diumenge, 5 de desembre del 2010

Caos Aeroportuari – Crònica des de Madrid


Quin tràfec de setmana!! Dos dies fent maletes, carregant-les d’il•lusió, planificant els dies de pont amb la família, etc..

A mitja tarda de divendres varem agafar el rodalies direcció Aeroport del Prat (rarament va ser puntual) i carregats amb les bosses, els bitllets d’avió i el piscolabis per sopar, varem fer cap a la T1 on, en teoria, ens esperava el nostre avio que ens duria a Madrid.

A mig camí, a l’alçada de Bellvitge, ja hi havia una noia que a crits conversava per telèfon amb alguna amiga que li comentava que hi havia problemes al Prat. No va ser fins que vam agafar la llançadora, que et du de la parada de tren de l’Aeroport a la Terminal 1, que ens varem començar a assabentar de que l’espai aeri de Madrid i Barcelona estaven tancats per l’abandonament massiu dels controladors aeris del seu lloc de treball

A l’arribar a la T1 tot estava desbordat. Cues de kilòmetres de passatges en forma d’espiral davant dels taulells de les companyies d’aviació (Iberia, Vueling, etc ..), gent amuntegada al taulell d’informació d’AENA, on uns pobres nois i noies feien el que podien per posar bona cara i intentar ajudar a la gent a posar les reclamacions pertinents a AENA, això si, protegits pels Mossos d’Esquadra, el taulell on surten els vols amb la majoria d’ells cancel•lats i un missatge de megafonia que informava de la decisió dels controladors i que AENA no podia fer res. Caòtic!!

Desprès de fer 1 hora de cua i gastar un munt de diners trucant al numero de la nostra companyia de vol, varem aconseguir que ens donessin vol per dissabte al mati. Alleujats varem posar la reclamació pertinent a AENA i varem marxar cap a casa, deixant a l’aeroport un munt d’afectats que no havien corregut la mateixa sort que nosaltres i no tenien cap noticia de la companyia.

Finalment els vols de dissabte es van cancel•lar i vam tenir que agafar un AVE per poder arribar a Madrid a passar uns dies en família. Quina impotència i quina ràbia!! Finalment la nostra companyia de vol ens torna els diners del vol de divendres, menys mal perquè sinó quina ruïna.

L’actitud dels controladors aeris no te justificació, guanyen un munt de diners a l’any (es parla de 400.000 € i amb hores extres fins a 1.000.000 €), treballen menys hores per conveni que moltes empreses i encara tenen els sants collons de jugar amb les vacances de la gent humil.

Crec que la decisió del govern de posar les coses al seu lloc s’ha fet tard. Ja fa temps que fan vagues encobertes i fan mal a l’economia, al turisme, als curritos que volem marxar algun cap de setmana per desconnectar de la nostra rutina ...... que de cop i volta es van posar malats el 100% de la plantilla i quan els militars els hi van dir que o s’incorporaven a la feina o anaven a la presó es van incorporar el 90% sense cap alteració mèdica!!

Tot això no pot quedar impune!! Cal que uns quants controladors trepitgin la presó per que vegin que la gent n’està farta d’aquestes actituds i abusos i, encara diria mes, cal que totes les indemnitzacions que pagarà AENA i els costos de mobilitzar tota aquesta gent ho assumeixin personalment els controladors que van deixar les seves obligacions a la brava.

Una cosa es una vaga, amb serveis mínims, on mes o menys la gent i les companyies es poden organitzar i pots salvar part del viatge, però el que han fet no te nom. Fins hi tot divendres van tenir que enviar a la policia a protegir els 100 controladors que estaven reunits a un hotel de Madrid per evitar que la gent afectada anés a buscar-los.

La llibertat d’un acaba on comença la de l’altre!!

dijous, 2 de desembre del 2010

Barcelona fa olor a tràfic, menjar i cloaca



Recordo que fa temps, en un diari o radio no ho recordo, va sortir publicat que a New York, mes concretament a Manhattan, havien fet una ruta turística basada en les olors de les diferents àrees de la zona. La ruta sobretot estava enfocada a olors culinàries (restaurants Xinesos, Asiàtics, Italians, etc ..)  i ho plantejaven com una cosa atractiva pel turisme.

