Els 110 Km/h i les arques de l’Estat Espanyol

L’Estat Espanyol ha decidit canviar, a partir del dia 7 de març,  la limitació de velocitat màxima en Autopistes i Autovies de 120 Km/h a 110 Km/h. Amb aquesta mesura, que es transitòria, l’Executiu Espanyol pretén estalviar benzina, ja que ho ha relacionat amb la pujada dels preus del petroli per les revoltes al mon àrab.

Quin disbarat!! A mi em sembla que mes que reduir el consum de benzina, el que faran es omplir les arques de l’Estat amb tot el que recaptin en multes. Perquè els radars els modificaran a 110 Km/h no?. Faran un bon calaix mentre duri la mesura “transitòria” i mes quan la gent esta acostumada a trepitjar l’accelerador a les autopistes i autovies.

Si realment el que volen es estalviar benzina o compensar la despesa que comporta, donat que el cotxe es un luxe, el que haurien de fer es apujar el preu del litre de benzina a les benzineres i d’aquesta manera cadascú decidiria si agafa el cotxe o el transport públic.

Aquesta actitud paternalista del Govern Espanyol, crec que fa un flac favor als ciutadans que cada cop estan mes monitoritzats i no permet que ells prenguin les seves pròpies decisions d’una forma responsable.

Per cert, la broma de posar adhesius a les senyals existents pujarà a 250.000 euros.

Vivim en una República Bananera.

Celia Villalobos i el “turno de los tontitos”

Amb aquestes paraules es va referir, aquesta diputada del Partit Popular, a les quotes de discapacitats reservades per llei a les oposicions a funcionari.

El President del Congrés, José Bono, li va recriminar que utilitzes aquest adjectiu despectiu  per referir-se a aquest col·lectiu i, en comptes de rectificar, ella es va justificar dient que era una expressió col·loquial. 

Mes tard, en una conversa amb membres del seu partit captada per les càmeres de televisió, va dir "feixista" al president del Congrés dels Diputats per haver-li recriminat que utilitzes aquestes paraules per referir-se a aquest col·lectiu. Aquest cop es va excusar dient que al dir “feixista” ho feia en un sentit "absolutament col·loquial" i com a sinònim de "prepotència i arrogància".

I aquesta individua esta al Congrés dels Diputats? El mes fort es que ni el seu partit, ni el President del Partit Popular li han fet un toc d’atenció en públic. Dona la impressió que els partits politics siguin una secta i, ho facin be o malament, tot queda a casa.

Cada dia em faig mes creus de la classe política que pul·lula per la Península Ibèrica.

Per llegir la noticia a La Vanguardia fes clic aquí amb el ratolí.

L’Artur Mas del Polònia i la “merda punxada en un pal”

Aquest dilluns passat, els del Polònia, es van superar. Amb el gag de l’Artur Mas demanant al Zapatero una merda en un pal, varen aconseguir plasmar en 3 minuts la sangria a la que esta sotmesa Catalunya per part de l’Estat Espanyol i van demostrar que el sistema autonòmic no funciona per Catalunya.

Tothom s’aprofita de nosaltres i dels nostres recursos.  Aportem un dineral a les arques de l’Estat Espanyol i a canvi ens en donen les engrunes. I mentre Catalunya pateix aquest dèficit d’ingressos, agreujat per la crisi, altres exigeixen el mateix tracte. D’això sen diu paràsits.

Ni concert econòmic ni hòsties!! Un  referèndum d’autodeterminació es el que ens cal. Si algun dia Catalunya aconsegueix ser un país independent, aleshores veurem que faran comunitats autònomes com Madrid o Galicia, que aporten també un dineral a les arques de l’estat, quan els hi toqui mantenir la resta del territori Espanyol i vegin reduïda la seva economia a xifres insostenibles. Demanaran també la independència? O seran les germanetes de la caritat?

