dilluns, 22 de novembre del 2010

Del debat electoral 2010 al cara cara Mas – Montilla



Som a dilluns i diumenge ja son les eleccions, unes eleccions marcades per un tripartit esgotat (PSC-ERC-ICV), l’esquerra independentista mes dividida que mai (ERC-RCat-SI), el partit Catalanista de centre dreta a tocar de la majoria absoluta (CIU) i el país en estat de xoc per la sentencia de l’Estatut i el llistat de recursos que ha promogut el partit  de la dreta Espanyola a Catalunya (PP) amb el suport de l’últim partit de dretes que ha entrat al Parlament (C’s).

Ahir al debat de TV3 es va evidenciar que els partits que han format el tripartit patiran quatre anys de travessia pel desert si no aconsegueixen algun pacte per entrar al govern.

Un dels partits que es va oferir obertament a formar govern va ser ERC, que es va oferir a CIU, tot parlant del concert econòmic i el referèndum d’independència. Son conscients que les enquestes els hi son molt desfavorables i aquesta divisió de l’esquerra independentista els hi pot fer molt de mal.

Per un altre banda ICV va saber exposar be el seu programa i, com que es bastant clar que cap partit te pensat pactar amb ells per formar govern,  no van tenir gaires problemes a l’hora d’explicar-se.

El PP va basar el seu discurs en atacar al tripartit, a CIU, a la llengua i a tot el repertori habitual, tot i que no es van mostrar tant clars com en els famosos videojocs i els discursos sobre la immigració dels últims dies. C’s els va acompanyar en aquesta tònica i fins hi tot van acabar parlant una estona en Espanyol.

Per acabar, el PSC va passar bastant desapercebut, exceptuant al final quan van demanar un debat en Català a CIU, on sigui i el dia que sigui, i van anar d’un pel que, a petició de CIU, ho fessin en aquell moment i sense guions. Va tenir que intervenir la Directora de TV3 per que arribessin a un acord.

Total, cada any es el mateix. Guions enllaunats, poc diàleg improvisat i el format de debat pactat pels partits amb representació Parlamentaria. On son els autèntics politics de fa 30 anys, que no necessitaven guions i que podien dur a terme un debat de país, amb unes idees clares, i que tenien molt clar que el primer, per sobre de tot, es Catalunya?.

Tothom te clar que cal un canvi i que la formula del tripartit es caduca i no ajudarà a sortir al país del forat on esta actualment. Però el que tampoc podem permetre es que els partits de la dreta Espanyola, els que han trepitjat la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra realitat nacional, ara es postulin com a possible opció de pacte per formar govern.

Que guanyi qui tingui mes vots i que munti govern com cregui convenient però, si us plau, no oblidem el que ens ha passat els últims mesos, el que ens esta passant actualment i el que ens pot passar si el PP entra al govern de la ma de CIU.

Demà tindrà lloc a TV3 el cara a cara Mas – Montilla, on diuen que no hi haurà temps pactat i podrem veure un debat de contacte. A veure si se surten del guio i acaben deixant clar a que juguen i quins pactes pretenen fer.

En confiança, hem quedo amb els politics del Polonia!!


dimecres, 17 de novembre del 2010

Els Castells, Patrimoni Immaterial de la Humanitat


Ha costat però s’ha fet justícia. Els Castells, símbol del nostre país, han estat reconeguts per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Aquest reconeixement no es tant sols al mon dels castells, sinó a tota una cultura, a una forma de fer i de pensar, la qual ha estat i es, enveja de molta gent.

Com deien aquest mati a RAC1, a veure si els nostre politics aprenen alguna cosa de la cultura dels Castells i aconsegueixen col·locar el país on toca, que mentre els castells pugen i son reconeguts arreu, Catalunya va a l’inrevés i cada cop perdem mes drets i mes autogovern.

Moltes Felicitats Castellers!!

dimarts, 16 de novembre del 2010

Montserrat Carulla a “El convidat” de TV3

Coneixia a la Montserrat Carulla del Teatre i d’alguna sèrie de TV3, com Secrets de família o El cor de la ciutat, però l’entrevista que li va fer ahir l’Albert Om hem va semblar genial.

Com a actriu no cal dir res mes perquè, amb la trajectòria professional i els premis que ha rebut queda palesa la seva qualitat artística, però ahir vaig descobrir tota una dona que, als seu 80 anys, te les idees molt clares i te una força i una il·lusió per la vida envejables. Segons deia, utilitza el Facebook i tot!!

El seu posicionament per la Independència de Catalunya i el raonament que feia sobre els motius que la duien a pensar així, hem va semblar molt correcte i crec que tenim molt a aprendre de persones com la Montserrat Carulla.

dilluns, 15 de novembre del 2010

La nova fauna de Barcelona



Habitualment, si passeges per zones on hi ha palmeres, pots escoltar el soroll que fan  aquestes cotorretes de color verd que, segons diu la llegenda, es van escapar d’un carregament que va arribar al port fa uns anys.

Però la imatge que vaig poder captar ahir, al costat de la Plaça España de Barcelona, hem va deixar estorat. Mai havia vist que les cotorretes baixessin a la vorera a menjar com si fossin un colom o un pardal d’aquells marrons que habiten la ciutat. Hem vaig poder apropar fins a un parell de metres per fer la fotografia fins que van agafar el vol direcció a algun arbre proper.

En contrapartida, si us hi fixeu, cada cop queden menys pardals a Barcelona. No se si hi tindran res a veure les cotorretes de color verd, per si mes no, la fauna de Barcelona esta canviant.

Si les coses continuen per aquest camí, quan fem una fotografia, ja no direm el típic “mireu al pardaletttt”, ho haurem de modificar i dir “mireu la cotorretaaaa”.

diumenge, 14 de novembre del 2010

La llengua de Catalunya


L’altre dia vaig trobar aquest cartell penjat a la paret d’un local. Es de fa anys però crec que segueix sent vigent.