com el PP.

Ara caldrà veure quina maniobra fa CIU a Barcelona on, inflat pels resultats, el PP esta reclamant formar part del govern i a mes ser alcaldes a Badalona i Castelldefels, poblacions on han guanyat les eleccions.

Per un altre canto esta aquest nou experiment d’Esquerra Republicana a Barcelona on, unida a Reagrupament.Cat i al partit d’en Laporta, han tret els pitjors resultats en anys i, pel que he sentit avui a la radio, ha provocat la dimissió en ple de la junta executiva d’ERC. Sort en tenim de les CUP que han pogut treure alguns regidors a Girona i a altres poblacions.

Això si, el mes preocupant ha estat l'augment de vots de PXC, el partit xenòfob d’en Josep Anglada, que ha dut el discurs anti-immigració a l’extrem i que, amb fins a 4 i 5 regidors en algunes poblacions, pot provocar una fractura social important.

Amb aquest panorama, que no es gens satisfactori, ara toca un reflexió profunda per part d’alguns partits que s’han enfonsat aquestes eleccions i, pel que fa als que seran alcaldes aquesta legislatura, una reflexió profunda dels missatges que ha donat la ciutadania amb els seus vots.

Jose Luis Perales – Un velero llamado libertad

2011-05-20T19:56:00.001+02:00

Remenant pel Youtube he trobat aquest directe del Jose Luis Perales. Aquest home es d’aquells que duien els pares al casset del cotxe quan anàvem a córrer mon i m’ha agradat poder tornar a escoltar aquesta cançó i compartir-la al bloc.

Quines pintes!! Sobretot fixeu-vos en el violinista del bigoti i la melena... espectacular!!

La Consellera Rigau i la conciliació laboral familiar

2011-05-19T18:51:00.003+02:00

“La consellera d'Ensenyament assegura que el "coixí" familiar és molt important per complementar la feina de les escoles i insinua que alguns pares ho permeten per tenir més temps lliure per a ells” – Publicat avui a l’edició digital de l’ARA.

Ho he sentit aquest migdia per la radio i no m’ho creia. Realment es pensa la senyora Rigau que tenim els fills a l’escola mes temps de l’habitual per tocar-nos la figa i el flabiol?. Potser la gent de classe mitjana - alta, com la majoria dels politics, poden fer això ja que les seves rendes els hi ho permeten, però la gran majoria dels que hem de deixar les criatures tantes hores a les guarderies, jardins d’infants i escoles es perquè em de treballar.

En comptes d’insinuar que els pares preferim estar de farra que amb els fills, els que hauria de fer la senyora Rigau es reunir-se amb el Conseller d'Empresa i Ocupació (Sr. F. Xavier Mena) per poder dur a terme una conciliació laboral familiar en condicions a les empreses i no la realitat actual en que fem mes hores que un rellotge, pleguem quan quasi be ja es fosc i a sobre no ens queixem per poder dur un sou a casa.

Aquestes son les nostres necessitats Sra. Rigau i no les seves insinuacions que no ens duen enlloc.

http://www.ara.cat/politica/Rigau-families-estressats-activitats-extraescolars_0_483551965.html

Samarreta del Barça temporada 2011-2012

2011-05-18T09:07:00.000+02:00

La nova samarreta del FC Barcelona es tant moderna, que ha perdut l’essència i la màgia de la samarreta actual.

Em sap greu, però algú ho havia de dir!!

PSC = PSOE

2011-05-11T12:09:00.002+02:00

Ahir va quedar pales que el PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) es el PSOE (Partido Socialista Obrero Español) i que per tant se li en refot Catalunya i els seus interessos. Ahir era el moment de demostrar que el PSC es alguna cosa mes que un apèndix del PSOE, però van jugar les cartes a l’inrevés.

Alineant-se amb el PSOE, amb la Sra. Carme Chacón al capdavant, han demostrat que son un partit Espanyol mes i ja els podem col·locar al canto del Partit Popular i Ciutadans, que consideren Catalunya “Un territorio mas de España”.

Del primer a l’últim, tots els parlamentaris Catalans son conscients de l’asfixia econòmica a que està sotmesa Catalunya, per part de l’Estat Espanyol, i tots aquests que han decidit decantar la balança cap al PSOE han actuat d’una forma imprudent, calculada i electoralista, per obligar al Govern Català a retallar encara mes i per tant patir les conseqüències en els resultats de les eleccions municipals.

Senyors del PSC (PSOE?), que es pensen que ens mamem el dit?. Ahir es van treure la careta i espero que les conseqüències es vegin reflectides als resultats de les eleccions municipals. Ja que Catalunya els hi en refot, doncs siguin clars i canviïn les sigles del seu partit per PSOEC (Partido Socialista Obrero Español en Cataluña). D’aquesta manera els ciutadans sabran si voten a un partit Català o Espanyol.

Avui en faig 33!!

2011-05-09T09:03:00.000+02:00

Han passat 33 anys / 12.045 dies / 289.080 hores / 17.344.800 minuts / 1.040.688.000 segons des d’aquell 9 de maig de 1978 en que vaig néixer.

Es estrany però no em sento gran. Aquests últims 4 anys han estat molt intensos amb el naixement dels meus dos fills i crec que estic vivint una segona joventut ara que soc pare.

La samarreta d’en Xavi signada me la va regalar ahir la família!! Em va fer molta il·lusió i la cara que vaig posar quan la vaig veure es indescriptible.

Wembley 1992 – Wembley 2011

2011-05-04T09:40:00.001+02:00

19 anys desprès, la historia es repeteix.

L’any 1992 jo tenia 14 anys i no vaig ser conscient del que significava aquella final fins que mon pare hem va situar en la importància que la cita requeria. Asseguts tots dos a la taula del menjador, amb el pis en silenci i ma mare i mon germà dormint al llit, varem gaudir i patir aquella final Europea contra la Sampdoria.

En aquell minut 111 del partit, en plena prorroga, va arribar el gol somiat. Una falta fora de l’àrea ideal pel nostre heroi Ronald Koeman, un silenci sepulcral davant dels televisors, la toca Stoichkov, la para Bakero, xuta Koeman ...... GOOOOL!!!!

Els dos varem fer un bot de la cadira i encara recordo que hem vaig deixar la cuixa contra la taula al aixecar-me. Va ser un gran moment pel Barça i per Catalunya i el recordaré com un gran moment viscut amb el meu Pare.

El proper 28 de maig de 2011, tots amb el Barça!!

Visca el Barça i Visca Catalunya!!

L’embolcall de l’entrepà del futur!!

2011-04-27T12:36:00.002+02:00

Us presento el meu nou embolcall de l’entrepà que he estrenat avui tot cofoi.

Fins a fa uns dies utilitzava, amb l’objectiu de reduir residus, un que es diu “Boc&Roll” de color verd que havia comprat fa un any a l’ABACUS, però malauradament es va fer malbé el velcro i el vaig tenir que jubilar. Quin desil·lusió.

Però ahir, tot passejant, vaig veure que a la ferreteria COFAC del barri tenien aquest nou model d’embolcall i el preu, en comparació amb l’antic, variava tant sols de 3 euros. Aquest du cremallera i te dibuixets bonics i no me’n vaig poder estar de comprar-lo per 9,95€.

Com mola el meu embolcall!! I puc seguir reduint residus!!

25 anys de Txernobil – No podem oblidar!!

2011-04-26T11:19:00.001+02:00

Avui fa 25 anys de la catàstrofe nuclear de Txernobil a Ucraïna. Aquell 26 d’abril de l’any 1986 va marcar un abans i un desprès a la regió on esta ubicada la central nuclear i a les rodalies per on va passar el núvol tòxic.

Ciutats fantasma, malformacions en els infants, augment de diferents tipus de càncer, gent malalta que morirà prematurament i una central nuclear carregada de contaminació radioactiva, continguda únicament per un sarcòfag de ciment que es va construir poc desprès de la explosió, son tant sols algunes de les conseqüències ja que encara desconeixem l’abast total d’una catàstrofe d’aquesta dimensió.

Però no tothom veu Txernobil com un cementiri vivent, on hi ha famílies que ho han perdut tot, incloent la salut, a conseqüència de la central nuclear. Abans d’ahir vaig llegir al diari ARA que des de Kiev es munten rutes turístiques per Txernobil on es visiten la llar d’infants, la central nuclear, els pobles fantasma del voltant i tot això dinant a l’antiga cantina on dinaven els treballadors de la central. La gent no te respecte ni pels morts, ni pels ferits, ni pels que ho han perdut tot. Pesa mes saciar el seu morbo fastigós, convertint en ruta turística les desgracies dels altres. Es patètic.

Ara que estem patint per les conseqüències de l’accident de la central nuclear de Fukushima, mes que mai, hem de recordar el que va passar a Txernobil perquè no es torni a repetir.

Tot el meu respecte i record per les víctimes d’aquella catàstrofe que no tindria que haver passat mai.

Feliç dia de Sant Jordi 2011

2011-04-23T10:59:00.000+02:00

I va la Copa i es suicida!!

2011-04-21T22:27:00.001+02:00

Tants anys el Reial Madrid esperant per guanyar-la i en un obrir i tancar d’ulls, la Copa va i es suïcida saltant de dalt a baix per ser posteriorment atropellada per l’autobús del Reial Madrid. Tant sols li podia passar al Sergio Ramos. Quan ho he sentit a les noticies de TV3 no sabia si era el de debò o el del Cracòvia.

Ahir me’n vaig anar a dormir enrabiat per haver perdut la final de Copa contra un Madrid tancat al darrera, que es va dedicar a repartir llenya i que no es mereixia aquest títol. Però un cop vista la imatge que van donar ahir els jugadors del Madrid, jugant a llançament de copa des de la part de dalt de l’autobús, han aconseguit fer mes fàcil pair la derrota d’ahir.

Em perdut la Copa, però ara cal pensar en la Champions. Visca el Barça i Visca Catalunya!!.

Final de Copa 2011

2011-04-20T13:33:00.004+02:00

Molt han de canviar les coses, en comparació al partit de lliga de dissabte passat, perquè l’aficionat Blaugrana canviï d’opinió respecte a la forma de jugar de l’equip blanc. Mentre el barça va intentar fer el seu joc de toc de pilota i triangulació, el Madrid es va dedicar a jugar brut enviant el tal Pepe a repartir puntades de peu a tort i a dret.

Tot això amb la benevolència del triplet arbitral que es va dedicar a sancionar als jugadors del Barça per protestar, en comptes de treure targetes als del Madrid per joc brut. Els aficionats del Madrid es fan una fart de dir que el Madrid te “señorio” i que es un club gran però, mentre tingui un entrenador com el Mouriño, tingui oblidada la cantera i les ordres de joc siguin pegar primer, joc dur, plantejament defensiu i pressió a l’àrbitre, estaran a anys llum d’assemblar-se al Madrid de la “quinta del buitre” i, com no, al Pep Team del FC Barcelona.

I no cal ni comentar la moguda amb l’himne Espanyol. Tenen por de que no se senti pels xiulets i el posaran a 100-120 decibels.

Visca el Barça i Visca Catalunya!!

I ara a guanyar 3 de 3 .... Copa, Lliga i Champions!!

Fira de la Terra – Nuclears? No, Gràcies.

2011-04-18T09:26:00.002+02:00

Ahir va tenir lloc al Parc de la Ciutadella i al Passeig Lluis Companys de Barcelona, una nova edició de La Fira de La Terra. Un any mes es van ajuntar estands de productes naturals, associacions de meditació, Ioga i altres teràpies i religions, artesans de fusta, pedra i altres materials, venedors de menjar ecològic, músics de carrer, artistes amb titelles ballarines, associacions de defensa dels animals i un grapat mes de participants de diferents àrees d’aquest sector alternatiu.

Dins dels actes d’aquesta fira, van programar la lectura d’un manifest i un minut de silenci en record de les víctimes de Txernòbil i de Fukushima. En un primer moment aquest acte, amb màscares incloses, estava previst per commemorar els 25 anys de l’accident nuclear de Txernòbil, però els últims fets del Japó van magnificar encara mes el sentit d’aquest acte. Pell de gallina durant el minut de silenci i mes d’una llàgrima continguda.

Pel que fa a la Fira en si, cada cop tinc mes la impressió que s’està fent negoci d’una cosa tant important com l’ecologia i la defensa de la natura. Tot son invents miraculosos, venda de roba, venda de menjar, venda d’amulets, venda de malabars, etc.. Personalment, hem quedo amb la part de la Fira ubicada al Parc de la Ciutadella, que es on estaven ubicades les associacions i entitats que treballen per tots aquests temes. La part de la Fira ubicada al Passeig Lluis Companys era mes un “mercadillo” que una altra cosa i crec que hi ha altres espais, com el Biocultura, on poden muntar les seves parades que no a la Fira de la Terra.

Parcs i Jardins, a que estem jugant?

2011-04-14T13:05:00.000+02:00

Aquest mati m’he quedat al·lucinat. Pensava que la formula del típic garrulo alcohòlic que fa feines de risc havia quedat enrere i, donat que la gent estava conscienciada dels riscos que això comporta a la feina, ja es podia explicar coma una anècdota. Però estava equivocat.

Aquest mati, tot fent el cafè i per casualitat, m’he trobat compartint bar amb una quadrilla de parcs i jardins de Barcelona que estaven treballant en la poda del arbres de la zona. Recalcar que aquestes feines impliquen treballar amb moto serres, plataformes elevadores, tisores de grans dimensions, camió grua i un grup d’eines d’aquesta gama que impliquen un alt risc d’accident laboral.

