dimarts, 24 de maig del 2011

A que estem jugant?


Desprès de l’hòstia que s’han fotut els Socialistes a les municipals, comença a ser preocupant l’augment de vots del Partit Popular a Catalunya. Vull pensar que tant sols es tracta d’un traspàs de vots entre PSC i PP però, per molt que em vulgui enganyar, encara no puc entendre com, amb personatges com la Sra. Sanchez Camacho, el Sr. Fernandez Diaz i el Sr. García Albiol, amb aquests discursos xenòfobs i espanyolistes, poden recollir aquesta quantitat de vots en un territori que sempre s’havia caracteritzat pels pocs vots que recollia un partit Espanyolista i de dretes com el PP.

Ara caldrà veure quina maniobra fa CIU a Barcelona on, inflat pels resultats, el PP esta reclamant formar part del govern i a mes ser alcaldes a Badalona i Castelldefels, poblacions on han guanyat les eleccions.

Per un altre canto esta aquest nou experiment d’Esquerra Republicana a Barcelona on, unida a Reagrupament.Cat i al partit d’en Laporta, han tret els pitjors resultats en anys i, pel que he sentit avui a la radio, ha provocat la dimissió en ple de la junta executiva d’ERC. Sort en tenim de les CUP que han pogut treure alguns regidors a Girona i a altres poblacions.

Això si, el mes preocupant ha estat l'augment de vots de PXC, el partit xenòfob d’en Josep Anglada, que ha dut el discurs anti-immigració a l’extrem i que, amb fins a 4 i 5 regidors en algunes poblacions, pot provocar una fractura social important.

Amb aquest panorama, que no es gens satisfactori, ara toca un reflexió profunda per part d’alguns partits que s’han enfonsat aquestes eleccions i, pel que fa als que seran alcaldes aquesta legislatura, una reflexió profunda dels missatges que ha donat la ciutadania amb els seus vots.

4 comentaris:

_MeiA_ ha dit...

És molt trist que el PXC vagi aconseguint seguidors per moments! A Vic han quedat segons!! i a Manlleu tercers!! Això vol dir que hi ha MOLTA gent que els està votant, però vas pel carrer, i ningú els vota! patètic!


Fa por!! i em fa vergonya viure a Vic!

òscar ha dit...

L’escalada de la dreta amb menys màscares, més desvergonyida, és un dels trets característics de les èpoques de crisi. Em costa entendre cóm hi ha gent que veu en ells la medecina dels mals.

No és que em costi, de fet. És que no ho entenc-

Carme Rosanas ha dit...

Jo tampoc ho entenc!

Penso que hi ha un vot espanyolista que pot canviar de Psoe a PP sense cap problema. També pot canviar al revés si s'escau.

Però de moment tenim el que tenim i hauríem de saber com remuntar... a veure si les CUPs, van guanyant el terreny que s'ha perdut amb ERC. I jo crec que l'ensorrada no ha estat per l'invent que han fet amb Reagrupament i el Laporta, s'han ensorrat per tot el temps del tripartit i per com han fet les coses. I mira que em sap molt de greu que hagi passat això, però ho entenc.

magazine.cat ha dit...

Crec que això ve a ser com el Barça - Madrid, PSC – PP, sembla que no hagi més equips - partits.
O som d’un o de l’altre, carai i a entremitjos!
Necessitem noves iniciatives, noves il•lusions, cares sinceres que es guanyin el respecte dels votants.