dijous, 19 de maig del 2011

La Consellera Rigau i la conciliació laboral familiar

“La consellera d'Ensenyament assegura que el "coixí" familiar és molt important per complementar la feina de les escoles i insinua que alguns pares ho permeten per tenir més temps lliure per a ells” – Publicat avui a l’edició digital de l’ARA.

Ho he sentit aquest migdia per la radio i no m’ho creia. Realment es pensa la senyora Rigau que tenim els fills a l’escola mes temps de l’habitual per tocar-nos la figa i el flabiol?. Potser la gent de classe mitjana - alta, com la majoria dels politics, poden fer això ja que les seves rendes els hi ho permeten, però la gran majoria dels que hem de deixar les criatures tantes hores a les guarderies, jardins d’infants  i escoles es perquè em de treballar.

En comptes d’insinuar que els pares preferim estar de farra que amb els fills, els que hauria de fer la senyora Rigau es reunir-se amb el Conseller d'Empresa i Ocupació (Sr. F. Xavier Mena) per poder dur a terme una conciliació laboral familiar en condicions a les empreses i no la realitat actual en que fem mes hores que un rellotge, pleguem quan quasi be ja es fosc i a sobre no ens queixem per poder dur un sou a casa.

Aquestes son les nostres necessitats Sra. Rigau i no les seves insinuacions que no ens duen enlloc.

dimecres, 18 de maig del 2011

Samarreta del Barça temporada 2011-2012


La nova samarreta del FC Barcelona es tant moderna, que ha perdut l’essència i la màgia de la samarreta actual.

Em sap greu, però algú ho havia de dir!!

dimecres, 11 de maig del 2011

PSC = PSOE


Ahir va quedar pales que el PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) es el PSOE (Partido Socialista Obrero Español) i que per tant se li en refot Catalunya i els seus interessos. Ahir era el moment de demostrar que el PSC es alguna cosa mes que un apèndix del PSOE, però van jugar les cartes a l’inrevés.

Alineant-se amb el PSOE, amb la Sra. Carme Chacón al capdavant, han demostrat que son un partit Espanyol mes i ja els podem col·locar al canto del Partit Popular i Ciutadans, que consideren Catalunya “Un territorio mas de España”.

Del primer a l’últim, tots els parlamentaris Catalans son conscients de l’asfixia econòmica a que està sotmesa Catalunya, per part de l’Estat Espanyol, i tots aquests que han decidit decantar la balança cap al PSOE han actuat d’una forma imprudent, calculada i electoralista, per obligar al Govern Català a retallar encara mes i per tant patir les conseqüències en els resultats de les eleccions municipals.

Senyors del PSC (PSOE?), que es pensen que ens mamem el dit?. Ahir es van treure la careta i espero que les conseqüències es vegin reflectides als resultats de les eleccions municipals. Ja que Catalunya els hi en refot, doncs siguin clars i canviïn les sigles del seu partit per PSOEC (Partido Socialista Obrero Español en Cataluña). D’aquesta manera els ciutadans sabran si voten a un partit Català o Espanyol.

dilluns, 9 de maig del 2011

Avui en faig 33!!


Han passat 33 anys / 12.045 dies / 289.080 hores / 17.344.800 minuts / 1.040.688.000 segons des d’aquell 9 de maig de 1978 en que vaig néixer. 

Es estrany però no em sento gran. Aquests últims 4 anys han estat molt intensos amb el naixement dels meus dos fills i crec que estic vivint una segona joventut ara que soc pare.

La samarreta d’en Xavi signada me la va regalar ahir la família!! Em va fer molta il·lusió i la cara que vaig posar quan la vaig veure es indescriptible.

dimecres, 4 de maig del 2011

Wembley 1992 – Wembley 2011


19 anys desprès, la historia es repeteix.

L’any 1992 jo tenia 14 anys i no vaig ser conscient del que significava aquella final fins que mon pare hem va situar en la importància que la cita requeria. Asseguts tots dos a la taula del menjador, amb el pis en silenci i ma mare i mon germà dormint al llit, varem gaudir i patir aquella final Europea contra la Sampdoria.

En aquell minut 111 del partit, en plena prorroga, va arribar el gol somiat. Una falta fora de l’àrea ideal pel nostre heroi Ronald Koeman, un silenci sepulcral davant dels televisors, la toca Stoichkov, la para Bakero, xuta Koeman ...... GOOOOL!!!!

Els dos varem fer un bot de la cadira i encara recordo que hem vaig deixar la cuixa contra la taula al aixecar-me. Va ser un gran moment pel Barça i per Catalunya i el recordaré com un gran moment viscut amb el meu Pare.

El proper 28 de maig de 2011, tots amb el Barça!!

Visca el Barça i Visca Catalunya!!