Desprès de l’hòstia que s’han fotut els Socialistes a les municipals, comença a ser preocupant l’augment de vots del Partit Popular a Catalunya. Vull pensar que tant sols es tracta d’un traspàs de vots entre PSC i PP però, per molt que em vulgui enganyar, encara no puc entendre com, amb personatges com la Sra. Sanchez Camacho, el Sr. Fernandez Diaz i el Sr. García Albiol, amb aquests discursos xenòfobs i espanyolistes, poden recollir aquesta quantitat de vots en un territori que sempre s’havia caracteritzat pels pocs vots que recollia un partit Espanyolista i de dretes com el PP.
Ara caldrà veure quina maniobra fa CIU a Barcelona on, inflat pels resultats, el PP esta reclamant formar part del govern i a mes ser alcaldes a Badalona i Castelldefels, poblacions on han guanyat les eleccions.
Per un altre canto esta aquest nou experiment d’Esquerra Republicana a Barcelona on, unida a Reagrupament.Cat i al partit d’en Laporta, han tret els pitjors resultats en anys i, pel que he sentit avui a la radio, ha provocat la dimissió en ple de la junta executiva d’ERC. Sort en tenim de les CUP que han pogut treure alguns regidors a Girona i a altres poblacions.
Això si, el mes preocupant ha estat l'augment de vots de PXC, el partit xenòfob d’en Josep Anglada, que ha dut el discurs anti-immigració a l’extrem i que, amb fins a 4 i 5 regidors en algunes poblacions, pot provocar una fractura social important.
Amb aquest panorama, que no es gens satisfactori, ara toca un reflexió profunda per part d’alguns partits que s’han enfonsat aquestes eleccions i, pel que fa als que seran alcaldes aquesta legislatura, una reflexió profunda dels missatges que ha donat la ciutadania amb els seus vots.