Doncs no conscients de les eines que manipulen, s’estaven foten “cegos” al bar. En comptes d’esmorzar amb un refresc o aigua, s’estaven fotent fins al cul. Començant per la mitjana, seguint pel “vinito”, el cigalò i per rematar-ho un parell de “xupitos” d’orujo. Tot acompanyat de grans rialles i mirades descarades als culs de les noies que entraven al bar.

I aquests senyors son funcionaris?

I nosaltres els hi hem de pagar el sou mentre s’estaven alcoholitzant en hores de feina?

I no oblidem que tot això ho fan posant en risc la seva vida i la dels vianants que passen a prop seu mentre manipulen eines i plataformes elevadores. Si això passes a l’empresa privada i els enxampessin, ja estarien expedientats o al carrer.

Patètic.

10A Barcelona Decideix

2011-04-08T09:28:00.000+02:00

Aquest diumenge tots a votar.

http://www.barcelonadecideix.cat

Eurodiputats a preu d’or!!

2011-04-07T10:07:00.002+02:00

Quatre eurodiputats dels Països Catalans, els únics de l'Estat disposats a renunciar a volar en primera – (Edició digital de l’ARA)

Vergonyós. Es un dels molts adjectius que poden definir l’actitud dels parlamentaris Europeus i el resultat de la votació que es va produir ahir a Brussel·les on es va presentar una proposta perquè els Eurodiputats renunciessin a viatjar en business en els vols de menys de quatre hores. Tant sols en Ramon Tremosa (CiU), l’Oriol Junqueras (ERC) i en Raül Romeva (ICV) van se els únics de l'Estat, amb la balear Rosa Estaràs (PP), que van votar a favor de volar en classe turista.

Es xocant llegir avui els diaris. Per un cantó t’expliquen aquesta votació vergonyosa dels Eurodiputats i per l’altre el rescat financer que s’ha de dur a terme amb urgència a Portugal. Son la cara i la creu d’una mateixa moneda.

Però això no es nou. Sempre hi ha hagut ciutadans de primera i ciutadans de segona i, en el cas d’Europa, Països de primera i Països de segona. En el cas de l’Estat Espanyol, a part de la sangria que produeix a Catalunya formar part d’Espanya, resulta que els Eurodiputats Espanyols, amb la que esta caient a nivell econòmic, volen seguir volant en business.

Com sempre Catalunya, tot i demostrar que som austers, solidaris, conscients de la situació econòmica mundial i que votem positivament a Europa per reduir els costos dels vols, acaba sent l’ase dels cops. I ara que diran PSOE i PP dels seus Eurodiputats? Res, com sempre.

La classe política esta sota mínims i la desafecció amb la ciutadania va en augment. Vivim en un País de pandereta, sotmès a un Estat que ens espolia i on els nostre politics no son capaços de fotre un cop de puny a la taula, engegar-los a la merda i dir que ja n’hi ha prou.

El tampó de vodka, l’últim invent etílic!!

2011-04-05T11:33:00.003+02:00

La policia de la ciutat alemanya de Tuttlingen ha alertat a l'opinió pública que una notícia falsa i absurda corre per la xarxa entre els adolescents: utilitzar tampons xops en vodka produeix embriaguesa i estalvia el compromès problema de tornar a casa fent pudor a alcohol. Els agents i fonts mèdiques asseguren que això és totalment fals i adverteixen als joves, sobretot a les noies, que l'alcohol pot danyar les parets vaginals i augmentar el risc d'infeccions. També s'ha detectat l'ús d'aquest mètode entre els nois, que s'introduirien el tampó per via anal. – (Extret de l’Edició Digital de LA VANGUARDIA).

Jo ja no entenc res. Introduir-se un tampó xop en vodka per la vagina o per l’anus es una animalada i demostra la desesperació del jovent per trobar noves experiències. Pel que he pogut llegir, també esta de moda introduir-se alcohol pel lacrimal de l’ull. N’hi ha per llogar-hi cadires.

En una societat on el jovent te de tot i prima la llei del mínim esforç, es normal que destinin el temps lliure a buscar la manera d’emborratxar-se o drogar-se sense que els enxampin i a veure qui arriba mes al límit.

Si aquests joves son el futur, anem apanyats. Es lamentable.

Si tot aquest enginy, que dediquen a inventar jilipollades, el dediquessin a fer coses profitoses per la resta de mortals, viuríem millor.

S’ha de ser jilipolles!!

Comença el circ electoral del Partit Popular

2011-03-30T11:07:00.000+02:00

I com no podia ser d’una altra manera, el gran guru Popular, el Sr. José Maria Aznar, va aparèixer ahir per televisió al canal VEO7 i, entrevistat pel seu compatriota Pedro J. Ramírez, va donar la seva particular visió sobre l’actualitat.

Va repassar temes com la crisi, el passat, el present, el futur, la guerra d’Irak, la intervenció militar a Líbia, el PSOE, el terrorisme, la Unió Europea, els Estats Units i tot adobat amb una bona dosi d’atacs al Govern Espanyol actual i una embetumada d’auto bombo personal i de partit.

Per sort va fer una afirmació positiva. Li van preguntar si pensa tornar a la política, i ell va contestar “Hay gente que quiere que vuelva y otros que no. Yo no pienso mover ni un dedo, mi tiempo se acabó".

La consellera Rigau i els uniformes escolars

2011-03-29T13:23:00.001+02:00

Ara els hi dona per plantejar el debat sobre els uniformes a les escoles. La justificació que donen, per obrir aquest debat, es la manera de vestir i la obsessió que tenen certs estudiants per les modes i l’estètica les 24 hores del dia.

Els uniformes a les escoles, no ens enganyem, es un sistema retrògrad i conservador on s’anul·la la personalitat de la persona en pro d’una sèrie de valors disciplinaris, aplicats actualment en algunes escoles privades, concertades o religioses.

El sistema educatiu Català deixa molt que desitjar i de les politiques del Departament d’Educació del govern anterior no cal ni parlar-ne. Però d’aquí a obrir un debat sobre la imposició dels uniformes a les escoles, crec que hi ha un abisme.

En un moment en que les escoles publiques s’estan replantejant la manera d’educar els infants, crec que hi ha altres debats mes importants a plantejar que no pas aquest. Ara que estan començant a aparèixer escoles publiques on es planteja una educació viva i activa, que s’allunya bastant dels plantejaments mes tradicionals i que es basa en certs aspectes en l’escola lliure, potser caldria revisar el funcionament i els plantejaments de les escoles mes tradicionals. I mes encara quan la xifra de col·legis amb uniforme escolar es mínima i per tant afecta a un petit col·lectiu.

Si el problema es la vestimenta dels adolescents que van a classe vestits de marca, amb pentinats ultra moderns i això provoca que mes que un Institut sembli una passarel·la de moda de New York, doncs potser el que hem de fer es educar als pares. Educar a uns pares que, en comptes d’inculcar valors als seus fills, sembla que els hi ensenyin a ser els mes “guais” del Institut. Però be, això es el mal endèmic de la nostra societat, una societat basada en lo material i no en valors com la solidaritat, el respecte o l’empatia.

Resumint, debats estèrils, que creen un gran rebombori, però que fan de cortina de fum dels problemes reals de l’educació al nostre país.

S’ha acabat el cànon digital

2011-03-24T17:57:00.005+01:00

L'Audiència Nacional ha declarat nul·la l'ordre ministerial sobre el cànon digital que regula, des del 2008, els suports digitals subjectes al pagament d'aquesta taxa per a còpia privada. S'ha rebutjat també la pretensió que es retorni el recaptat pel cànon per falta de competència. (Publicat avui a l’edició digital de l’ARA)

Aquesta norma, basada en donar per suposat que tots els que comprem reproductors de música, ordinadors o qualsevol aparell de copia digital ho estem fent per lucrar-nos i fer-ne negoci, era una vergonya i un element mes de desprestigi de l’SGAE i dels artistes (si es poden dir així) afiliats a aquesta associació que, amb el suport del govern, son finalment els grans beneficiats d’aquesta pràctica que podríem anomenar, com a mínim, immoral.

Quan es va aprovar el cànon digital no em va sorprendre gens. Les noticies que sortien als diaris parlant de les famoses visites dels comercials de l’SGAE a les barberies i als petits comerços, per exigir-los el pagament d’un rebut pel sol fet de tenir una radio sintonitzada al local sota amenaça de denuncia, o quan l’SGAE va exigir el cobrament dels drets d’autor dels musics que van participar a LA MARATO de TV3, tot i que els artistes havien cedit els drets i havien renunciat a cobrar res perquè era benèfic, fa que cada cop et sorprenguin menys totes aquestes coses.

El fet que ara s’anul·li el cànon es una bona noticia, però ho tenen ben lligat. La justícia ha rebutjat la pretensió que es retornin els euros que ja han recaptat fins al dia d’avui, entenc que de forma il·legal, perquè diu que no te competències. Si els de l’SGAE tinguessin una mica de vergonya, retornarien els diners que hem tingut que pagar els ciutadans per omplir les seves butxaques.

I ara, els productes que estaven lligats al famós cànon, seran mes barats? O les marques aprofitaran per embutxacar-se aquests calerons a costa dels consumidors?.

Amb aquest sistema de protecció dels drets d’autor, els musics ho tenen ben fotut. La seva popularitat cau en picat i, a mes de no vendre discos, s’han quedat encallats en un passat que tard o d’hora els hi tocarà assumir. O avancen o quedaran caducs.

Vendre discos, a no ser que siguis el grup del moment, es un mal negoci. El que haurien de fer es apostar per la venda de cançons per Internet, abaixar els impostos dels productes culturals i preparar uns bons directes. El negoci avui en dia es fa en els concerts, per molt que l’SGAE estigui obsessionada en cobrar canons i quotes per repartir entre un quants.

Visca els artistes, visca la musica i visca la cultura a preus populars!!

La meva petita es a punt d’arribar

2011-03-22T16:26:00.002+01:00

Hem costa concentrar-me. En menys de dues setmanes serem un mes a casa, en aquest cas una mes, i visc en un núvol d’emocions. Per un cantó sento felicitat però per l’altre un xic de por i de respecte pel que significa tenir un altre fill. Ho sabrem fer be?. El gran s’entendrà amb la seva germana?. Aquestes son algunes de les preguntes que hem venen al cap i que hem treuen el son.

Amb el nen, al ser el primer embaràs, va passar tot molt a poc a poc i tot ens venia de nou. La primera ecografia, la panxeta que comença a créixer, les visites al metge, etc.. Tot era un compte enrere i es va fer etern. Pel que fa a aquest embaràs ens ho hem pres amb mes calma i sense adonar-nos-en ja estàvem celebrant el Nadal amb una panxeta de 6 mesos.

Desprès de Reis varem començar a ser conscients que a l’abril serem pares de nou, de tot el que teníem que preparar i de la nova etapa que començarem d’aquí uns dies. Serem pares de dues criatures meravelloses, el gran un nen de tres anys i la que ve de camí una nena, i tornarem a re- viure aquells moments meravellosos d’agafar el teu nen/nena i sentir-te el pare mes feliç del mon, que protegeix als seus petits i els cuida i mima perquè siguin molt feliços.

Ja queda poc.

Quina il·lusió!!

Líbia i els interessos d’occident

2011-03-21T16:30:00.004+01:00

Desprès de setmanes de guerra de guerrilles a Líbia, la setmana passada el líder Libi, Muammar al-Gaddafi, va contraatacar bombardejant les ciutats controlades pels rebels provocant gran quantitat de morts civils. Comptant que Muammar al-Gaddafi es un dictador, no es d’estranyar que per aplacar una rebel·lió dels seus conciutadans utilitzi la força i les armes necessàries per fer-los callar.

Fa uns dies, la coalició internacional va decidir intervenir en aquest conflicte i va enviar submarins, vaixells nuclears, caces i altres sistemes armamentístics per frenar els atacs del dictador i crear una zona d’exclusió aèria. La justificació era protegir els civils que estaven patint els atacs de l’exèrcit del dictador Libi.

Vist des d’aquest punt de vista, protegir els civils que estaven patint els atacs de l’exèrcit del dictador Libi, es podria pensar que es lloable aquesta acció d’alliberament però tot plegat fa una mica de pudor.

Mirant les noticies dels diaris i dels telenotícies dels últims dies, te n’adones que tot son interessos econòmics. El petroli podria ser un dels interessos que persegueixen països com França, Anglaterra, Estats Units i de retruc Espanya.

El mes fort de tot, segons diferents diaris, es que part de les armes que esta utilitzant el dictador Libi li van ser venudes per alguns dels països que ara intervenen en aquesta intervenció militar d’occident.

N’hi ha per llogar-hi cadires!!

NO A LA GUERRA!!

Ànims Abidal!!

2011-03-18T10:00:00.003+01:00

L’Éric Abidal va ser operat ahir d’urgència al ser-li detectat un tumor de petites dimensions al fetge. Pel que sembla la operació ha anat be i ara estan a l’espera de l’anàlisi del tumor per veure si es benigne o no. Ha tingut sort ja que, al ser un esportista d’elit, a Can Barça els hi fan revisions mèdiques periòdiques. Aquestes revisions han permès detectar-li la malaltia en un estadi inicial i això facilitarà la seva curació.

L’Abidal esta en el seu millor moment físic i es una peça clau a l’onze d’en Guardiola. Esperem que es recuperi aviat i el tornem a veure amb la samarreta del Barça abans que finalitzi la temporada 2010-2011.

Ànims Abidal!!

Els Manel ... que grans!!

