Des d’un temps ençà, el meu caminar per la vida s’ha anat trobant amb moments incerts i he hagut de prendre decisions cabdals per poder continuar el meu camí.El fet de ser pare, no fa ni 17 mesos d’això, m’ha fet replantejar tot el que estava fent i valorar si valia la pena seguir fen-t’ho. Tenir un fill representa dedicar-te en cos i anima a ell i distribuir el temps com un trencaclosques perquè totes les peces funcionin.
En un primer moment vaig anar deixant coses a les que hi destinava temps i que realment era moment de deixar-les. Encara hi ha coses a les que hi destino molt de temps, però que en breu aniré canalitzant per anar donant forma al que serà el meu futur com a pare.
Dilluns vaig dur a terme una de les decisions que tenia presa ja feia mesos. Vaig donar de baixa el ciclomotor que utilitzava per desplaçar-me per Barcelona, la ciutat de les motos i amb diferencia.
A part d’un tema econòmic i ecològic, també es una decisió responsable com a pare. Anar en moto per Barcelona es un risc constant i el que abans era “no passa res, jo puc esquivar els cotxes” un cop ets pare es transforma en “si caic, per poc que hem pugui passar, hi ha una personeta que depèn de mi” .
Per tant, puc dir orgullós que torno a la jungla del transport públic.
Ens veiem als túnels del metro de Barcelona!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada