S’ha acabat el cànon digital

L'Audiència Nacional ha declarat nul·la l'ordre ministerial sobre el cànon digital que regula, des del 2008, els suports digitals subjectes al pagament d'aquesta taxa per a còpia privada. S'ha rebutjat també la pretensió que es retorni el recaptat pel cànon per falta de competència.  (Publicat avui a l’edició digital de l’ARA)

Aquesta norma, basada en donar per suposat que tots els que comprem reproductors de música, ordinadors o qualsevol aparell de copia digital ho estem fent per lucrar-nos i fer-ne negoci, era una vergonya i un element mes de desprestigi de l’SGAE i dels artistes (si es poden dir així) afiliats a aquesta associació que, amb el suport del govern, son finalment els grans beneficiats d’aquesta pràctica que podríem anomenar, com a mínim, immoral.

Quan es va aprovar el cànon digital no em va sorprendre gens. Les noticies que sortien als diaris parlant de les famoses visites dels comercials de l’SGAE a les barberies i als petits comerços, per exigir-los el pagament d’un rebut pel sol fet de tenir una radio sintonitzada al local sota amenaça de denuncia, o quan l’SGAE va exigir el cobrament dels drets d’autor dels musics que van participar a LA MARATO de TV3, tot i que els artistes havien cedit els drets i havien renunciat a cobrar res perquè era benèfic, fa que cada cop et sorprenguin menys totes aquestes coses. 

El fet que ara s’anul·li el cànon es una bona noticia, però ho tenen ben lligat. La justícia ha rebutjat la pretensió que es retornin els euros que ja han recaptat fins al dia d’avui, entenc que de forma il·legal, perquè diu que no te competències. Si els de l’SGAE tinguessin una mica de vergonya, retornarien els diners que hem tingut que pagar els ciutadans per omplir les seves butxaques.

I ara, els productes que estaven lligats al famós cànon, seran mes barats? O les marques aprofitaran per embutxacar-se aquests calerons a costa dels consumidors?.

Amb aquest sistema de protecció dels drets d’autor, els musics ho tenen ben fotut. La seva popularitat cau en picat i, a mes de no vendre discos, s’han quedat encallats en un passat que tard o d’hora els hi tocarà assumir. O avancen o quedaran caducs.

Vendre discos, a no ser que siguis el grup del moment, es un mal negoci. El que haurien de fer es apostar per la venda de cançons per Internet, abaixar els impostos dels productes culturals i preparar uns bons directes. El negoci avui en dia es fa en els concerts, per molt que l’SGAE estigui obsessionada en cobrar canons i quotes per repartir entre un quants.

Visca els artistes, visca la musica i visca la cultura a preus populars!!