2011-03-16T09:11:00.000+01:00

1 segon, 2 segons, 3 segons, 4 i 5 ..... ja tenim aquí el nou disc dels Manel. Ha estat una llarga espera, però ha valgut la pena. Ansiós per veure un pessic del nou treball dels Manel, diumenge passat, vaig comprar l’ARA per aconseguir el primer videoclip en primícia del seu nou disc "10 Milles Per Veure Una Bona Armadura". El videoclip es del “single” Aniversari.

Tant sols ho puc descriure d’una manera, pell de gallina. Un gran disc, molt esperat i de qualitat. Dona gust tenir al país i en la nostra llengua un grup de musica d’aquest nivell.

Gaudiu del vídeo que van penjar els Manel al Youtube, amb la portada del nou disc i el single Aniversari sonant de fons.

La central de Fukushima .... NUCLEARS NO!! Gracies.

2011-03-15T09:43:00.000+01:00

La radiació al Japó, un país que viu un malson nuclear, va en augment. Després de l'explosió que s'ha produït aquesta nit al reactor 2 de la central de Fukushima, la tercera que pateix la planta des de dissabte a conseqüència del terratrèmol de 8,9 punts de divendres passat, les autoritats del país nipó han reconegut que els nivells de radiació s'han elevat "significativament". L'incendi que es va produir més tard al reactor 4 del mateix complex han obligat l'Executiu japonès a establir una zona d'exclusió aèria a la zona qualificada com a de risc i a reconèixer que si els nivells continuen incrementant-se, podria haver-hi afectacions en la salut humana. - (Publicat avui a l’edició digital del diari ARA)

Desprès d’un terratrèmol brutal i d’un Tsunami de dimensions esfereïdores, ara se li ha d’afegir el risc d’una catàstrofe nuclear. Els ciutadans del Japó estan patint una de les catàstrofes mes importants dels últims anys i les imatges que ens arriben et deixen corprès. Et deixen impactat, no tant sols per les imatges de destrucció i de víctimes, sinó per la situació en que queden milers de ciutadans que s’han quedat sense res, que han perdut familiars i amics i que estan en mans de la benevolència i la solidaritat de la resta de mortals que hem tingut la sort de no viure una situació similar. Tot el meu suport i els meu condol pel poble Japonès.

On si que vull incidir es en l’origen d’aquests desastres. El Terratrèmol i el Tsunami posterior son desastres naturals, imprevisibles i que, sigui per la mala gestió del planeta que fa l’home o per altres causes, l’home i pot fer poca cosa. En canvi les centrals nuclears son un invent de l’home, estan gestionades per l’home i tant sols depèn de nosaltres seguir produint energia nuclear o no. Les conseqüències d’una catàstrofe nuclear son imprevisibles i, en el cas de produir-se, n’estariem pagant les conseqüències tota la vida.

Jo preferiria canviar els hàbits de consum de la població i eliminar totes les centrals nuclears. Canviant els hàbits podríem potenciar energies netes, que aporten potser menys energia però que no posen en risc la salut de la població. Plaques solars, molins de vent, energia geotèrmica, compostatge, etc ... N’hi ha moltes d’opcions i tant sols cal que els governs hi posin fil a l’agulla. Àustria no te centrals nuclears (crec que estan prohibides a la seva constitució) i Alemanya ha fet marxa enrere en la seva decisió d’allargar la vida útil de les seves centrals nuclears.

I Espanya que ha fet? Doncs res. El Govern Espanyol ha ratificat la gestió de les seves centrals nuclears amb el suport del PP. Unes centrals nuclears que últimament han patit errors de seguretat i que segurament tampoc estan preparades per un desastre natural com un terratrèmol.

A Catalunya, NUCLEARS NO!! Gracies.

Mourinho i el sensacionalisme barat de pa sucat amb oli

2011-03-11T13:35:00.001+01:00

Surt a escàndol per roda de premsa. José Mourinho, entrenador del Reial Madrid, ha assegurat aquest matí que “si volen acabar amb el campionat, potser jo els ajudo i no convoco Casillas per al pròxim partit”. “Les regles no són iguals per a tots. Si no dones les mateixes oportunitats, la competició no és oberta”, ha dit el tècnic portuguès. – (Publicat avui a la versió digital de l’ARA)

Aquest senyor surt mes als diaris per les seves queixes, excuses i males maneres, que pels seu mèrits esportius amb seu club, el Reial Madrid. Cada dia que poses les noticies tot son critiques al FC Barcelona i insinuacions de tracte de favor.

Que no senyor Mourinho, que no, que el FC Barcelona te un súper equip i esta jugant un gran campionat. A mes, el Reial Madrid, amb vostè al capdavant, ha perdut partits on la previsió era que sortís com a clar vencedor i per tant vostès son els responsables dels seus resultats esportius. Tot son excuses i mes excuses.

Deixant pales diàriament la seva animadversió al Barça i criticant i menyspreant a equips i entrenadors que s’enfronten al Reial Madrid, no nomes produeix una mala imatge de vostè com a professional, sinó que crea una mala imatge del club que li paga la nomina a final de mes. Ja no es tracta de Barça o Madrid, es tracta de professionalitat.

Prou excuses i Visca el Barça!!

El penis humà tenia espines ..... quin mal!!

2011-03-10T12:25:00.001+01:00

La pèrdua d'una part de l'ADN no codificant va permetre que el penis humà deixés de tenir espines, un tret físic que ens distingeix de les espècies més properes a nosaltres, com els ximpanzés … Pel que sembla, aquests utilitzarien aquestes espines com una forma d'eliminar restes d'esperma d'altres mascles en el moment d'aparellar-se amb les femelles, un fet que amb la monogàmia es feia necessari. - (Publicat avui al diari ARA)

Aquest mati ho explicaven a RAC1 entre rialles i fa una estona ho he pogut llegir a l’edició digital de l’ARA. Realment em pregunto el perquè fa tanta gracia parlar dels òrgans reproductors masculins o femenins, per molt que tingui espines, i mes quan la noticia es basa en estudis científics. Es veu que els del Mon a RAC1 tenen el riure fàcil.

Aquest sistema de penis, amb punxes o amb espines, ja l’havia sentit anomenar en referència als gats. Es veu que ells també tenen el penis amb punxes i, quan copulen, no deu de ser gaire agradable per les femelles.

Us imagineu el penis del Rasputin ple d’espines?? ...... ai!!

La Vanguardia en Català

2011-03-08T17:56:00.005+01:00

Ara fa uns dies, els directius del diari La Vanguardia van comunicar que havien decidit treure en breu una edició de La Vanguardia en Català paral·lelament a l’edició en Castellà. Desprès de fer-se pùblica la noticia, els assalariats i col·laboradors del Grup Godó, s’han encarregat de fer-ho córrer i han fet fins i tot presentacions de la nova edició del diari a diferents ciutats del país.

Queda clar que es una gran noticia i que això donarà un gran impuls a la llengua Catalana, doncs molts catalanoparlants tenen La Vanguardia com el seu diari habitual.

Dit això i traient tot el rerefons patriòtic i de país, he de dir que hem sembla que ho han fet purament per negoci. Durant molts anys hem tingut el diari Avui com a referent de premsa en Català i La Vanguardia seguia editant el diari en Castellà. Desprès va venir l’edició del Periodico en Català i la Vanguardia va seguir editant el diari en Castellà. Finalment, amb l’ajuda d’uns quants col·laboradors de La Vanguardia, va sortir, ara fa uns mesos, el diari ARA, editat integrament en Català. Que ara de cop i volta, als de La Vanguardia, els hi entri la falera de publicar el diari tamé en Català, dona que pensar no?

Per molt que els continguts de La Vanguardia siguin de bona qualitat, molt catalanoparlants hem comprat, durant tots aquets anys, altres diaris editats en català per defensar la nostra llengua. Durant tot aquest temps La Vanguardia ha editat unicament en Castellà, i fen-t’ho no ha fet cap favor a la llengua.

Per tant, felicitar a La Vanguardia per editar el diari també en català, però també exclamar que ja era hora!!. I que no ens venguin cortines de fum, ja que tot això crec que ho han fet per aconseguir quota de mercat i no per patriotisme o defensa de la llengua.

El mon es ple de malparits i d’amics de les coses alienes

2011-03-04T19:28:00.006+01:00

El mon es ple de malparits i d’amics de les coses alienes. He estat uns dies sense escriure al bloc perquè dijous passat hem vaig quedar col·lapsat i fins avui no he pogut asseurem a escriure quatre ratlles.

Fa uns dies van forçar el cotxe del meu germà, a Sant Andreu del Palomar, i li van fotre les claus de casa. Mentre miraven com canviar el pany i demanaven preu, al ser un pis de lloguer, varen passar uns dies. Uns dies fatals en el quals, sense adonar-se’n, aquests malparits amics de les coses alienes estaven controlant a quines hores eren a casa.

Dijous de la setmana passada van entrar al portal i van anar provant les claus robades als panys de les portes de la finca fins que una porta es va obrir, la del meu germà. En aquells moments no hi havia ningú a casa i els molt desgraciats es van endur tot el que van poder (TV, Càmera de fotos, el portàtil, etc..). No només van robar, sinó que van deixar la casa tota regirada.

Però no contents amb això, els molt desgraciats, es van endur records sentimentals del meu germà i de la seva parella. Records pels quals ells trauran quatre rals, però que a nivell sentimental no tenen preu. Entre aquestes coses hi havia un disc dur amb les 12.000 fotos que havia fet el meu germà durant els últims 15 anys, un bastó africà de Moçambic i una espasa del senyor dels anells de col·leccionista.

Suposo que els objectes electrònics, inclòs el disc dur de les 12.000 fotos, ja els hauran formatejat i els hauran venut, però si algú veu un bastó africà com el de la foto d’aquí sota, a la part que no es veu hi ha un elefant tallat en fusta i os i la punta del bastó es d’os blanc, us agrairia que m’ho féssiu saber a través del bloc perquè es robat. La denuncia ja esta posada als mossos, però es molt difícil que trobin res de res.

Si algú ha vist o veu el bastó de la foto, feu-m’ho saber.

No saben el mal que han fet aquests desgraciats.

Els 110 Km/h i les arques de l’Estat Espanyol

2011-02-28T11:47:00.001+01:00

L’Estat Espanyol ha decidit canviar, a partir del dia 7 de març, la limitació de velocitat màxima en Autopistes i Autovies de 120 Km/h a 110 Km/h. Amb aquesta mesura, que es transitòria, l’Executiu Espanyol pretén estalviar benzina, ja que ho ha relacionat amb la pujada dels preus del petroli per les revoltes al mon àrab.

Quin disbarat!! A mi em sembla que mes que reduir el consum de benzina, el que faran es omplir les arques de l’Estat amb tot el que recaptin en multes. Perquè els radars els modificaran a 110 Km/h no?. Faran un bon calaix mentre duri la mesura “transitòria” i mes quan la gent esta acostumada a trepitjar l’accelerador a les autopistes i autovies.

Si realment el que volen es estalviar benzina o compensar la despesa que comporta, donat que el cotxe es un luxe, el que haurien de fer es apujar el preu del litre de benzina a les benzineres i d’aquesta manera cadascú decidiria si agafa el cotxe o el transport públic.

Aquesta actitud paternalista del Govern Espanyol, crec que fa un flac favor als ciutadans que cada cop estan mes monitoritzats i no permet que ells prenguin les seves pròpies decisions d’una forma responsable.

Per cert, la broma de posar adhesius a les senyals existents pujarà a 250.000 euros.

Vivim en una República Bananera.

Celia Villalobos i el “turno de los tontitos”

2011-02-23T16:18:00.003+01:00

Amb aquestes paraules es va referir, aquesta diputada del Partit Popular, a les quotes de discapacitats reservades per llei a les oposicions a funcionari.

El President del Congrés, José Bono, li va recriminar que utilitzes aquest adjectiu despectiu per referir-se a aquest col·lectiu i, en comptes de rectificar, ella es va justificar dient que era una expressió col·loquial.

Mes tard, en una conversa amb membres del seu partit captada per les càmeres de televisió, va dir "feixista" al president del Congrés dels Diputats per haver-li recriminat que utilitzes aquestes paraules per referir-se a aquest col·lectiu. Aquest cop es va excusar dient que al dir “feixista” ho feia en un sentit "absolutament col·loquial" i com a sinònim de "prepotència i arrogància".

I aquesta individua esta al Congrés dels Diputats? El mes fort es que ni el seu partit, ni el President del Partit Popular li han fet un toc d’atenció en públic. Dona la impressió que els partits politics siguin una secta i, ho facin be o malament, tot queda a casa.

Cada dia em faig mes creus de la classe política que pul·lula per la Península Ibèrica.

Per llegir la noticia a La Vanguardia fes clic aquí amb el ratolí.

L’Artur Mas del Polònia i la “merda punxada en un pal”

2011-02-20T13:52:00.002+01:00

Aquest dilluns passat, els del Polònia, es van superar. Amb el gag de l’Artur Mas demanant al Zapatero una merda en un pal, varen aconseguir plasmar en 3 minuts la sangria a la que esta sotmesa Catalunya per part de l’Estat Espanyol i van demostrar que el sistema autonòmic no funciona per Catalunya.

Tothom s’aprofita de nosaltres i dels nostres recursos. Aportem un dineral a les arques de l’Estat Espanyol i a canvi ens en donen les engrunes. I mentre Catalunya pateix aquest dèficit d’ingressos, agreujat per la crisi, altres exigeixen el mateix tracte. D’això sen diu paràsits.

