Comença el circ electoral del Partit Popular

I com no podia ser d’una altra manera, el gran guru Popular, el Sr. José Maria Aznar, va aparèixer ahir per televisió al canal VEO7 i, entrevistat pel seu compatriota Pedro J. Ramírez, va donar la seva particular visió sobre l’actualitat.

Va repassar temes com la crisi, el passat, el present, el futur, la guerra d’Irak, la intervenció militar a Líbia, el PSOE, el terrorisme, la Unió Europea, els Estats Units i tot adobat amb una bona dosi d’atacs al Govern Espanyol actual i una embetumada d’auto bombo personal i de partit.

Per sort va fer una afirmació positiva. Li van preguntar si pensa tornar a la política, i ell va contestar “Hay gente que quiere que vuelva y otros que no. Yo no pienso mover ni un dedo, mi tiempo se acabó".

La consellera Rigau i els uniformes escolars

Ara els hi dona per plantejar el debat sobre els uniformes a les escoles. La justificació que donen, per obrir aquest debat, es la manera de vestir i la obsessió que tenen certs estudiants per les modes i l’estètica les 24 hores del dia.

Els uniformes a les escoles, no ens enganyem, es un sistema retrògrad i conservador on s’anul·la la personalitat de la persona en pro d’una sèrie de valors disciplinaris, aplicats actualment en algunes escoles privades, concertades o religioses.

El sistema educatiu Català deixa molt que desitjar i de les politiques del Departament d’Educació del govern anterior no cal ni parlar-ne. Però d’aquí a obrir un debat sobre la imposició dels uniformes a les escoles, crec que hi ha un abisme.

En un moment en que les escoles publiques s’estan replantejant la manera d’educar els infants, crec que hi ha altres debats mes importants a plantejar que no pas aquest. Ara que estan començant a aparèixer escoles publiques on es planteja una educació viva i activa, que s’allunya bastant dels plantejaments mes tradicionals i que es basa en certs aspectes en l’escola lliure, potser caldria revisar el funcionament i els plantejaments de les escoles mes tradicionals. I mes encara quan la xifra de col·legis amb uniforme escolar es mínima i per tant afecta a un petit col·lectiu.

Si el problema es la vestimenta dels adolescents que van a classe vestits de marca, amb pentinats ultra moderns i això provoca que mes que un Institut sembli una passarel·la de moda de New York, doncs potser el que hem de fer es educar als pares. Educar a uns pares que, en comptes d’inculcar valors als seus fills, sembla que els hi ensenyin a ser els mes “guais” del Institut. Però be, això es el mal endèmic de la nostra societat, una societat basada en lo material i no en valors com la solidaritat, el respecte o l’empatia.

Resumint, debats estèrils, que creen un gran rebombori, però que fan de cortina de fum dels problemes reals de l’educació al nostre país.

S’ha acabat el cànon digital

L'Audiència Nacional ha declarat nul·la l'ordre ministerial sobre el cànon digital que regula, des del 2008, els suports digitals subjectes al pagament d'aquesta taxa per a còpia privada. S'ha rebutjat també la pretensió que es retorni el recaptat pel cànon per falta de competència.  (Publicat avui a l’edició digital de l’ARA)

Aquesta norma, basada en donar per suposat que tots els que comprem reproductors de música, ordinadors o qualsevol aparell de copia digital ho estem fent per lucrar-nos i fer-ne negoci, era una vergonya i un element mes de desprestigi de l’SGAE i dels artistes (si es poden dir així) afiliats a aquesta associació que, amb el suport del govern, son finalment els grans beneficiats d’aquesta pràctica que podríem anomenar, com a mínim, immoral.

Quan es va aprovar el cànon digital no em va sorprendre gens. Les noticies que sortien als diaris parlant de les famoses visites dels comercials de l’SGAE a les barberies i als petits comerços, per exigir-los el pagament d’un rebut pel sol fet de tenir una radio sintonitzada al local sota amenaça de denuncia, o quan l’SGAE va exigir el cobrament dels drets d’autor dels musics que van participar a LA MARATO de TV3, tot i que els artistes havien cedit els drets i havien renunciat a cobrar res perquè era benèfic, fa que cada cop et sorprenguin menys totes aquestes coses. 