Gaudiu del gag:

Sense senyal

TV3 ja no es pot veure enlloc del País Valencià des d’aquest dijous, 17 de febrer de 2011, a dos quarts de deu del vespre, després de 26 anys d'emissió.

La llibertat d'informació, la llibertat pura i nua, i l'espai de comunicació en llengua catalana reben, d’aquesta manera, un colp immens.

Durant vint-i-quatre hores el Petits Habitants estarà desconnectat de la xarxa perquè tots compartim la pèrdua d'una finestra de comunicació i perquè siguem ben conscients que és una derrota de tot el país, una derrota que ens afecta a tots, onsevulla que residim.

Mobile World Congress 2011

Gracies a un col·lega, ahir vaig tenir la sort de poder assistir al GSMA Mobile World Congress 2011 de forma gratuïta. Tant sols vaig poder estar-hi un parell d’hores, coses de la feina, però vaig quedar al·lucinat de la infraestructura que hi ha muntada a La Fira de Barcelona.

Si no ets un professional de la telefonia i les comunicacions, com es el meu cas, us asseguro que et sents perdut dins d’aquest mon de mòbils, antenes, software, servidors, aplicacions i accessoris. Molts “stands” eren d’empreses asiàtiques, amb terminals de mòbil que ni coneixia, i a cada cantó on miraves hi havia un ponent fent un “speech” sobre el seu producte. Tot en anglès es clar i molts d’ells amb accent americà.

A part de les noves aplicacions per mòbil, el que hem va sorprendre de veritat es un nou producte que repèl els líquids. Es tracta d’un recobriment per moblis, que repèl els líquids que puguin caure sobre el terminal, evitant d’aquesta manera que es mulli i es faci malbé.

Perquè us feu una idea, el noi que feia la demostració va tirar un líquid de color blau sobre un mocador fet amb aquesta membrana. El líquid, en comptes de mullar el mocador, es va agrupar en boletes com si fos mercuri. Desprès va introduir el mocador en un recipient amb líquid i va sortir sec. Va ser espectacular.

http://www.p2i.com/

Una passada tot plegat. Es com entrar en una ciutat del futur.

Crònica d’una averia anunciada

Son les 20:00h del dilluns 14 de febrer i, com es habitual, el Mercat està tancat. Tant sols resten algunes botigues de les porxades obertes i alguns vianants que passen pel la Plaça del Mercadal de camí cap a casa. De sobte, la llum de casa comença a fer pampallugues a la vegada que sentim varies explosions que il·luminen un canto de la plaça. Un cop sentim la última explosió, la llum s’apaga definitivament.

En pijama i sabatilles, hem poso l’abric i corro a veure que ha passat. Nomes girar la cantonada del Mercat ja veig els bombers al costat del bar Aparici, ruixant amb la manega la caixa de cables de sobre de la formatgeria. La imatge es dantesca, la caixa socarrimada, part del sostre de la porxada tot negre i els cables elèctrics penjant a canto i canto de la porxada del carrer Vintró.

Darrera la cinta dels Bombers, mentre ells encara remullen el sostre de la porxada, ens apinyem uns quants veïns per veure que ha passat. Els comentaris son clars, un altre cop aquesta caixa?. Sempre estem igual. També hi ha alguns propietaris del comerços de les porxades i de les parades del Mercat. La gran preocupació es el producte fresc emmagatzemat a les neveres.

En una hora arriben els operaris d’ACCIONA per avaluar els danys i veure que poden fer. Aprofitant els comentaris que havia escoltat darrera la cinta dels bombers, hem dirigeixo al que sembla el responsable de la quadrilla d’ACCIONA i li pregunto si es habitual aquesta averia a la plaça. Directament hem contesta que fa cinc anys ell mateix va venir a reparar la mateixa caixa de cables que s’havia cremat feia un parell d’hores.

Finament varem estar sense llum fins a 2/4 de 3 de la matinada. Faltava arreglar la línea de telèfon dels veïns mes propers a l’averia, però almenys les neveres tornaven a funcionar i les calefaccions elèctriques també.