Ni concert econòmic ni hòsties!! Un referèndum d’autodeterminació es el que ens cal. Si algun dia Catalunya aconsegueix ser un país independent, aleshores veurem que faran comunitats autònomes com Madrid o Galicia, que aporten també un dineral a les arques de l’estat, quan els hi toqui mantenir la resta del territori Espanyol i vegin reduïda la seva economia a xifres insostenibles. Demanaran també la independència? O seran les germanetes de la caritat?

Gaudiu del gag:

Sense senyal

2011-02-18T09:03:00.001+01:00

TV3 ja no es pot veure enlloc del País Valencià des d’aquest dijous, 17 de febrer de 2011, a dos quarts de deu del vespre, després de 26 anys d'emissió.

La llibertat d'informació, la llibertat pura i nua, i l'espai de comunicació en llengua catalana reben, d’aquesta manera, un colp immens.

Durant vint-i-quatre hores el Petits Habitants estarà desconnectat de la xarxa perquè tots compartim la pèrdua d'una finestra de comunicació i perquè siguem ben conscients que és una derrota de tot el país, una derrota que ens afecta a tots, onsevulla que residim.

Mobile World Congress 2011

2011-02-17T11:12:00.001+01:00

Gracies a un col·lega, ahir vaig tenir la sort de poder assistir al GSMA Mobile World Congress 2011 de forma gratuïta. Tant sols vaig poder estar-hi un parell d’hores, coses de la feina, però vaig quedar al·lucinat de la infraestructura que hi ha muntada a La Fira de Barcelona.

Si no ets un professional de la telefonia i les comunicacions, com es el meu cas, us asseguro que et sents perdut dins d’aquest mon de mòbils, antenes, software, servidors, aplicacions i accessoris. Molts “stands” eren d’empreses asiàtiques, amb terminals de mòbil que ni coneixia, i a cada cantó on miraves hi havia un ponent fent un “speech” sobre el seu producte. Tot en anglès es clar i molts d’ells amb accent americà.

A part de les noves aplicacions per mòbil, el que hem va sorprendre de veritat es un nou producte que repèl els líquids. Es tracta d’un recobriment per moblis, que repèl els líquids que puguin caure sobre el terminal, evitant d’aquesta manera que es mulli i es faci malbé.

Perquè us feu una idea, el noi que feia la demostració va tirar un líquid de color blau sobre un mocador fet amb aquesta membrana. El líquid, en comptes de mullar el mocador, es va agrupar en boletes com si fos mercuri. Desprès va introduir el mocador en un recipient amb líquid i va sortir sec. Va ser espectacular.

http://www.p2i.com/

Una passada tot plegat. Es com entrar en una ciutat del futur.

Crònica d’una averia anunciada

2011-02-16T09:13:00.001+01:00

Son les 20:00h del dilluns 14 de febrer i, com es habitual, el Mercat està tancat. Tant sols resten algunes botigues de les porxades obertes i alguns vianants que passen pel la Plaça del Mercadal de camí cap a casa. De sobte, la llum de casa comença a fer pampallugues a la vegada que sentim varies explosions que il·luminen un canto de la plaça. Un cop sentim la última explosió, la llum s’apaga definitivament.

En pijama i sabatilles, hem poso l’abric i corro a veure que ha passat. Nomes girar la cantonada del Mercat ja veig els bombers al costat del bar Aparici, ruixant amb la manega la caixa de cables de sobre de la formatgeria. La imatge es dantesca, la caixa socarrimada, part del sostre de la porxada tot negre i els cables elèctrics penjant a canto i canto de la porxada del carrer Vintró.

Darrera la cinta dels Bombers, mentre ells encara remullen el sostre de la porxada, ens apinyem uns quants veïns per veure que ha passat. Els comentaris son clars, un altre cop aquesta caixa?. Sempre estem igual. També hi ha alguns propietaris del comerços de les porxades i de les parades del Mercat. La gran preocupació es el producte fresc emmagatzemat a les neveres.

En una hora arriben els operaris d’ACCIONA per avaluar els danys i veure que poden fer. Aprofitant els comentaris que havia escoltat darrera la cinta dels bombers, hem dirigeixo al que sembla el responsable de la quadrilla d’ACCIONA i li pregunto si es habitual aquesta averia a la plaça. Directament hem contesta que fa cinc anys ell mateix va venir a reparar la mateixa caixa de cables que s’havia cremat feia un parell d’hores.

Finament varem estar sense llum fins a 2/4 de 3 de la matinada. Faltava arreglar la línea de telèfon dels veïns mes propers a l’averia, però almenys les neveres tornaven a funcionar i les calefaccions elèctriques també.

Si el mercat te un munt de neveres instal·lades, els veïns de la plaça s’instal·len aire condicionat i cada cop hi ha mes consum elèctric per part dels veïns de la plaça, no seria lògic ampliar i millorar la instal·lació elèctrica de la Plaça del Mercadal?

Hem sembla molt be que es reformi la Plaça d’Orfila i la Plaça del Comerç, però crec que hi ha prioritats mes urgents i que afecten a la seguretat dels veïns i veïnes, com es la instal·lació elèctrica general de la Plaça del Mercadal.

Barcelona i la contaminació ambiental

2011-02-11T11:41:00.002+01:00

Ja fa dies que a tots els mitjans de contaminació es parla del nivell de contaminació de la ciutat de Barcelona. Es veu que, per un anticicló que es produeix dues vagades a l’any, estem en uns nivells elevadíssims de pol·lució i això fa que la ciutat estigui encapotada.

Ahir, mentre sortia de Barcelona per l’Avinguda Meridiana, vaig aprofitar per fer aquestes fotos on es veu clarament, tot i ser les 9 del mati, la massa gris que tenim actualment per sostre a la ciutat.

A part del debat sobre al limitació dels 80 Km/h, crec que ens hauríem de plantejar el sistema de consum que tenim, els sistemes de transport, el sistema aeroportuari i els polígons i plantes de producció. Crec que necessitem fer un pla a mig termini, amb la intenció de reduir les emissions de contaminació que deixem anar al cel de Barcelona i de Catalunya.

Rodalies RENFE i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

2011-02-09T11:06:00.001+01:00

Un dia mes, com ja va sent habitual, els trens de rodalies van amb retard. Es veu que per una averia, els trens passen amb 20 minuts de retard a la línia R3: l’Hospitalet Vic.

M’entres escric aquestes línies me n’adono que no es quelcom que hem sorprengui, mes aviat es un fet habitual i quotidià que, junt amb els embussos del transit als accessos de Barcelona, es noticia cada dia a la radio.

Una averia, una vaga de conductors, una incidència meteorològica .... sempre passa alguna cosa que de retruc produeix grans problemes als ciutadans que, sigui per temes mediambientals o per temes econòmics, han decidit fer del transport públic, el seu mitja de transport habitual. I mes encara quan diuen que Barcelona esta carregada de pol·lució i que hauríem de reduir l’ús de vehicles a motor.

Durant la vaga de maquinistes de fa uns dies, el govern de la Generalitat va insinuar la possibilitat de canviar de proveïdor, en aquest cas RENFE, un cop finalitzi la concessió del contracte, per cedir-la a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

Pel que he pogut llegir a la xarxa, es veu que l’Estat Espanyol tant sols ens va traspassar la concessió i per tant els trens dels que disposa RENFE, en el cas de que perdés la concessió, cabria la possibilitat de que se’ls endugués. Si les coses fossin així i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) volgués participar al concurs de concessió de la gestió de Rodalies, s’hauria de proveir de suficients trens per poder optar a endur-se'n la concessió.

Jo no se si hi ha alguna formula (comprar els trens de RENFE, importar trens Alemanys, Francesos o Britànics, quedar-nos els trens de RENFE com a part del deute històric de l’Estat Espanyol amb Catalunya, etc..) però el que esta clar es que la gestió de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), a les àrees on treballa, li dona mil voltes a la gestió actual de Rodalies per part de RENFE.

El traspàs de Rodalies es va fer en un mal moment, sense aportació de recursos econòmics, amb la xarxa de trens en un estat lamentable i amb un gestor que aporta mes problemes que solucions.

Volem solucions als retards habituals a la xarxa de rodalies i si aquestes solucions passen per traspassar la gestió de Rodalies a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), doncs estudiem les possibilitats i la forma de fer-ho efectiu. Son molts els usuaris que depenen d’aquest transport, com per permetre’ns aquest tipus de problemes amb els perjudicis morals i econòmics que produeixen al país.

Que que mes tenim?

2011-02-07T11:15:00.001+01:00

L’últim anunci d’Estrella Damm, que que tenim?, es una passada i en Quim Gutiérrez junt amb els Amics de les Arts ho borden. Es un anunci que t’arriba i et recorda que el nostre país es meravellós.

Dit això, cal dir que l’anunci en qüestió ha estat envoltat de polèmica per no haver afegit cap producte o encant de la plana de Lleida. També crec que es deixa pel camí un munt de productes i llocs a destacar d’arreu del país, els quals es mereixen ser anomenats.

L’anunci d’Estrella Damm diu que tenim el Barça i la Masia, amb en Mesi, en Xavi, l’Iniesta, en Pique, en Puyol, en Busquets, en Valdés i en Guardiola. Les galetes de Camprodon, els Pirineus, en Dalí i les Anxoves de l’Escala. El Bulli, els recuits de Fonteta, el Cap i Pota i Ullastret. La Fageda, el trinxat de la Cerdanya i la Patum. La llonganissa de Vic, Aigüestortes i Sant Maurici. La Sagrada Família, el Parc Güell i en Serrat. Mercè Rodoreda, Quim Monzó i Joan Miró. Joan Brossa, els Castellers i 580 Km de platges. Els calçots, el romesco i el Delta de l’Ebre.

Per fer justícia, intentaré afegir alguns mes, tot i que segur que me’n deixaré un munt.

Que que mes tenim?

El vi del Priorat, del Penedès i els borregos de Cardedeu. Els cargols de Lleida, el Cau Ferrat de Sitges i el Bestiari Popular. L’oli de Les Garrigues, els diables i els bastoners. La sardana, la gralla i el sac de gemecs. Montserrat, el Pedraforca i el Montseny. La coca de recapta, l’Escudella i els Panellets. El cava, el vermut i el moscatell. Els bolets, la ratafia i l’espetec. El Cadi, els volcans de La Garrotxa i Cadaquès. La Senyera, els Segadors i el Cant del Barça. En Lluis Llach, els Pets i els Sopa de Cabra. Les havaneres, Sant Jordi i els Catalans.

Esta clar que caldria detacar-ne molts mes. Si voleu, podeu afegir als comentaris que mes voldríeu destacar d’arreu del país. Perquè en quedi constància.

El PSC i les eleccions a alcalde per l’Ajuntament de Barcelona

2011-02-04T09:39:00.004+01:00

Avui comencen les primàries al PSC per escollir el candidat a les eleccions municipals per l’Ajuntament de Barcelona.

Per una banda tenim al Sr. Jordi Hereu, actualment alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, que desprès d’uns anys a l’Ajuntament no ha pogut evitar que la seva popularitat caigués en picat amb projectes com la consulta de la Diagonal o els futurs Jocs d’Hivern a Barcelona.

Per l’altre cantó tenim a la Sra. Montserrat Tura, fins a fa poc Consellera de Justícia, amb una carrera política extensa, primerament sent alcaldessa de l’Ajuntament de Mollet de Vallès i mes tard en assumint diferents càrrecs a la Generalitat de Catalunya.

A part de les diferents formes de governar i de l’experiència d’un i de l’altre, hi ha un fet que els diferencia. El Sr. Hereu viu i esta empadronat a Barcelona i en canvi la Sra. Tura viu, te un apartament llogat, a Barcelona però esta empadronada a Mollet del Vallès.

Una alcaldable que no esta empadronada i que no esta clar si viu o no a la ciutat on es presenta? No ho entenc. I encara mes quan ha dit que, en el cas de sortir escollida alcaldessa, pensa seguir empadronada a Mollet del Vallès.

Pel que diuen, les enquestes posicionen a la Sra. Montserrat Tura per sobre de l’actual alcalde de Barcelona, el Sr. Jordi Hereu. El 19 de febrer, dia en que votaran al candidat a l’Ajuntament de Barcelona pel PSC, sabrem qui es l’alcaldable per Barcelona.

Surti qui surti, el PSC te molt difícil governar a l’Ajuntament de Barcelona la pròxima legislatura. Desprès dels resultats de les eleccions a la Generalitat de Catalunya i de les picabaralles internes, el PSC ha perdut molts electors i això els hi pot passar factura a les eleccions municipals.

Esperem que tothom tingui visió de ciutat i de país. Això implica que no es renovi el bipartit o tripartit, amb el qual els Socialistes s’han mantingut a l’Ajuntament de Barcelona els últims anys i que l’alcalde de Barcelona, sigui qui sigui, sigui escollit per una amplia majoria de vots dels ciutadans.

A Sant Andreu escoles públiques per a tothom

2011-02-03T09:21:00.005+01:00

Feia temps que volia fer un article sobre la manca de places escolars públiques que estem patint a Sant Andreu del Palomar. De moment no m’ha afectat, però crec que es un problema importantissim pels veïns i veïnes de Sant Andreu.

No es normal el patiment que tenen els pares a l’hora d’escollir escola pels seus fills. Ja no tant pel projecte de l’escola, que es importantissim, sinó per la manca de places. Com pot ser que les escoles del centre de Sant Andreu estiguin oferint, com a màxim, 50 places per escola i ja es prevegi, veient les portes obertes, que on hi ha 50 places hi hauran 90 o 100 inscripcions? I no es una sola escola, que son la majoria.

