Necessito vacances

Acaba de començar l’agost i fa una xafogor asfixiant. Els últims dies de feina abans de vacances semblen interminables. No sona el telèfon, no hi ha gaire gent pel carrer, no hi ha transit, no trobes un bar obert a prop de la feina .... som a l’agost i la ciutat esta deserta.

Això si, quina va ser ahir la meva sorpresa al visitar una gran zona d’oci comercial a Barcelona i descobrir on s’amaga la gent a l’estiu. Es podria dir que la gent que falta als carrers aquests dies estava tota concentrada en aquells metres quadrats plens de cartells de rebaixes, gent amb bosses i un ambient ple d’olor a creps, crispetes i hot dogs. Serà que les rebaixes no entenen de crisi!!.

En definitiva, necessito unes vacances per desconnectar del bullici de la ciutat, de l’estrès de la feina i per poder gaudir de nou de la muntanya que d’un temps ençà la tinc bastant oblidada.

El Quetchua, una llengua oblidada.

La Vanguardia

“El oficialisme decideix retirar el quechua com a idioma oficial a la nova Carta Magna que elabora la Assemblea Constituent de Equador. El quechua es usat exclusivament pel col·lectiu indígena, que representa al 35% del total de la població equatoriana "Lamentablement ens segueixen utilitzant com a folklore", comentava l’assembleista indígena Mónica Chuji.”

Tal i com detalla la noticia, el quetchua es la llengua que parlen els indígenes d’aquelles terres, una llengua que es parlava abans que els conqueridors imposessin la seva llengua, religió i altres característiques. Tornem a parlar d’un genocidi oblidat i transformat en gloria pels que van conquerir i explotar les Amèriques.

El que mes hem sobta es que part dels propis equatorians vulguin com a llengua oficial una llengua forana. Cal que no oblidem les nostres arrels.

Síndria en comptes de Viagra

Atenció a la noticia:

“Les síndries contenen ingredients similars als del Viagra i el seu consum podria augmentar la libido i la capacitat amatòria d’una persona, afirma un estudi difós per científics de la Universitat A&M de Texas.
El Viagra, així com Cialis i Levitra, són fàrmacs receptats per prevenir la disfunció erèctil al dilatar els vasos sanguinis.”

S’ha acabat gastar diners en productes químics, les escapades a Andorra per aconseguir preus mes barats, les explicacions a la parella o futura parella del perquè d’aquestes pastilletes blaves abans d’entrar en acció, etc..

Segons l’estudi, al qual fa referència la noticia a dalt de l’article, nomes cal menjar síndria abans del tema i ja n’hi ha prou. Això si, quanta síndria hem de menjar per estar a to?

Per una altra banda, caldria esbrinar en quines condicions estem desprès de menjar un parell de síndries i tenir que fer un esforç físic d’aquesta indole. Mare meva!!

Aquí us deixo amb un link:

http://es.youtube.com/watch?v=VvS9SOHHa6g

Barcelona ciutat grisa

“Una de les de les tres úniques colònies de falcó pelegrí de Barcelona, situada dalt d’una antiga torre industrial del Poblenou, ha deixat d’existir per culpa d’uns vàndals que dissabte passat van forçar la porta d’entrada de l’estructura, van pujar pel seu interior i van provocar que els tres pollets acabats de néixer fugissin espantats. Un d’ells va morir. A més a més, el mascle adult continua deambulant pel barri, però a la femella tampoc se l’ha tornat a veure.”

Realment no entenc la ment humana. Per quin set sous han d’anar a tocar, mirar, fotografiar, o simplement tocar els ous a una de les tres colònies de falcó pelegrí que tenim a Barcelona?. Que se’n vagin al “toca toca” del Museu de la Ciència on podran tocar serps i granotes.

Crec que l’únic objectiu d’aquestes accions es fer mal i no pensar en el benestar col·lectiu. Aquests falcons son un dels pocs esquitxos que tenim de natura a la ciutat, una ciutat “cosmopolita” i cada cop mes grisa.

Cada cop tinc mes ganes de buscar una altra realitat fora de la ciutat i trobar la pau interior a la vida rural.

Aquí teniu un link:

http://es.youtube.com/watch?v=rH4uqhyl2xg

Per un Tibet lliure

Últimament se’n parla molt del Tibet. Aprofitant el recorregut de la torxa olímpica de Pequin arreu del mon, el poble Tibetà ha intentat mostrar al mon l’estat d’aquest territori ocupat durant molts anys pel poble Xinès. El Tibet, de pais independent a poble ocupat.

Fem un mica d’història recent:

El 1904 els britànics van enviar un fort contingent militar i van envair Lhasa, forçant d’aquesta manera l’obertura de la frontera entre l’India (aleshores colònia Anglesa) i el Tíbet. El 1906 els britànics van firmar un tractat amb Xina pel qual el Tíbet es convertia en un protectorat británic. El 1907 es va firmar un nou tractat entre Gran Bretanya, Xina i Rússia on es donava a la Xina la sobirania sobre el Tíbet. Durant els anys següents diferents tractats van anar passant el Tibet de am en ma i durant la guerra civil Xinesa, les tropes xineses van abandonar el Tibet per tornar al seu païs.

L’any 1949 la República Popular Xina havia anunciat que aniria a alliberar al Tíbet dels invasors estrangers i re annexionar-la a la Terra Mare (la Xina). No obstant, en aquell moment únicament hi havia sis estrangers a terra tibetana.

El 21 d’octubre de 1950 tropes de l’exèrcit Xinès envaïen el Tíbet, una regió d’extensió equivalent a dues vegades la península Ibèrica i escassament poblada. Començava aleshores per als seus habitants un calvari polític - religiós. El 1959, una sublevació popular ofegada per l’exèrcit Xinès va obligar al Dalai Lama, líder espiritual del país, a buscar l’exili. Avui al Tíbet hi ha oficialment per cada 10 tibetans un soldat xines.