Si el mercat te un munt de neveres instal·lades, els veïns de la plaça s’instal·len aire condicionat i cada cop hi ha mes consum elèctric per part dels veïns de la plaça, no seria lògic ampliar i millorar la instal·lació elèctrica de la Plaça del Mercadal?

Hem sembla molt be que es reformi la Plaça d’Orfila i la Plaça del Comerç, però crec que hi ha prioritats mes urgents i que afecten a la seguretat dels veïns i veïnes, com es la instal·lació elèctrica general de la Plaça del Mercadal.

Barcelona i la contaminació ambiental

Ja fa dies que a tots els mitjans de contaminació es parla del nivell de contaminació de la ciutat de Barcelona. Es veu que, per un anticicló que es produeix dues vagades a l’any, estem en uns nivells elevadíssims de pol·lució i això fa que la ciutat estigui encapotada.

Ahir, mentre sortia de Barcelona per l’Avinguda Meridiana, vaig aprofitar per fer aquestes fotos on es veu clarament, tot i ser les 9 del mati, la massa gris que tenim actualment per sostre a la ciutat.

A part del debat sobre al limitació dels 80 Km/h, crec que ens hauríem de plantejar el sistema de consum que tenim, els sistemes de transport, el sistema aeroportuari i els polígons i plantes de producció. Crec que necessitem fer un pla a mig termini, amb la intenció de reduir les emissions de contaminació que deixem anar al cel de Barcelona i de Catalunya.

Rodalies RENFE i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Un dia mes, com ja va sent habitual, els trens de rodalies van amb retard. Es veu que per una averia, els trens passen amb 20 minuts de retard a la línia R3: l’Hospitalet Vic.

M’entres escric aquestes línies me n’adono que no es quelcom que hem sorprengui, mes aviat es un fet habitual i quotidià que, junt amb els embussos del transit als accessos de Barcelona, es noticia cada dia a la radio.

Una averia, una vaga de conductors, una incidència meteorològica .... sempre passa alguna cosa que de retruc produeix grans problemes als ciutadans que, sigui per temes mediambientals o per temes econòmics, han decidit fer del transport públic, el seu mitja de transport habitual. I mes encara quan diuen que Barcelona esta carregada de pol·lució i que hauríem de reduir l’ús de vehicles a motor.

Durant la vaga de maquinistes de fa uns dies, el govern de la Generalitat va insinuar la possibilitat de canviar de proveïdor, en aquest cas RENFE, un cop finalitzi la concessió del contracte, per cedir-la a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

Pel que he pogut llegir a la xarxa, es veu que l’Estat Espanyol tant sols ens va traspassar la concessió i per tant els trens dels que disposa RENFE, en el cas de que perdés la concessió, cabria la possibilitat de que se’ls endugués. Si les coses fossin així i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) volgués participar al concurs de concessió de la gestió de Rodalies, s’hauria de proveir de suficients trens per poder  optar a endur-se'n la concessió.

Jo no se si hi ha alguna formula (comprar els trens de RENFE, importar trens Alemanys, Francesos o Britànics, quedar-nos els trens de RENFE com a part del deute històric de l’Estat Espanyol amb Catalunya, etc..) però el que esta clar es que la gestió de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), a les àrees on treballa, li dona mil voltes a la gestió actual de Rodalies per part de RENFE.

El traspàs de Rodalies es va fer en un mal moment, sense aportació de recursos econòmics, amb la xarxa de trens en un estat lamentable i amb un gestor que aporta mes problemes que solucions.

Volem solucions als retards habituals a la xarxa de rodalies i si aquestes solucions passen per traspassar la gestió de Rodalies a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), doncs estudiem les possibilitats i la forma de fer-ho efectiu. Son molts els usuaris que depenen d’aquest transport, com per permetre’ns aquest tipus de problemes amb els perjudicis morals i econòmics que produeixen al país.

Que que mes tenim?