I no parlem de la importància de la proximitat escola - vivenda. Si no entres a l’escola que has posat en primera opció, t’arrisques a que et col·loquin a qualsevol escola del Districte, que no es petit, amb la corresponent des ubicació del infant del seu barri - poble.

L’any passat varen faltar 123 places que finalment van poder col·locar, algunes obrint terceres línies i altres accedint a l’escola concertada. No hagués sigut millor, en previsió del que podia passar, obrir directament terceres línies, contractar nous mestres i preveure el gran volum de nens i nenes que volien accedir a l’escola publica?.

No crec que sigui tat difícil agafar el cens, mirar quants infant estan en edat d’iniciar P3 i preveure amb antelació quantes places caldrà obrir, sigui creant terceres línies a algunes escoles, sigui creant noves escoles en barracons o sigui d’una altra manera.

El passat mes de desembre es va fer una concentració a la Plaça de Can Fabra reclamant la creació de places escolars a Sant Andreu del Palomar. Ja es preveu que mancaran places i tornarà ha passar el mateix de l’any passat.

Volem solucions ja!! A veure si amb el canvi de govern les coses canvien perquè sinó, vist el que s’ha fet fins ara, malament rai.

Una noticia que en fa referència:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20101212/escoles-per-tothom/620686.shtml

Bloc Escola X tots:

http://escolaxtots2010.blogspot.com/

El perfum de sang i semen de Lady Gaga

2011-02-02T09:19:00.001+01:00

Sang i semen. Aquesta es la olor que la cantant nord-americana ha sol·licitat per a un futur perfum que durà el seu nom.

Estar clar que avui en dia, per triomfar al mon de la musica, has de ser trencador i innovador. Lady Gaga, amb la seva estètica i posta en escena, ha agafat embranzida i actualment es una icona del pop a nivell mundial, ven discos a tort i a dret i els seus concerts s’omplen a vessar.

Dit això, que es una realitat, hem plantejo si calia fer un perfum d’aquestes característiques. El primer que hem ve al cap es, quina textura tindrà l’essència? I quina olor?. Ho sento però, si un perfum ha de ser agradable i ha de potenciar l’aroma de la persona, aquest perfum no crec que segueixi aquesta línia.

Estar clar que fer un perfum d’aquestes característiques trenca amb tots els cànons plantejats fins ara, a nivell de perfums, i obre les portes a noves fragàncies que potser tindran èxit. El que esta clar es que els fans segur que el compren.

Altres icones de la musica han utilitzat aquesta barreja de fluids com a part del seu estil trencador. Els Metallica, per exemple, van dissenyar la portada del seu disc Reload amb una barreja de sang i semen.

Tot plegat crec que es una mica desagradable. Trencador d’acord, però desagradable.

El nostre fruit de la terra, el calçot!!

2011-01-31T09:24:00.003+01:00

calçot

m. [AGA] [LC] Grill de ceba blanca cultivat especialment per a ésser menjat al caliu.

Aquesta es la definició que surt al diccionari de la Llengua Catalana. Com a definició textual la trobo molt correcte però, si fem una definició basada en els sentiments, podria quedar de la següent manera:

calçot

Vegetal deliciós, cultivat a la nostra terra i cuinat a foc viu. Es menja dempeus, de forma perpendicular al terra i s’acompanya del romesco (salsa feta amb verdures, especies i fruits secs).

Mentre escrivia aquesta definició se m’ha fet la boca aigua. Aquest dissabte varem anar de calçotada a Valls, terra de bons calçots, i varem gaudir d’aquest vegetal exquisit, acompanyat d’un bon romesco, vi de la terra i carn a la brasa.

La calçotada es molt mes que un àpat. Es un sentiment de país, de la terra i de les tradicions centenàries que recull la nostra historia.

La jubilació als 67 anys

2011-01-28T11:55:00.001+01:00

Ahir, a TV3, van entrevistar a l’Oscar Nebreda que, amb 65 anys, s’ha jubilat fa tant sols un mes. La presentadora li va preguntar si li hagués agradat seguir treballant en comptes de jubilar-se i el dibuixant de còmics de la revista EL JUEVES li va respondre que, si hagués conegut una dona amb calerons i s’hi hagués pogut casar, s’hauria jubilat als 24 anys.

Si fins ara ja era complicat arribar a l’edat de jubilació en un estat òptim per poder gaudir del temps lliure, tant sols cal mirar les esqueles dels diaris, imagineu-vos ara que ho han apujat als 67 anys.

Hi haurà molta crisi però, al pas que anem i amb mesures com aquesta, l’edat màxima de vida dels catalans minvarà fins a xifres insospitades. Possiblement a una persona que treballi en un despatx li serà mes fàcil arribar a aquestes edats en una forma física que li permeti, mes o menys, fer la seva feina, però la gent que treballa a la construcció o la metal·lúrgia, per exemple, on es requereix un esforç físic constant, es mes complicat que puguin arribar als 67 anys al 100% de les seves facultats.

Hi ha una opció per poder jubilar-se als 65 anys que es haver cotitzat 38 anys i mig de la teva vida. Amb una simple resta te n’adones que, per cotitzar tants anys, has d’haver començat a treballar als 26 anys i mig i no deixar de cotitzar ni un dia, a no ser que estiguis embarassada o siguis becari/ia que et compten fins a 2 anys de cotització.

Es una mica incoherent. Per un cantó estem demanant que el nostre jovent estudiï, faci un grau, un màster, la especialització, etc.. i per l’altre canto, els hi diem que desprès de tot l’esforç no podran jubilar-se fins als 67 perquè han estudiat massa temps i per tant no han pogut cotitzar 38 anys i mig.

L’Estaca d’en Lluis Llach, tant vigent com el primer dia

2011-01-27T15:50:00.003+01:00

L'avi Siset em parlava de bon matí al portal

mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?

Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar,

segur que tomba, tomba, tomba ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,

i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,

que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...

L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emportà,

ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar

el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...

L’expresident Jordi Pujol i la Independència

2011-01-26T09:26:00.002+01:00

“L'expresident català Jordi Pujol ha contemplat avui, per primera vegada de manera oberta, la independència de Catalunya com una possible “alternativa” davant “la marginació i l'ofec” al qual es vol sotmetre els catalans a l'Espanya actual, i ha dit no veure arguments per oposar-se a un Estat propi.” Entrevista al diari AVUI del 26/01/2011.

Aquest mati, tot dutxant-me, m’ha sobresaltat la noticia que comentaven a la radio, l’expresident Jordi Pujol parlant obertament de la Independència com una opció de país.

Desprès de tants anys ja era hora que parlés clar i català. Fins ara el seu discurs era extremadament moderat i prudent i, tot i que ha fet moltísim per Catalunya, amb la majoria parlamentaria de que ha gaudit Convergència i Unió durant tants anys, crec que podrien haver fet un pas mes en l’autogovern i dur a debat la opció de l’autodeterminació.

A les ultimes eleccions, Convergència i Unió amb el Sr. Mas al capdavant, ha tret un munt d’escons al parlament; uns escons que , no ens enganyem, contenen part del vot independentista descontent amb altres opcions politiques que formaven el famós tripartit.

La prova esta en que el dia en que el Sr. Mas va sortir al balco de l’hotel Majestic per celebrar la victòria, un grup de seguidors va corejar “Mas President Catalunya Independent”. Van ser tant sols uns segons perquè TV3 es va encarregar de baixar el volum i desprès tant sols se sentia “ Mas President”.

Això hem fa dubtar si aquestes declaracions son realment amb l’objectiu d’engegar processos de debat o simplement utilitzen a referents del país per fer pressió a Madrid i intentar aconseguir mes competències, o minimitzar l’afectació de les Caixes o ves a saber que.

Tant de bo el nostre Govern es faci seves les paraules de l’expresident Pujol i es prengui seriosament les necessitats del país. Ens estan atacant contínuament i no nomes verbalment, sinó amb coses mes delicades com l’economia, la Llengua, etc..

Hi ha mar de fons i per tant cal que el govern treballi de valent, es posicioni i que el Sr. Mas ens expliqui cap a on vol girar el timó que te penjat al despatx de la Generalitat de Catalunya.

La paperera de la Plaça d’Orfila

2011-01-24T10:28:00.002+01:00

Fotografies fetes des de la paperera

Desprès de mesos d’obres, amb tota la plaça aixecada i un munt de reclamacions dels veïns, finalment les reformes de la plaça d’Orfila s’han donat per acabades. Cada dia teníem que anar amb el nen a veure les excavadores, es veu que les obres son com un parc temàtic pels infants i per la gent gran, i fins que no va estar la plaça acabada varem passar revista diària a la excavadora.

Ahir, tot fent un vol, varem parar-nos al centre de la plaça per fer-ne una valoració i veure com havia quedat. De seguida ens en varem adonar que a la plaça tant sols hi havia una paperera i estava a una cantonada de la mateixa.

Us presento la paperera, la única paperera, de la Plaça d’Orfila de Sant Andreu del Palomar, a Barcelona.

En un primer moment van haver-hi reclamacions perquè afegissin mes bancs i per millorar la gestió del transit però, un cop acabada la plaça, no he sentit ningú que digues res de les papereres. En una plaça d’aquesta mida tindrien que haver-hi, com a mínim, 4 papereres, una a cada cantonada.

Mes val invertir els calerons municipals en papereres que en parterres moderns, com els que han muntat a una cantonada de la plaça.

Els Mossos d’Esquadra al CSI New York

2011-01-21T09:36:00.000+01:00

“Quan un promotor català de locals d’oci es trobat mort al seu apartament de Nova York, el cas es converteix en un assumpte internacional. El detectiu Mac Taylor, protagonista de la sèrie CSI: New York i que interpreta l’actor Gary Sinise, s’ha d’enfrontar burocràticament al cap de la Policia Científica dels Mossos d'Esquadra de Barcelona per poder ajuntar les peces d’aquest enigmàtic cas.” Extret de LA VANGUARDIA.

Es veu que aquest episodi es va emetre als Estats Units el 14 de gener. M’ha sorprès que els guionistes de la sèrie americana no parlessin de Policia Nacional o Guardia Civil, que son mes coneguts, i en canvi es fessin reso de la Policia Catalana. Hem sembla collonut que es facin ressò de la realitat del nostre país.

El que no he entès i m’ha semblat poc encertat es el final de la noticia de LA VANGUARDIA, on diu textualment “ el que mes sorprendrà a aquells que visualitzin el vídeo del capítol serà el poc accent català que te el suposat mosso Héctor Vargas”.

De quin accent parlen? Anglès amb accent Català? Castellà amb accent Català?. A Catalunya som bilingües i, per molt que a fora del país es pensin que aquí no sabem parlar Espanyol per culpa del Català, parlem a la perfecció els dos idiomes i fins i tot estudiem Anglès.

Us deixo l’enllaç de la noticia:

http://www.lavanguardia.es/television/20110120/54104626920/los-mossos-d-esquadra-a-escena-en-csi-new-york.html

El Català al Senat

2011-01-20T09:39:00.004+01:00

Dimarts passat, per primera vegada, vaig sentir per la radio a un polític parlant en Català al Senat Espanyol. Primer sentint la traducció simultània a l’Espanyol i desprès el so directe de l’orador que feia un discurs en Català.

Donada la tensió actual existent entre Catalunya i l’Estat Espanyol, vaig trobar interessant aquest pas que, en el format actual d’Estat Espanyol, no fa mes que normalitzar una cosa que estava pendent des de la transició. Però una cosa tant normal com la utilització de les llengües cooficials als espais de debat s’ha transformat en munició per carregar contra Catalunya.

Del PP ja era d’esperar, tot ho justifiquen dient que els traductors costen molts diners i que, mentre els Espanyols passen gana, l’Estat es dedica a malgastar diners en foteses. Els que hem sembla que no ho tenen gaire clar sol els del PSOE que, mentre s’omplen la boca parlant d’un futur Estat Federal, també s’han afegit al carro de la critica contra l’ús de les llengües cooficials al Senat.

Si el problema es la despesa en traductors, el que haurien de fer tots aquets partits, que carreguen contra Catalunya, es anular els sous vitalicis d’expresidents del govern que pertanyen o pertanyien als seus partits i que actualment combinen amb sous estratosfèrics del sector privat. També podrien limitar els sous de diversos membres dels seus partits que, al tenir 5 càrrecs o mes, cobren fortunes i d’aquesta manera poder destinar aquests recursos a solucionar tots aquests problemes que, segons ells, ocasiona Catalunya pel sol fet d’existir.

A “l’Espanya Plural”, com ells li diuen, es dediquen a tapar les seves misèries i mentides creant conflictes, habitualment inexistents, i culpant de tots els mals d’Espanya a Catalunya. Una Catalunya que, cal recordar-ho, aporta a les arques de l’Estat un munt de calerons.

Aquestes actituds no fan mes que eixamplar l'esquerda que hi ha entre l’Estat Espanyol i Catalunya. Tant costa respectar els nostres drets, la nostra llengua i la nostra cultura? I si no es així, perquè no ens deixen exercir el nostre dret a decidir com a poble sobirà?

Fa un temps van dir que Catalunya ja no depenia d’Espanya pel que fa a importar productes Catalans. Que els productors Catalans havien girat el binocle cap al Nord i gran part de les exportacions Catalanes ja es feien fora d’Espanya. La Independència econòmica es el primer pas per poder plantejar-nos altre fites en l’autogovern.

La relació entre Catalunya i Espanya hem recorda a les esquerdes que es fan al gel àrtic. S’obre una esquerda i durant unes hores no es pot passar perquè es molt ample i un extrem i l’altre estan separats per un munt de metres d’aigua. Durant la nit l’aigua es gela i al mati següent ja es pot passar d’un canto a l’altre.