En el cas de Barcelona, resulta que fa olor a tràfic, menjar i cloaca!! Aquesta es la conclusió d’un estudi qualitatiu realitzat als 10 Districtes de Barcelona, per part d’una empresa qualificada, a petició de La Vanguardia.

El mes fort es que La Vanguardia ho ha publicat. No se amb quines intencions, però no crec que sigui per augmentar el turisme. Si ara resulta que Barcelona fa olor a cloaca i ho expliquem com si fos lo mes normal del mon, com volem que augmenti el turisme o que la Ciutat Comtal sigui vista com una ciutat cosmopolita?

Ja fa temps que ho penso, necessito marxar de Barcelona!! A un poblet tranquil i sense gaire pol·lució. No se quan, ni com, però arribarà el dia d’abandonar la gran ciutat per guanyar qualitat de vida.

L’estudi en qüestió:

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20101130/54079040796/barcelona-huele-a-trafico-comida-y-cloaca.html

dimarts, 30 de novembre del 2010

Encara no m’he tret el pitet!!


FC Barcelona 5 – Real Madrid 0

Quin dilluns mes llarg!! Tot el dia treballant i sense poder deixar de pensar en el tros de partit que es jugava ahir a la nit. Finalment van arribar les 20:00h i varem poder asseure’ns davant del televisor d’un bar, amb una cervesa a la ma, tot petant la xerrada per fer mes amè el temps d’espera.

Quines dues hores de futbol, quin nivell, quin toc de pilota i quin estil. Aquesta nova victòria contra el Madrid, amb aquest 5 a 0, fan del Barça d’en Pep Guardiola el millor de tots els temps. Va ser una classe d’humilitat pels que volien fer del clàssic una raó de ser i existir, un intent de justificar els calerons invertits, i que al final van acabar demostrant les seves mancances futbolístiques i personals.

Injustificables les accions antiesportives d’en CR7 i en Ramos. Encara que estiguis perdent per golejada contra el millor equip del mon, no pots actuar d’una forma tant violenta, fent faltes esgarrifoses a tor i a dret, i a mes a mes, agredint als contraris quan venen a recriminar-te la teva actitud.

Gran Barça i gran afició del Camp Nou!!


Visca el Barça i Visca Catalunya!!

dimecres, 24 de novembre del 2010

On son els nostres cantautors?


Durant els anys 70, finals de la dictadura franquista i principis de la transició, hi va haver tot un grup de cantautors que, amb les seves cançons, deien entre frases el que als Països Catalans no li permetien dir en aquell moment i en Català.

Personatges com en Luis Llach, Raimón, Joan Manel Serrat, Ovidi Montllor, Francesc Pi de la Serra i, en un to mes còmic, La Trinca, varen posar veu a un poble oprimit que volia reclamar els seus drets. Es jugaven la pell en pro de la Llibertat i van esdevenir l’emblema de tot un poble. Encara avui, tot i ser un nap buf en aquells anys, quan veig algun vídeo o escolto alguna cançó d’ells, se’m posa la pell de gallina tant sols pensar en el que va representar. Us sonen les Sis Hores de Cançó a Canet?. S’hi va aplegar gran part del jovent progressista i pacifista de l’època.




Avui som a les acaballes de l’any 2010, 32 anys desprès de la restauració de la democràcia, i els últims mesos han estat un atac constant a la nostra realitat de país, a la llengua, a la cultura, al finançament i, amb la retallada de l’estatut actual, un atac a l’estatut d’autonomia aprovat l’any 1979.

El que hem pregunto es, amb l’escenari actual de país, on son els nostres cantautors del segle XXI? Ens cal gent compromesa, amb cançons reivindicatives que ajudin a encendre la flama que fa anys que esta sota mínims.

El problema es que, a dia d’avui, gran part del jovent viu a la societat del confort, on la televisió es el referent i no han patit gaires privacions. Viuen en una espècie de núvol i tenen unes expectatives de futur bastant irreals.

Si fa 30 anys a Canet es va aplegar jovent progressista i pacifista, quin tipus de jovent s’hi aplegaria avui si es fes un nou Festival de cantautors a Canet?. El nostre jovent hi assistiria?.