La central de Fukushima .... NUCLEARS NO!! Gracies.

La radiació al Japó, un país que viu un malson nuclear, va en augment. Després de l'explosió que s'ha produït aquesta nit al reactor 2 de la central de Fukushima, la tercera que pateix la planta des de dissabte a conseqüència del terratrèmol de 8,9 punts de divendres passat, les autoritats del país nipó han reconegut que els nivells de radiació s'han elevat "significativament". L'incendi que es va produir més tard al reactor 4 del mateix complex han obligat l'Executiu japonès a establir una zona d'exclusió aèria a la zona qualificada com a de risc i a reconèixer que si els nivells continuen incrementant-se, podria haver-hi afectacions en la salut humana. - (Publicat avui a l’edició digital del diari ARA)

Desprès d’un terratrèmol brutal i d’un Tsunami de dimensions esfereïdores, ara se li ha d’afegir el risc d’una catàstrofe nuclear. Els ciutadans del Japó estan patint una de les catàstrofes mes importants dels últims anys i les imatges que ens arriben et deixen corprès. Et deixen impactat, no tant sols per les imatges de destrucció i de víctimes, sinó per la situació en que queden milers de ciutadans que s’han quedat sense res, que han perdut familiars i amics i que estan en mans de la benevolència i la solidaritat de la resta de mortals que hem tingut la sort de no viure una situació similar. Tot el meu suport i els meu condol pel poble Japonès.

On si que vull incidir es en l’origen d’aquests desastres. El Terratrèmol i el Tsunami posterior son desastres naturals, imprevisibles i que, sigui per la mala gestió del planeta que fa l’home o per altres causes, l’home i pot fer poca cosa. En canvi les centrals nuclears son un invent de l’home, estan gestionades per l’home i  tant sols depèn de nosaltres seguir produint energia nuclear o no. Les conseqüències d’una catàstrofe nuclear son imprevisibles i, en el cas de produir-se, n’estariem pagant les conseqüències tota la vida.

Jo preferiria canviar els hàbits de consum de la població i eliminar totes les centrals nuclears. Canviant els hàbits podríem potenciar energies netes, que aporten potser menys energia però que no posen en risc la salut de la població. Plaques solars, molins de vent, energia geotèrmica, compostatge, etc ... N’hi ha moltes d’opcions i tant sols cal que els governs hi posin fil a l’agulla. Àustria no te centrals nuclears (crec que estan prohibides a la seva constitució) i Alemanya ha fet marxa enrere en la seva decisió d’allargar la vida útil de les seves centrals nuclears.

I Espanya que ha fet? Doncs res. El Govern Espanyol ha ratificat la gestió de les seves centrals nuclears amb el suport del PP. Unes centrals nuclears que últimament han patit errors de seguretat i que segurament tampoc estan preparades per un desastre natural com un terratrèmol.

A Catalunya, NUCLEARS NO!! Gracies.

Mourinho i el sensacionalisme barat de pa sucat amb oli

Surt a escàndol per roda de premsa. José Mourinho, entrenador del Reial Madrid, ha assegurat aquest matí que “si volen acabar amb el campionat, potser jo els ajudo i no convoco Casillas per al pròxim partit”. “Les regles no són iguals per a tots. Si no dones les mateixes oportunitats, la competició no és oberta”, ha dit el tècnic portuguès. – (Publicat avui a la versió digital de l’ARA)

Aquest senyor surt mes als diaris per les seves queixes, excuses i males maneres, que pels seu mèrits esportius amb seu club, el Reial Madrid. Cada dia que poses les noticies tot son critiques al FC Barcelona i insinuacions de tracte de favor.

Que no senyor Mourinho, que no, que el FC Barcelona te un súper equip i esta jugant un gran campionat. A mes, el Reial Madrid, amb vostè al capdavant, ha perdut partits on la previsió era que sortís com a clar vencedor i per tant vostès son els responsables dels seus resultats esportius. Tot son excuses i mes excuses.

Deixant pales diàriament la seva animadversió al Barça i criticant i menyspreant a equips i entrenadors que s’enfronten al Reial Madrid, no nomes produeix una mala imatge de vostè com a professional, sinó que crea una mala imatge del club que li paga la nomina a final de mes. Ja no es tracta de Barça o Madrid, es tracta de professionalitat.

Prou excuses i Visca el Barça!!

El penis humà tenia espines ..... quin mal!!