Però arribarà un dia en que l'esquerda al gel serà tan gran, que ja no hi haurà forma de que, durant la nit, es torni a gelar l’aigua que separa els extrems de l'esquerda.

Les antigues cabines telefòniques

2011-01-19T09:18:00.001+01:00

Cabina Telefònica de Queralbs

Amb l’augment en l’ús de la telefonia Mobil, on el 99% de la gent te un telèfon Mobil, les cabines telefòniques als carrers han perdut clientela. Encara recordo quan havies de fer cua per poder trucar i et tornaves boig buscant canvi per poder utilitzar la cabina i que no se t‘empasses mes dinerets dels que consumies.

Les cabines que podem veure actualment no estan preparades per insonoritzar-te del soroll del carrer, estan plenes d’anuncis de comerciants i han perdut una mica d’encant.

Però encara queden reductes on podem trobar una cabina de les autèntiques, una d’aquelles cabines en les que et refugiaves si plovia i que, quan trucaves, et podies recolzar al taulell que tenien just a sota del telèfon.

Aquest Nadal, passejant per Queralbs, vaig quedar enlluernat al trobar a la plaça de la vila una cabina de les d’abans. Va ser com viatjar al passat i no me’n vaig poder estar de fotografiar-la per poder escriure un article al bloc.

Amb tantes modernitats, quan trobes algun element que et recorda a la teva infància, no pots evitar comparar el que tenim avui i el que teníem anys enrere i t’entra una nostàlgia que costa de pair. Ens fem grans i hem d’aprofitar i gaudir cada moment i cada pas que fem.

El Puigmal, un crit per la llibertat!!

2011-01-18T09:28:00.002+01:00

Desprès d’anys d'inactivitat muntanyenca, tot d’una, se’m va despertar el cuquet de la panxa i vaig sentir la necessitat d’agafar el cotxe, marxar ben lluny de Barcelona i respirar una miqueta d’aire pur. Tenir fills et fa replantejar tot el que fas, sobretot mentre son petits, però aquestes vacances de Nadal vaig decidir posar-me les botes i tornar a la muntanya.

El primer cim que hem va venir al cap va ser el Turo de L’home, un cim mític i al ben mig del massís del Montseny. El turo de l’Home te una alçada de 1.706,7 m sobre el nivell del mar i hem va servir per provar com estava de forma. Dos anys abans l’havia fet amb el petit a la motxilla però aquest cop era diferent, un dia entre setmana i tot gelat.

Realment la tranquil·litat que vaig trobar hem va omplir les piles per tot l’any i, per rematar-ho, varem baixar a Cardedeu a dinar un menú de 10€. Desprès de la caminada i amb el fred que feia, el dinar i el talladet final van entrar de collons.

Un cop vaig veure que continuava en forma, va agafar mes força la proposta de meu germà, fer el Puigmal Hivernal. El Puigmal te una alçada de 2.909,6 m i al hivern acostuma a estar nevat i/o gelat, cosa que fa mes dificultós l’ascens i poder fer cim.

Fer el Puigmal, amb la que esta caient al país, es va transformar per mi en un símbol, volia bolcar tot el meu esforç per poder fer cim i simbòlicament representar l’esforç que cal fer a Catalunya per reclamar els nostres drets. Volia cridar Llibertat al costat de la creu que hi ha a 2906,6 m, al cim del Puigmal.

Però aquest any la neu a brillat per la seva absència i pujant per Fontalba, no varem trobar gel fins al tram final del cim. Tot i ser un ascens dur, amb uns vents de collons, el fet que no hi hagués gel va facilitar les coses. La vista del Pedraforca nevat, des de l’últim tram fins al cim, va ser espectacular.

Un cop al cim, fotografia de rigor i debat de per on baixar, tornar per Fontalba o baixar cap a Nuria?. Finalment varem decidir baixar cap a Nuria i va ser espectacular. Des del cim fins a les pistes d’esquí era una llengua de gel. La baixada amb grampons va ser al·lucinant.

Aquest dos cims m’han carregat les piles i poder fer el cim del Puigmal, amb el simbolisme de país que representa, no te preu.

Carril Bus/Taxi/Moto a Barcelona, per quan?

2011-01-14T10:05:00.003+01:00

Barcelona es caracteritza per la gran quantitat de motos que circulen pels seus carrers. Segons he pogut veure remenant per Internet, l’any 2009 a Barcelona hi havien 290.341 motos comptabilitzades. Crec que aquesta es una xifra prou important com per plantejar mesures especifiques en la gestió de la mobilitat a la ciutat.

No fa gaire, es van pintar unes zones especifiques perquè les motos poguessin parar als semàfors per davant dels cotxes. Això esta molt be però, com t’ho fas per arribar fins aquesta zona reservada si no pots anar pel carril bus o entre els cotxes?

Fa un parell de dies, com que les arques de la ciutat estan com estan, va ser dia de recaptació a costa dels motoristes que circulem per Barcelona. Hi havia Guardia Urbana al carrer Aragó i a l’Avinguda Meridiana fent parar a tots els motoristes que circulaven pel carril bus.

Jo vaig ser un dels que van parar i multa al canto. 45 euros si ho pagues dins del termini voluntari o 90 euros si ho pagues fora del termini voluntari. He de dir que el carril bus era buit i no hi havia ningun taxi, ni ningun autobús. Esta clar que el codi de circulació prohibeix circular per un carril reservat i que per tant el Guardia Urbà feia la seva feina, però amb la quantitat de motos que circulen per la ciutat, caldria replantejar la política de mobilitat.

Si totes les motos, 290.000 mínim, circulessin de la mateixa manera que els cotxes, en fila i sense avançar i no entressin al carril bus, no es obvi que col·lapsarien la ciutat? I si tots els motoristes decidissin agafar el cotxe, no es també obvi que col·lapsarien la ciutat?

L’Ajuntament de Barcelona tindria que entendre que el fet que Barcelona sigui la ciutat de les motos, ajuda a descongestionar el transit i per tant tindrien que donar mes facilitats a les motos per no ampliar els embussos habituals a Barna.

Fa un temps es va dir que volien fer un dels carrils, de les grans vies de la ciutat, mes ample perquè les motos poguessin circular a traves del cotxes i d’aquesta manera millorar la circulació. De moment, que jo sàpiga, d’això res de res.

Jo aposto per regular un carril bus/taxi/moto, on les motos poguessin circular lliurement i d’aquesta manera agilitzar la circulació a la ciutat de Barcelona.

La Masia del Barça i la immersió lingüística

2011-01-13T13:25:00.001+01:00

El Futbol Club Barcelona, de sempre, ha estat un símbol de Catalanitat i de tarannà d’un país. Cada partit al Camp Nou podem veure el mantell d’estelades i senyeres que onegen al vent a les graderies de l’estadi i com el Barça, mentre altres equips de la LFP duen la bandera espanyola a la samarreta, du amb orgull la senyera al clatell.

Aquests dies esta en boca de tothom el gran èxit de la Masia en la formació esportiva de nois i noies, degut a que els tres nominats a la pilota d’or han estat tres jugadors del primer equip del Barça formats a la cantera, en Mesi, en Xavi i l’Iniesta.

Podem parlar d’un gran èxit esportiu però, com pot ser que nois que van arribar a la Masia amb 15 anys, la Masia entenent-la com a una escola on a mes de jugar a futbol realitzen els seu estudis acadèmics, no parlin ni una paraula en Català?

El Futbol Club Barcelona, com a Club de referència a Catalunya i a nivell mundial, no es pot permetre que la seva escola obvïi la immersió lingüística a les seves aules. Una immersió lingüística que crec que es imprescindible pel país i mes amb la que esta caient contra el Català.

Encara recordo com, tot i no ser nois de La Masia i ser bascos, en Txiki Begiristain o en Jose Mari Bakero parlaven en Català amb els mitjans de comunicació d’aquí i com s’esforçaven i s’esforcen per entendre i parlar en la nostra llengua.

No pot ser que en Pedro, en Mesi o l’Iniesta no siguin capaços d’articular ni una paraula en Català. Han crescut i han estat formats a Catalunya i per tant tindrien que tenir el català com a segona llengua com a mínim.

Per molt que en Guardiola digui ”el guanyador es” a l’entrega de la pilota d’or a Zurich, mentre a La Masia no s’ensenyi el Català als nois i noies que formen, aquesta serà una assignatura pendent per al millor club del mon.

Amors platònics

2011-01-11T16:10:00.000+01:00

Qui no recorda aquells amors de joventut, habitualment no correspostos, que ens feien somiar i ens feien sentir papallones a l’estomac?. Semblava com si el mon comences i acabes en aquella noia, la noia, i per mes que ho intentessis, no podies treure-te-la del cap.

El fet de que no fos un amor correspost i que a mes acabes sortint amb algú de la colla, et feia passar moments molt amargs i pensaves que allò era el final. Escoltaves una cançó i ella n’era la protagonista, veies una pel·lícula i tres quarts del mateix i així fins que, per coses de la vida, uns i altres varem agafar camins diferents.

Però ningú comptava amb les noves tecnologies i, un bon dia, navegant pel Facebook, et trobes que un amic o conegut te com a amiga aquella noia que, 20 anys enrere, et va trencar el cor al no ser correspost el teu amor platònic adolescent. Li demanes amistat i te l’accepta.

Arribat a aquest punt, te n’adones del temps que vas perdre enamorant-te platònicament d’una persona per la qual tu n’eres invisible. Als 15 anys no ets conscient del munt de noies guapes i encantadores que t’envolten, tant sols penses en el teu amor platònic.

Actualment ja no tinc Facebook, el concepte amic queda molt diluït en aquest tipus de xarxes i va arribar un punt en que tot era massa superficial.

El millor de tot va ser quan vaig desactivar el meu compte de Facebook. No us podeu imaginar l’alleujament interior i el pes que hem vaig treure de sobre doncs, en aquell moment, vaig ser jo el que va poder decidir finalitzar el contacte amb els amors platònics de joventut.

LES REBAIXES – Realment hi ha crisi?

2011-01-10T11:34:00.003+01:00

Diàriament rebem un bombardeig d’informacions que ens expliquen com esta el país, l’economia, el sector de la construcció, la venda de pisos, l’atur, les retallades del govern i, en poques paraules, la famosa crisi que te el país paralitzat. La sensació que tinc es que estem molt malament i que, tot i tenir la sort de tenir feina, visc amb preocupació pel futur i les conseqüències que pugui dur associades l’estat de crisi econòmica actual.

Però per una altra banda, penso que som pocs els que tenim aquesta sensació i que la gent, tinguin feina o estiguin a l’atur, segueix duent el ritme de vida que duien abans de la crisi.

La imatge clara la trobem en el primer dia de rebaixes. Si a les festes de Nadal els comerços i les grans superfícies eren plenes de gent comprant regals sense mirar gaire la depesa, cosa que ja hem va sorprendre, nomes cal fer un volt pel Corte Ingles, Decathlon, Media Market, etc .. per veure que la gent gasta amb el pretext que ara es mes barat.

L’altre dia sortia al diari que els Catalans gastarem una mitjana de 100 euros per cap a les rebaixes d’hivern. Nomes cal que feu números per veure que estem parlant d’una xifra aproximada, contant que som uns 7 milions de Catalans, de 700 milions d’euros.

Cada cop que veig a les botigues gent normal i corrent que paga amb “VISA Oro” m’agafen tots els mals. No aprenem del errors i la gent s’endeuta sense parar, sigui amb crèdits puntuals o amb la VISA.

Cada cop tinc mes dubtes de si estem en estat de crisi galopant o si els mitjans de comunicació i els politics s’encarreguen de crear aquest estat de por general. Realment, veient com gasta la gent, o no hi ha crisi o hem perdut el nord i això tant sols es el principi de la crisi econòmica.

I ara, la factura de la llum

2010-12-29T16:02:00.000+01:00

Però en que estan pensant?

Estem en una crisi de dimensions estratosfèriques, on un munt de gent esta a l’atur, on hi ha famílies que no tenen cap ingrés econòmic, on s’estan embargant vivendes a tor i a dret i la única solució que troben, per recaptar diners, es apujar el rebut de la llum un 9,8% de mitjana a partir de l’1 de gener.

Crec que no cal dir que l’electricitat i en conseqüència la llum, tindrien que ser considerades un dret basic. Si la gent que no te diners amb prou feines pot pagar la factura actual, com pretenen que assumeixin aquest augment desmesurat? Deixant de comprar aliments basics?

Crec que hi ha altres maneres d’intentar superar la crisi. Caldria buscar maneres que no impliquin perjudicar als de sempre, als ciutadans que mes necessiten ser atesos.

Podrien posar unes bústies arreu del país, perquè la gent pogués proposar maneres imaginatives de retallar despesa. Possiblement torbaríem entre tots la manera de sortir de la crisi.

Catalunya - Hondures

2010-12-28T16:37:00.005+01:00

Si he de ser sincer, el partit d’aquesta nit no hem desperta gaire interès. La selecció d’Hondures, sense ganes de desmerèixer, no crec que sigui un atractiu suficient com per mobilitzar una gran quantitat d’aficionats, per molt que a la selecció Catalana juguin aquesta nit icones com en Puyol o en Busquets. A mes en Pique no juga perquè esta lesionat.

El fet de que ahir li demanaven a l’entrenador, que es Mexicà, noms coneguts de jugadors de la selecció d’Hondures perquè els aficionats poguessin ubicar-los en algun equip, no fa mes que confirmar el partit de costellada d’aquesta nit.