L’últim anunci d’Estrella Damm, que que tenim?, es una passada i en Quim Gutiérrez junt amb els Amics de les Arts ho borden. Es un anunci que t’arriba i et recorda que el nostre país es meravellós.

Dit això, cal dir que l’anunci en qüestió ha estat envoltat de polèmica per no haver afegit cap producte o encant de la plana de Lleida.  També crec que es deixa pel camí un munt de productes i llocs a destacar d’arreu del país, els quals es mereixen ser anomenats.

L’anunci d’Estrella Damm diu que tenim el Barça i la Masia, amb en Mesi, en Xavi, l’Iniesta, en Pique, en Puyol, en Busquets, en Valdés i en Guardiola. Les galetes de Camprodon, els Pirineus, en Dalí i les Anxoves de l’Escala. El Bulli, els recuits de Fonteta, el Cap i Pota i Ullastret. La Fageda, el trinxat de la Cerdanya i la Patum. La llonganissa de Vic, Aigüestortes i Sant Maurici. La Sagrada Família, el Parc Güell i en Serrat. Mercè Rodoreda, Quim Monzó i Joan Miró. Joan Brossa, els Castellers i 580 Km de platges. Els calçots, el romesco i el Delta de l’Ebre.

Per fer justícia, intentaré afegir alguns mes, tot i que segur que me’n deixaré un munt.

Que que mes tenim?

El vi del Priorat, del Penedès i els borregos de Cardedeu. Els cargols de Lleida, el Cau Ferrat de Sitges i el Bestiari Popular. L’oli de Les Garrigues, els diables i els bastoners. La sardana, la gralla i el sac de gemecs. Montserrat, el Pedraforca i el Montseny.  La coca de recapta, l’Escudella i els Panellets. El cava, el vermut i el moscatell. Els bolets, la ratafia i l’espetec. El Cadi, els volcans de La Garrotxa i Cadaquès. La Senyera, els Segadors i el Cant del Barça. En Lluis Llach, els Pets i els Sopa de Cabra. Les havaneres, Sant Jordi i els Catalans.

Esta clar que caldria detacar-ne molts mes. Si voleu, podeu afegir als comentaris que mes voldríeu destacar d’arreu del país. Perquè en quedi constància.

El PSC i les eleccions a alcalde per l’Ajuntament de Barcelona

Avui comencen les primàries al PSC per escollir el candidat a les eleccions municipals per l’Ajuntament de Barcelona.

 
Per una banda tenim al Sr. Jordi Hereu, actualment alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, que desprès d’uns anys a l’Ajuntament no ha pogut evitar que la seva popularitat caigués en picat amb projectes com la consulta de la Diagonal o els futurs Jocs d’Hivern a Barcelona.

Per l’altre cantó tenim a la Sra. Montserrat Tura, fins a fa poc Consellera de Justícia, amb una carrera política extensa, primerament sent alcaldessa de l’Ajuntament de Mollet de Vallès i mes tard en assumint diferents càrrecs a la Generalitat de Catalunya.

A part de les diferents formes de governar i de l’experiència d’un i de l’altre, hi ha un fet que els diferencia. El Sr. Hereu viu i esta empadronat a Barcelona i en canvi la Sra. Tura viu, te un apartament llogat,  a Barcelona però esta empadronada a Mollet del Vallès.

Una alcaldable que no esta empadronada i que no esta clar si viu o no a la ciutat on es presenta? No ho entenc. I encara mes quan ha dit que, en el cas de sortir escollida alcaldessa, pensa seguir empadronada a Mollet del Vallès.

Pel que diuen, les enquestes posicionen a la Sra. Montserrat Tura per sobre de l’actual alcalde de Barcelona, el Sr. Jordi Hereu. El 19 de febrer, dia en que votaran al candidat a l’Ajuntament de Barcelona pel PSC, sabrem qui es l’alcaldable per Barcelona.