La pèrdua d'una part de l'ADN no codificant va permetre que el penis humà deixés de tenir espines, un tret físic que ens distingeix de les espècies més properes a nosaltres, com els ximpanzés  … Pel que sembla, aquests utilitzarien aquestes espines com una forma d'eliminar restes d'esperma d'altres mascles en el moment d'aparellar-se amb les femelles, un fet que amb la monogàmia es feia necessari. - (Publicat avui al diari ARA)

Aquest mati ho explicaven a RAC1 entre rialles i fa una estona ho he pogut llegir a l’edició digital de l’ARA. Realment em pregunto el perquè fa tanta gracia parlar dels òrgans reproductors masculins o femenins, per molt que tingui espines, i mes quan la noticia es basa en estudis científics. Es veu que els del Mon a RAC1 tenen el riure fàcil.

Aquest sistema de penis, amb punxes o amb espines, ja l’havia sentit anomenar en referència als gats. Es veu que ells també tenen el penis amb punxes i, quan copulen, no deu de ser gaire agradable per les femelles.

Us imagineu el penis del Rasputin ple d’espines?? ...... ai!!

La Vanguardia en Català

Ara fa uns dies, els directius del diari La Vanguardia van comunicar que havien decidit treure en breu una edició de La Vanguardia en Català paral·lelament a l’edició en Castellà. Desprès de fer-se pùblica la noticia, els assalariats i col·laboradors del Grup Godó, s’han encarregat de fer-ho córrer i han fet fins i tot presentacions de la nova edició del diari a diferents ciutats del país.

Queda clar que es una gran noticia i que això donarà un gran impuls a la llengua Catalana, doncs molts catalanoparlants tenen La Vanguardia com el seu diari habitual.

Dit això i traient tot el rerefons patriòtic i de país, he de dir que hem sembla que ho han fet purament per negoci. Durant molts anys hem tingut el diari Avui com a referent de premsa en Català i La Vanguardia seguia editant el diari en Castellà. Desprès va venir l’edició del Periodico en Català i la Vanguardia va seguir editant el diari en Castellà. Finalment, amb l’ajuda d’uns quants col·laboradors de La Vanguardia, va sortir, ara fa uns mesos, el diari ARA, editat integrament en Català. Que ara de cop i volta, als de La Vanguardia, els hi entri la falera de publicar el diari tamé en Català, dona que pensar no?

Per molt que els continguts de La Vanguardia siguin de bona qualitat, molt catalanoparlants hem comprat, durant tots aquets anys, altres diaris editats en català per defensar la nostra llengua. Durant tot aquest temps La Vanguardia ha editat unicament en Castellà, i fen-t’ho no ha fet cap favor a la llengua.

Per tant, felicitar a La Vanguardia per editar el diari també en català, però també exclamar que ja era hora!!. I que no ens venguin cortines de fum, ja que tot això crec que ho han fet per aconseguir quota de mercat i no per patriotisme o defensa de la llengua.

El mon es ple de malparits i d’amics de les coses alienes

El mon es ple de malparits i d’amics de les coses alienes. He estat uns dies sense escriure al bloc perquè dijous passat hem vaig quedar col·lapsat i fins avui no he pogut asseurem a escriure quatre ratlles.

Fa uns dies van forçar el cotxe del meu germà, a Sant Andreu del Palomar, i li van fotre les claus de casa. Mentre miraven com canviar el pany i demanaven preu, al ser un pis de lloguer, varen passar uns dies. Uns dies fatals en el quals, sense adonar-se’n, aquests malparits amics de les coses alienes estaven controlant a quines hores eren a casa.

Dijous de la setmana passada van entrar al portal i van anar provant les claus robades als panys de les portes de la finca fins que una porta es va obrir, la del meu germà. En aquells moments no hi havia ningú a casa i els molt desgraciats es van endur tot el que van poder (TV, Càmera de fotos, el portàtil, etc..). No només van robar, sinó que van deixar la casa tota regirada.

Però no contents amb això, els molt desgraciats, es van endur records sentimentals del meu germà i de la seva parella. Records pels quals ells trauran quatre rals, però que a nivell sentimental no tenen preu.  Entre aquestes coses hi havia un disc dur amb les 12.000 fotos que havia fet el meu germà durant els últims 15 anys, un bastó africà de Moçambic i una espasa del senyor dels anells de col·leccionista.

Suposo que els objectes electrònics, inclòs el disc dur de les 12.000 fotos, ja els hauran formatejat i els hauran venut, però si algú veu un bastó africà com el de la foto d’aquí sota, a la part que no es veu hi ha un elefant tallat en fusta i os i la punta del bastó es d’os blanc, us agrairia que m’ho féssiu saber a través del bloc perquè es robat. La denuncia ja esta posada als mossos, però es molt difícil que trobin res de res.

Si algú ha vist o veu el bastó de la foto, feu-m’ho saber.

No saben el mal que han fet aquests desgraciats.