Els de RAC1 li van preguntar al seleccionador pel fet de la selecció catalana i l’home la va comparar amb la selecció d’una zona de Mèxic. Estaria be que als rivals que venen a jugar contra Catalunya, se’ls hi expliqui una mica el sentit de la selecció Catalana, mes enllà del futbol.

El que hem va sorprendre ahir va ser el nostre seleccionador Nacional, el senyor Johan Cruyff, que als articles que escriu habitualment en comptes de parlar del partit d’avui, es veu que va parlar del FC Barcelona. Si el seleccionador Nacional no fa promoció del partit d’aquesta nit, que esperen que facin el aficionats?

Be, traient tot això, aquesta nit veure el partit per la televisió (suposo que el fan per TV3) i donaré suport a la nostra selecció nacional, la de tot un país, la selecció Catalana.

L’Ajuntament de Barcelona i la postal de Nadal

2010-12-27T18:11:00.003+01:00

Anys enrere, quan el tema d’Internet encara estava en fase inicial, acostumàvem a rebre a casa diverses postals nadalenques de la família, amics, coneguts i, com no, la de l’Alcalde de Barcelona. Els últims anys les postals en paper s’han reduït, però encara n’ha arribat alguna.

Aquest any, any de crisi i problemes econòmics pel país, el 99,99% de les felicitacions de Nadal que hem rebut han estat via correu electrònic. Avui en dia el Potoshop fa meravelles i, amb una simple foto familiar, pots fer coses increïbles.

He dit que el 99,99% de les felicitacions les hem rebut via correu electrònic perquè el 00,01% restant, en concret una postal, l’hem rebuda en paper i per correu ordinari. En aquest temps de crisi, en que a les empreses es reben postals amb comptagotes i tothom s’estreny el cinturo, la única postal en paper, que suposo que ha costat un munt de diners, ha estat la de l’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona.

No se quina es la intenció, però la meva primera reacció ha estat preguntar-me com poden gastar diners en això quan ens estan dient que la caixa esta buida. Crec que hi ha coses mes importants i maneres mes econòmiques de felicitar les festes al ciutadans i ciutadanes de Barcelona. I si no hi ha diners, doncs que pengin una felicitació al web de l’Ajuntament de Barcelona i solucionat.

En aquests temps de crisi, crec que la societat Barcelonina valora molt mes que l’Ajuntament mostri austeritat que el fet que enviïn una postal de Nadal a casa en format paper.

Per cert, BON NADAL!!

¿La meva llengua? El Català!!

2010-12-23T17:12:00.002+01:00

Un altre cop han tornat a agredir la nostra terra, la nostra cultura i la nostra llengua. Tot això, amb el permís del govern Català que no ha mogut ni un dit per salvaguardar la realitat nacional de Catalunya. Però els Catalans, tossuts i treballadors, continuem tirant endavant, tot eixugant-nos les llàgrimes dels ulls, pensant en com sortir d’aquest forat on varem caure fa tants i tants anys i del qual encara no hem pogut sortir.

Perquè hem de seguir aguantant la gran xucladora de mamella, que es beneficia del nostre país i a canvi ens neguen els nostres drets econòmics, culturals i nacionals?

I que faran els nostres politics Catalans? Tancaran l’aixeta i no pagaran no un cèntim fins a aprovar el pacte fiscal? Seran valents i defensaran Catalunya, tot plantant cara a Madrid? Deixaran d’aplicar sentencies agressives contra el país, fins a les ultimes conseqüències? Ignoraran als partits Espanyolistes asseguts als escons del Parlament, que son els que estan encenent metxes contra Catalunya constantment? Seran valents i, en el cas de no aconseguir redreçar la relació amb Espanya, treballaran per assolir la Independència del País? No ho crec.

El que sento ara mateix es desànim i pena. Tot el que van lluitar els nostres pares i el que van patir els nostres avis, estem veient com es agredit constantment i ningú fa res per redreçar-ho.

¿La única solució? La Independència!!

Plataforma per la Llengua

http://www.plataforma-llengua.cat/

Fumador passiu 1 – Fumador actiu 0

2010-12-22T09:30:00.001+01:00

Ahir es va aprovar definitivament la reforma de la llei del tabac que prohibeix totalment fumar a qualsevol recinte públic tancat, inclòs bars i restaurants a partir del proper 2 de gener.

Pels no fumadors es una llei molt esperada doncs, per molt que diguin, la majoria d’establiments petits han permès fumar a les seves instal·lacions i hem tingut que empassar-nos el fum d’aquest col·lectiu que, en la majoria dels casos, no tenen cap consideració cap els que estem a la taula del costat i, casualment, no tenim cap cendrer a taula.

També penso que el fet de prohibir fumar en aquests establiments, a part de ser un pas de modernitat, es una oportunitat perquè els fumadors es plantegin si val la pena podrir-se per dins i gastar una fortuna en una cosa que els hi esta escurçant la vida i el nivell de vida, en termes de salut.

Felicitacions pels no fumadors i ànims pels que encara esteu lligats a aquest vici, amb l’esperança de que us en pugueu desenganxar aviat.

Noticia al diari AVUI

L’AVE dels “señoritos” i el TGV ignorat

2010-12-20T10:03:00.002+01:00

En teoria els que governen han de treballar per dur a terme les infraestructures necessàries perquè un territori creixi productivament i pugui distribuir, tot exportant i important, els productes necessaris perquè l’economia d’aquest territori creixi.

Basant-nos en aquesta definició, l’AVE (Alta Velocidad Española) es una infraestructura que, en teoria, hauria de servir per unir punts estratègics de productivitat i d’aquesta manera ajudar a augmentar l’economia.

Però, quina ha estat l’estratègia del govern Espanyol en aquest assumpte?

Qui no recorda quan l’any 1992, en el govern d’en Felipe González, varen decidir que el primer tram de l’AVE havia d’unir Madrid amb Sevilla?. No podia ser que els “señoritos” del govern de l’època no poguessin anar a la “Feria de Abril de Sevilla” amb l’AVE. En comptes de crear lligams de comunicació cap a Europa, era preferible ser populistes. Prioritzar unir Madrid-Barcelona, per posteriorment fer el salt a Europa, no va estar en el seu full de ruta.

Posteriorment l’AVE va arribar a Saragossa, Lleida, Tarragona i no es fins a l’any 2008, 16 anys desprès de Sevilla, que l’AVE uneix Madrid - Barcelona. Durant tots aquests anys, l’AVE ha anat creixent, tot unint diferents capitals Espanyoles, però sense pensar gaire en unir l’Alta Velocitat amb Portugal i França.

Però ahir va arribar el gran moment de demostrar que s’apostava, tant des d’Espanya com des de Catalunya, que unir Catalunya amb Paris marcava una abans i un desprès en els comunicacions i que era una oportunitat d’or per augmentar el transport de mercaderies per Europa via Ferrocarril.

Per un canto, ahir s’inaugurava el TGV (Tren de Gran Velocitat) que uneix Figueres amb Paris. Primer s’agafa un tren de Sants a Figueres i, a Figueres, enllaces amb el TGV Figueres - Paris, que per 63 € et porta en 7 hores i 25 minuts al centre de Paris.

Per l’altre, ahir també s’inaugurava el tram de l’AVE que uneix Madrid – València. Es un AVE directe que en 1 hora i 34 minuts et porta a València.

Quin dilema, apostar per promocionar la unió de l’AVE amb el TGV Europeu o promocionar que els Madrilenys ja poden a anar a la platja?. Doncs ells ho van tenir clar.

A l’acte de l’AVE Madrid – València, hi van assistir els Reis d’Espanya, el govern Espanyol en ple, la oposició i el govern Valencià.

En canvi, a la inauguració de la unió Barcelona – París no hi va assistir ningú de primera línia, ni del govern Català, ni del Govern Espanyol. Tant sols a Barcelona hi va fer acte de presencia l’alcalde Hereu i al trajecte Figueres – París els alcaldes de Figueres i Perpinyà i representants de Renfe, Adif i la companyia francesa de ferrocarril SNCF.

Queda clar doncs que Catalunya s’ha de buscar, com sempre ho ha fet, les garrofes. El que no entenc es que ningun representant del govern sortint, ni del futur govern entrant, es presentes a Sants a donar suport a aquesta unió.

Si en Mas va dir fa poc a Madrid que Catalunya ja no depèn d’Espanya a l’hora d’importar productes, perquè la gran majoria els importa a la resta del mon, com pot ser que el mateix Mas no doni suport públic al TGV, que pot ser una infraestructura vital per Catalunya en una hipotètica independència o no dependència de l’Estat Espanyol? Tots sabem que poc podem esperar d’Espanya i que el que volen es xuclar de la mamella fins que no en quedi ni una gota.

Si per optar a mes autonomia ens cal mes independència econòmica, crec que seria imprescindible que Catalunya apostes al 100% per la unió de Catalunya amb Europa, a traves del TGV.

Johan Cruyff i l’Anglès d’en Lionel Messi

2010-12-16T11:30:00.000+01:00

S’ha de reconèixer que en Johan Cruyff es un mite vivent de la historia del Futbol Club Barcelona. Jugador del FC Barcelona en el període 1973-1978 i mes tard entrenador en el període 1988-1996, va demostrar que de futbol n’entén un grapat i que, a l’etapa del Dream Team, va donar al FC Barcelona moltes alegries, tot iniciant una forma d’entendre el futbol que, a dia d’avui, i en la figura d’en Pep Guardiola, continua present.

Dit això, també es de justícia dir que últimament sabem mes coses d’ell pels seus comentaris o baralles amb el Club , que pels seus mèrits esportius. Ser una llegenda del futbol, sembla que et dona dret a opinar sobre tot el que fan i deixen de fer els jugadors del primer equip del FC Barcelona i tot el que envolta aquest club. Moltes vegades de forma contradictòria.

La ultima va ser ahir quan, a la roda de premsa de presentació del partit de la selecció Catalana contra Hondures, va criticar a en Lionel Messi i al 90 % jugadors del FC Barcelona per no saber parlar anglès. Diu que en Messi no pot parlar amb la meitat del món sent el millor jugador del món.

Com pot fer aquests comentaris quan ell, que es el seleccionador de la selecció Catalana, la nostra selecció, no articula ni una paraula en la llengua pròpia del país, el Català. L'any passat, amb motiu de la seva presentació com a entrenador de la selecció catalana, Cruyff va justificar el fet de no parlar en aquesta llengua perquè "no vull violar el català". Son ganes de crear conflictes.

Podrà haver sigut un gran jugador i un gran entrenador, però considero que la selecció Catalana, amb el que representa pel país i pels sentiments dels Catalans, tindria que ser entrenada per un entrenador Català, que entengui i parli el Català i que estigui d‘acord amb les sensibilitats del país.

Una Nació una Selecció

El Petits Habitants ja te 2.000 visites

2010-12-15T12:40:00.005+01:00

Vaig engegar aquesta aventura de crear un bloc l’any 2008 quan, animat per altres blocaires, vaig sentir la necessitat de plasmar inquietuds, idees i opinions de la realitat que ens envolta. Als inicis tenia el bloc al servidor de bloc.cat però, desprès de molts problemes tècnics, vaig decidir migrar a blogspot i ha estat aquí on el Petits Habitants ha agafat mes embranzida.

Els articles inicials eren curts i escassos però, de fa un temps cap aquí, he conegut nous blocaires a la xarxa, amb blocs espectaculars i dels quals ara en soc seguidor, que m’han fet veure la increïble xarxa de blocaires que tenim en Llengua Catalana i m’ha animat a fer articles mes extensos i treballats.

Desprès de 2 anys i mig a la xarxa, el Petits Habitants ha arribat a les 2.000 visites!! Moltes gracies a tots els que us passeu habitualment pel bloc, als que afegiu comentaris i als que us n'heu fet seguidors.

Moltes Gracies!!

Caos Aeroportuari – Crònica des de Madrid

2010-12-05T10:57:00.001+01:00

Quin tràfec de setmana!! Dos dies fent maletes, carregant-les d’il•lusió, planificant els dies de pont amb la família, etc..

A mitja tarda de divendres varem agafar el rodalies direcció Aeroport del Prat (rarament va ser puntual) i carregats amb les bosses, els bitllets d’avió i el piscolabis per sopar, varem fer cap a la T1 on, en teoria, ens esperava el nostre avio que ens duria a Madrid.

A mig camí, a l’alçada de Bellvitge, ja hi havia una noia que a crits conversava per telèfon amb alguna amiga que li comentava que hi havia problemes al Prat. No va ser fins que vam agafar la llançadora, que et du de la parada de tren de l’Aeroport a la Terminal 1, que ens varem començar a assabentar de que l’espai aeri de Madrid i Barcelona estaven tancats per l’abandonament massiu dels controladors aeris del seu lloc de treball

A l’arribar a la T1 tot estava desbordat. Cues de kilòmetres de passatges en forma d’espiral davant dels taulells de les companyies d’aviació (Iberia, Vueling, etc ..), gent amuntegada al taulell d’informació d’AENA, on uns pobres nois i noies feien el que podien per posar bona cara i intentar ajudar a la gent a posar les reclamacions pertinents a AENA, això si, protegits pels Mossos d’Esquadra, el taulell on surten els vols amb la majoria d’ells cancel•lats i un missatge de megafonia que informava de la decisió dels controladors i que AENA no podia fer res. Caòtic!!