Surti qui surti, el PSC te molt difícil governar a l’Ajuntament de Barcelona la pròxima legislatura. Desprès dels resultats de les eleccions a la Generalitat de Catalunya i de les picabaralles internes, el PSC ha perdut molts electors i això els hi pot passar factura a les eleccions municipals.

Esperem que tothom tingui visió de ciutat i de país. Això implica que no es renovi el bipartit o tripartit, amb el qual els Socialistes s’han mantingut a l’Ajuntament de Barcelona els últims anys i que l’alcalde de Barcelona, sigui qui sigui, sigui escollit per una amplia majoria de vots dels ciutadans.

A Sant Andreu escoles públiques per a tothom

Feia temps que volia fer un article sobre la manca de places escolars públiques que estem patint a Sant Andreu del Palomar. De moment no m’ha afectat, però crec que es un problema importantissim pels veïns i veïnes de Sant Andreu.

No es normal el patiment que tenen els pares a l’hora d’escollir escola pels seus fills. Ja no tant pel projecte de l’escola, que es importantissim, sinó per la manca de places. Com pot ser que les escoles del centre de Sant Andreu estiguin oferint, com a màxim, 50 places per escola i ja es prevegi, veient les portes obertes, que on hi ha 50 places hi hauran 90 o 100 inscripcions? I no es una sola escola, que son la majoria.

I no parlem de la importància de la proximitat escola - vivenda. Si no entres a l’escola que has posat en primera opció, t’arrisques a que et col·loquin a qualsevol escola del Districte, que no es petit, amb la corresponent des ubicació del infant del seu barri - poble.

L’any passat varen faltar 123 places que finalment van poder col·locar, algunes obrint terceres línies i altres accedint a l’escola concertada. No hagués sigut millor, en previsió del que podia passar, obrir directament terceres línies, contractar nous mestres i preveure el gran volum de nens i nenes que volien accedir a l’escola publica?.

No crec que sigui tat difícil agafar el cens, mirar quants infant estan en edat d’iniciar P3 i preveure amb antelació quantes places caldrà obrir, sigui creant terceres línies a algunes escoles, sigui creant noves escoles en barracons o sigui d’una altra manera.

El passat mes de desembre es va fer una concentració a la Plaça de Can Fabra reclamant la creació de places escolars a Sant Andreu del Palomar. Ja es preveu que mancaran places i tornarà ha passar el mateix de l’any passat.

Volem solucions ja!! A veure si amb el canvi de govern les coses canvien perquè sinó, vist el que s’ha fet fins ara, malament rai.

Una noticia que en fa referència:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20101212/escoles-per-tothom/620686.shtml

Bloc Escola X tots:

http://escolaxtots2010.blogspot.com/

El perfum de sang i semen de Lady Gaga

Sang i semen. Aquesta es la olor que la cantant nord-americana ha sol·licitat per a un futur perfum que durà el seu nom.

Estar clar que avui en dia, per triomfar al mon de la musica, has de ser trencador i innovador. Lady Gaga, amb la seva estètica i posta en escena, ha agafat embranzida i actualment es una icona del pop a nivell mundial, ven discos a tort i a dret i els seus concerts s’omplen a vessar.

Dit això, que es una realitat, hem plantejo si calia fer un perfum d’aquestes característiques. El primer que hem ve al cap es, quina textura tindrà l’essència? I quina olor?. Ho sento però, si un perfum ha de ser agradable i ha de potenciar l’aroma de la persona, aquest perfum no crec que segueixi aquesta línia.

Estar clar que fer un perfum d’aquestes característiques trenca amb tots els cànons plantejats fins ara, a nivell de perfums, i obre les portes a noves fragàncies que potser tindran èxit. El que esta clar es que els fans segur que el compren.

Altres icones de la musica han utilitzat aquesta barreja de fluids com a part del seu estil trencador. Els Metallica, per exemple, van dissenyar la portada del seu disc Reload amb una barreja de sang i semen.

Tot plegat crec que es una mica desagradable. Trencador d’acord, però desagradable.