El fet que ara s’anul·li el cànon es una bona noticia, però ho tenen ben lligat. La justícia ha rebutjat la pretensió que es retornin els euros que ja han recaptat fins al dia d’avui, entenc que de forma il·legal, perquè diu que no te competències. Si els de l’SGAE tinguessin una mica de vergonya, retornarien els diners que hem tingut que pagar els ciutadans per omplir les seves butxaques.

I ara, els productes que estaven lligats al famós cànon, seran mes barats? O les marques aprofitaran per embutxacar-se aquests calerons a costa dels consumidors?.

Amb aquest sistema de protecció dels drets d’autor, els musics ho tenen ben fotut. La seva popularitat cau en picat i, a mes de no vendre discos, s’han quedat encallats en un passat que tard o d’hora els hi tocarà assumir. O avancen o quedaran caducs.

Vendre discos, a no ser que siguis el grup del moment, es un mal negoci. El que haurien de fer es apostar per la venda de cançons per Internet, abaixar els impostos dels productes culturals i preparar uns bons directes. El negoci avui en dia es fa en els concerts, per molt que l’SGAE estigui obsessionada en cobrar canons i quotes per repartir entre un quants.

Visca els artistes, visca la musica i visca la cultura a preus populars!!

La meva petita es a punt d’arribar

Hem costa concentrar-me. En menys de dues setmanes serem un mes a casa, en aquest cas una mes, i visc en un núvol d’emocions. Per un cantó sento felicitat però per l’altre un xic de por i de respecte pel que significa tenir un altre fill. Ho sabrem fer be?. El gran s’entendrà amb la seva germana?. Aquestes son algunes de les preguntes que hem venen al cap i que hem treuen el son.

Amb el nen, al ser el primer embaràs, va passar tot molt a poc a poc i tot ens venia de nou. La primera ecografia, la panxeta que comença a créixer, les visites al metge, etc.. Tot era un compte enrere i es va fer etern. Pel que fa a aquest embaràs ens ho hem pres amb mes calma i sense adonar-nos-en ja estàvem celebrant el Nadal amb una panxeta de 6 mesos.

Desprès de Reis varem començar a ser conscients que a l’abril serem pares de nou, de tot el que teníem  que preparar i de la nova etapa que començarem d’aquí uns dies. Serem pares de dues criatures meravelloses, el gran un nen de tres anys i la que ve de camí una nena, i tornarem a re- viure aquells moments meravellosos d’agafar el teu nen/nena i sentir-te el pare mes feliç del mon, que protegeix als seus petits i els cuida i mima perquè siguin molt feliços.

Ja queda poc.  

Quina il·lusió!!

Líbia i els interessos d’occident

Desprès de setmanes de guerra de guerrilles a Líbia, la setmana passada el líder Libi, Muammar al-Gaddafi, va contraatacar bombardejant les ciutats controlades pels rebels provocant gran quantitat de morts civils. Comptant que Muammar al-Gaddafi es un dictador, no es d’estranyar que per aplacar una rebel·lió dels seus conciutadans utilitzi la força i les armes necessàries per fer-los callar.

Fa uns dies, la coalició internacional va decidir intervenir en aquest conflicte i va enviar submarins, vaixells nuclears, caces i altres sistemes armamentístics per frenar els atacs del dictador i crear una zona d’exclusió aèria. La justificació era protegir els civils que estaven patint els atacs de l’exèrcit del dictador Libi.

Vist des d’aquest punt de vista, protegir els civils que estaven patint els atacs de l’exèrcit del dictador Libi, es podria pensar que es lloable aquesta acció d’alliberament però tot plegat fa una mica de pudor.

Mirant les noticies dels diaris i dels telenotícies dels últims dies, te n’adones que tot son interessos econòmics. El petroli podria ser un dels interessos que persegueixen països com França, Anglaterra, Estats Units i de retruc Espanya.

El mes fort de tot, segons diferents diaris, es que part de les armes que esta utilitzant el dictador Libi li van ser venudes per alguns dels països que ara intervenen en aquesta intervenció militar d’occident.

N’hi ha per llogar-hi cadires!!

NO A LA GUERRA!!