La consellera Rigau i els uniformes escolars

Ara els hi dona per plantejar el debat sobre els uniformes a les escoles. La justificació que donen, per obrir aquest debat, es la manera de vestir i la obsessió que tenen certs estudiants per les modes i l’estètica les 24 hores del dia.

Els uniformes a les escoles, no ens enganyem, es un sistema retrògrad i conservador on s’anul·la la personalitat de la persona en pro d’una sèrie de valors disciplinaris, aplicats actualment en algunes escoles privades, concertades o religioses.

El sistema educatiu Català deixa molt que desitjar i de les politiques del Departament d’Educació del govern anterior no cal ni parlar-ne. Però d’aquí a obrir un debat sobre la imposició dels uniformes a les escoles, crec que hi ha un abisme.

En un moment en que les escoles publiques s’estan replantejant la manera d’educar els infants, crec que hi ha altres debats mes importants a plantejar que no pas aquest. Ara que estan començant a aparèixer escoles publiques on es planteja una educació viva i activa, que s’allunya bastant dels plantejaments mes tradicionals i que es basa en certs aspectes en l’escola lliure, potser caldria revisar el funcionament i els plantejaments de les escoles mes tradicionals. I mes encara quan la xifra de col·legis amb uniforme escolar es mínima i per tant afecta a un petit col·lectiu.

Si el problema es la vestimenta dels adolescents que van a classe vestits de marca, amb pentinats ultra moderns i això provoca que mes que un Institut sembli una passarel·la de moda de New York, doncs potser el que hem de fer es educar als pares. Educar a uns pares que, en comptes d’inculcar valors als seus fills, sembla que els hi ensenyin a ser els mes “guais” del Institut. Però be, això es el mal endèmic de la nostra societat, una societat basada en lo material i no en valors com la solidaritat, el respecte o l’empatia.

Resumint, debats estèrils, que creen un gran rebombori, però que fan de cortina de fum dels problemes reals de l’educació al nostre país.