Desprès de fer 1 hora de cua i gastar un munt de diners trucant al numero de la nostra companyia de vol, varem aconseguir que ens donessin vol per dissabte al mati. Alleujats varem posar la reclamació pertinent a AENA i varem marxar cap a casa, deixant a l’aeroport un munt d’afectats que no havien corregut la mateixa sort que nosaltres i no tenien cap noticia de la companyia.

Finalment els vols de dissabte es van cancel•lar i vam tenir que agafar un AVE per poder arribar a Madrid a passar uns dies en família. Quina impotència i quina ràbia!! Finalment la nostra companyia de vol ens torna els diners del vol de divendres, menys mal perquè sinó quina ruïna.

L’actitud dels controladors aeris no te justificació, guanyen un munt de diners a l’any (es parla de 400.000 € i amb hores extres fins a 1.000.000 €), treballen menys hores per conveni que moltes empreses i encara tenen els sants collons de jugar amb les vacances de la gent humil.

Crec que la decisió del govern de posar les coses al seu lloc s’ha fet tard. Ja fa temps que fan vagues encobertes i fan mal a l’economia, al turisme, als curritos que volem marxar algun cap de setmana per desconnectar de la nostra rutina ...... que de cop i volta es van posar malats el 100% de la plantilla i quan els militars els hi van dir que o s’incorporaven a la feina o anaven a la presó es van incorporar el 90% sense cap alteració mèdica!!

Tot això no pot quedar impune!! Cal que uns quants controladors trepitgin la presó per que vegin que la gent n’està farta d’aquestes actituds i abusos i, encara diria mes, cal que totes les indemnitzacions que pagarà AENA i els costos de mobilitzar tota aquesta gent ho assumeixin personalment els controladors que van deixar les seves obligacions a la brava.

Una cosa es una vaga, amb serveis mínims, on mes o menys la gent i les companyies es poden organitzar i pots salvar part del viatge, però el que han fet no te nom. Fins hi tot divendres van tenir que enviar a la policia a protegir els 100 controladors que estaven reunits a un hotel de Madrid per evitar que la gent afectada anés a buscar-los.

La llibertat d’un acaba on comença la de l’altre!!

Barcelona fa olor a tràfic, menjar i cloaca

2010-12-02T16:07:00.001+01:00

Recordo que fa temps, en un diari o radio no ho recordo, va sortir publicat que a New York, mes concretament a Manhattan, havien fet una ruta turística basada en les olors de les diferents àrees de la zona. La ruta sobretot estava enfocada a olors culinàries (restaurants Xinesos, Asiàtics, Italians, etc ..) i ho plantejaven com una cosa atractiva pel turisme.

En el cas de Barcelona, resulta que fa olor a tràfic, menjar i cloaca!! Aquesta es la conclusió d’un estudi qualitatiu realitzat als 10 Districtes de Barcelona, per part d’una empresa qualificada, a petició de La Vanguardia.

El mes fort es que La Vanguardia ho ha publicat. No se amb quines intencions, però no crec que sigui per augmentar el turisme. Si ara resulta que Barcelona fa olor a cloaca i ho expliquem com si fos lo mes normal del mon, com volem que augmenti el turisme o que la Ciutat Comtal sigui vista com una ciutat cosmopolita?

Ja fa temps que ho penso, necessito marxar de Barcelona!! A un poblet tranquil i sense gaire pol·lució. No se quan, ni com, però arribarà el dia d’abandonar la gran ciutat per guanyar qualitat de vida.

L’estudi en qüestió:

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20101130/54079040796/barcelona-huele-a-trafico-comida-y-cloaca.html

1 de desembre - Dia Mundial de Lluita contra la Sida

2010-12-01T09:04:00.001+01:00

Encara no m’he tret el pitet!!

2010-11-30T11:18:00.000+01:00

FC Barcelona 5 – Real Madrid 0

Quin dilluns mes llarg!! Tot el dia treballant i sense poder deixar de pensar en el tros de partit que es jugava ahir a la nit. Finalment van arribar les 20:00h i varem poder asseure’ns davant del televisor d’un bar, amb una cervesa a la ma, tot petant la xerrada per fer mes amè el temps d’espera.

Quines dues hores de futbol, quin nivell, quin toc de pilota i quin estil. Aquesta nova victòria contra el Madrid, amb aquest 5 a 0, fan del Barça d’en Pep Guardiola el millor de tots els temps. Va ser una classe d’humilitat pels que volien fer del clàssic una raó de ser i existir, un intent de justificar els calerons invertits, i que al final van acabar demostrant les seves mancances futbolístiques i personals.

Injustificables les accions antiesportives d’en CR7 i en Ramos. Encara que estiguis perdent per golejada contra el millor equip del mon, no pots actuar d’una forma tant violenta, fent faltes esgarrifoses a tor i a dret, i a mes a mes, agredint als contraris quan venen a recriminar-te la teva actitud.

Gran Barça i gran afició del Camp Nou!!

Visca el Barça i Visca Catalunya!!

On son els nostres cantautors?

2010-11-24T16:39:00.000+01:00

Durant els anys 70, finals de la dictadura franquista i principis de la transició, hi va haver tot un grup de cantautors que, amb les seves cançons, deien entre frases el que als Països Catalans no li permetien dir en aquell moment i en Català.

Personatges com en Luis Llach, Raimón, Joan Manel Serrat, Ovidi Montllor, Francesc Pi de la Serra i, en un to mes còmic, La Trinca, varen posar veu a un poble oprimit que volia reclamar els seus drets. Es jugaven la pell en pro de la Llibertat i van esdevenir l’emblema de tot un poble. Encara avui, tot i ser un nap buf en aquells anys, quan veig algun vídeo o escolto alguna cançó d’ells, se’m posa la pell de gallina tant sols pensar en el que va representar. Us sonen les Sis Hores de Cançó a Canet?. S’hi va aplegar gran part del jovent progressista i pacifista de l’època.

Avui som a les acaballes de l’any 2010, 32 anys desprès de la restauració de la democràcia, i els últims mesos han estat un atac constant a la nostra realitat de país, a la llengua, a la cultura, al finançament i, amb la retallada de l’estatut actual, un atac a l’estatut d’autonomia aprovat l’any 1979.

El que hem pregunto es, amb l’escenari actual de país, on son els nostres cantautors del segle XXI? Ens cal gent compromesa, amb cançons reivindicatives que ajudin a encendre la flama que fa anys que esta sota mínims.

El problema es que, a dia d’avui, gran part del jovent viu a la societat del confort, on la televisió es el referent i no han patit gaires privacions. Viuen en una espècie de núvol i tenen unes expectatives de futur bastant irreals.

Si fa 30 anys a Canet es va aplegar jovent progressista i pacifista, quin tipus de jovent s’hi aplegaria avui si es fes un nou Festival de cantautors a Canet?. El nostre jovent hi assistiria?.

Del debat electoral 2010 al cara cara Mas – Montilla

2010-11-22T16:39:00.001+01:00

Som a dilluns i diumenge ja son les eleccions, unes eleccions marcades per un tripartit esgotat (PSC-ERC-ICV), l’esquerra independentista mes dividida que mai (ERC-RCat-SI), el partit Catalanista de centre dreta a tocar de la majoria absoluta (CIU) i el país en estat de xoc per la sentencia de l’Estatut i el llistat de recursos que ha promogut el partit de la dreta Espanyola a Catalunya (PP) amb el suport de l’últim partit de dretes que ha entrat al Parlament (C’s).

Ahir al debat de TV3 es va evidenciar que els partits que han format el tripartit patiran quatre anys de travessia pel desert si no aconsegueixen algun pacte per entrar al govern.

Un dels partits que es va oferir obertament a formar govern va ser ERC, que es va oferir a CIU, tot parlant del concert econòmic i el referèndum d’independència. Son conscients que les enquestes els hi son molt desfavorables i aquesta divisió de l’esquerra independentista els hi pot fer molt de mal.

Per un altre banda ICV va saber exposar be el seu programa i, com que es bastant clar que cap partit te pensat pactar amb ells per formar govern, no van tenir gaires problemes a l’hora d’explicar-se.

El PP va basar el seu discurs en atacar al tripartit, a CIU, a la llengua i a tot el repertori habitual, tot i que no es van mostrar tant clars com en els famosos videojocs i els discursos sobre la immigració dels últims dies. C’s els va acompanyar en aquesta tònica i fins hi tot van acabar parlant una estona en Espanyol.

Per acabar, el PSC va passar bastant desapercebut, exceptuant al final quan van demanar un debat en Català a CIU, on sigui i el dia que sigui, i van anar d’un pel que, a petició de CIU, ho fessin en aquell moment i sense guions. Va tenir que intervenir la Directora de TV3 per que arribessin a un acord.

Total, cada any es el mateix. Guions enllaunats, poc diàleg improvisat i el format de debat pactat pels partits amb representació Parlamentaria. On son els autèntics politics de fa 30 anys, que no necessitaven guions i que podien dur a terme un debat de país, amb unes idees clares, i que tenien molt clar que el primer, per sobre de tot, es Catalunya?.

Tothom te clar que cal un canvi i que la formula del tripartit es caduca i no ajudarà a sortir al país del forat on esta actualment. Però el que tampoc podem permetre es que els partits de la dreta Espanyola, els que han trepitjat la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra realitat nacional, ara es postulin com a possible opció de pacte per formar govern.

Que guanyi qui tingui mes vots i que munti govern com cregui convenient però, si us plau, no oblidem el que ens ha passat els últims mesos, el que ens esta passant actualment i el que ens pot passar si el PP entra al govern de la ma de CIU.

Demà tindrà lloc a TV3 el cara a cara Mas – Montilla, on diuen que no hi haurà temps pactat i podrem veure un debat de contacte. A veure si se surten del guio i acaben deixant clar a que juguen i quins pactes pretenen fer.

En confiança, hem quedo amb els politics del Polonia!!

Els Castells, Patrimoni Immaterial de la Humanitat

2010-11-17T12:01:00.000+01:00

Ha costat però s’ha fet justícia. Els Castells, símbol del nostre país, han estat reconeguts per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Aquest reconeixement no es tant sols al mon dels castells, sinó a tota una cultura, a una forma de fer i de pensar, la qual ha estat i es, enveja de molta gent.

Com deien aquest mati a RAC1, a veure si els nostre politics aprenen alguna cosa de la cultura dels Castells i aconsegueixen col·locar el país on toca, que mentre els castells pugen i son reconeguts arreu, Catalunya va a l’inrevés i cada cop perdem mes drets i mes autogovern.

Moltes Felicitats Castellers!!

Montserrat Carulla a “El convidat” de TV3

2010-11-16T17:40:00.000+01:00

Coneixia a la Montserrat Carulla del Teatre i d’alguna sèrie de TV3, com Secrets de família o El cor de la ciutat, però l’entrevista que li va fer ahir l’Albert Om hem va semblar genial.

Com a actriu no cal dir res mes perquè, amb la trajectòria professional i els premis que ha rebut queda palesa la seva qualitat artística, però ahir vaig descobrir tota una dona que, als seu 80 anys, te les idees molt clares i te una força i una il·lusió per la vida envejables. Segons deia, utilitza el Facebook i tot!!

El seu posicionament per la Independència de Catalunya i el raonament que feia sobre els motius que la duien a pensar així, hem va semblar molt correcte i crec que tenim molt a aprendre de persones com la Montserrat Carulla.

La nova fauna de Barcelona

2010-11-15T11:09:00.000+01:00

Habitualment, si passeges per zones on hi ha palmeres, pots escoltar el soroll que fan aquestes cotorretes de color verd que, segons diu la llegenda, es van escapar d’un carregament que va arribar al port fa uns anys.

Però la imatge que vaig poder captar ahir, al costat de la Plaça España de Barcelona, hem va deixar estorat. Mai havia vist que les cotorretes baixessin a la vorera a menjar com si fossin un colom o un pardal d’aquells marrons que habiten la ciutat. Hem vaig poder apropar fins a un parell de metres per fer la fotografia fins que van agafar el vol direcció a algun arbre proper.

En contrapartida, si us hi fixeu, cada cop queden menys pardals a Barcelona. No se si hi tindran res a veure les cotorretes de color verd, per si mes no, la fauna de Barcelona esta canviant.

Si les coses continuen per aquest camí, quan fem una fotografia, ja no direm el típic “mireu al pardaletttt”, ho haurem de modificar i dir “mireu la cotorretaaaa”.

La llengua de Catalunya

2010-11-14T18:35:00.001+01:00

L’altre dia vaig trobar aquest cartell penjat a la paret d’un local. Es de fa anys però crec que segueix sent vigent.

Monges netejant un altar i llibret del 1953

2010-11-12T09:26:00.001+01:00

Aquests últims dies hi ha hagut rebombori per unes imatges que es van emetre durant tot el circ muntat per la visita del Papa. En aquestes imatges es veien a quatre monges netejant l’altar de la Sagrada Família on, minuts abans, el Papa havia escampat oli consagrat. Aquest va ser un dels únics papers que va jugar la dona en la famosa cerimònia de consagració de la Sagrada Família.

Per acabar-ho d’arrodonir, a l’endemà, van entrevistar a una de les monges per la polèmica que s’havia creat i el discurs d’aquesta bona dona semblava que s’hagués quedat congelat 50 anys enrere.

Avui, per casualitat, m’han fet arribar un correu electrònic amb un llibret on s’explica el paper de la dona respecte al seu marit publicat l’any 1953. No cal a dir que llegir-lo m’ha fet sentir vergonya aliena pel fet ser home, però escoltant el discurs de la monja i el paper que tenen les dones a l’església, crec que alguns paràgrafs del llibret, en alguns àmbits, segueix vigent. Lamentable!!

El llibret en qüestió: