“Los pilares de la tierra” el gran negoci de CUATRO

Un cop visionada l’adaptació de la novel·la de Ken Follet a la gran pantalla, puc dir que esta força be. Caldria dir que la sèrie va molt rapida, el fet de ser tant sols 8 capítols fa que tot s’acceleri, però tot i obviar detalls el resultat m’ha agradat.

Això si, per una altra banda esta l’actitud de CUATRO que, un cop va veure que la gent s’hi enganxava, no va tenir pietat amb els anuncis. Un anunci cada 5 minuts crec que frega lo immoral. En un principi els capítols eren dobles però de sobte i per sorpresa, l’últim capítol el varen dividir en dos per poder allargar el negoci. Quina jugada!! I sense avisar!!

Resumint, caldrà veure de nou tots els capítols via Internet, però això si, al web de CUATRO no que segur que ens colen anuncis.

Una mica de seny!!

“El ple del Senat ha rebutjat avui, per 129 vots en contra, 117 a favor i una abstenció, una moció del PP per declarar els toros bé d'interès cultural.” - Noticia publicada avui al web del Periódico.

Qui ho havia de dir; el Senat, que tants disgustos ens ha donat, resulta que rebutja una moció que pretenia elevar la tortura dels animals a bé d'interès cultural.

Son conscients de la imatge que estant donat fora de l’Estat Espanyol amb aquestes propostes? I a més el grup Popular ha anunciat que estudia recórrer davant el Tribunal Constitucional la prohibició de les corrides a Catalunya. Però si va ser una ILP proposada pel poble de Catalunya!! Qui te mes veu que el poble? Un grup polític?

On anirem a parar!!

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20101006/senat-veta-que-els-toros-siguin-dinteres-cultural/518658.shtml

Casualitat o teoria "LOST"?

Impactant i inquietant noticia la que avui ha publicat el diari gratuït QUE. Ni mes ni menys que la historia d’un home que, en poques paraules, diu que esta imantat i que el seu cos accepta aquest poder diví.

En un primer moment et crida l’atenció el fet de que aquest home hagi aguantat la caiguda de cinc llamps sobre el seu cos però, un cop llegeixes la frase que abans he descrit, la comparativa amb la teoria de la sèrie LOST (perduts) es inevitable.

Inquietant no?

El col•leccionista de sorra

Col·leccionar sorra t’aporta una sensació privilegiada. El fet de poder tocar, observar i fins i tot olorar un grapat de sorra que uns dies abans era a milers de kilòmetres de casa, hem fa sentir afortunat.

La majoria de les sorres de la meva col·lecció no les he recollit jo, si no que amics, família i coneguts, de forma desinteressada, han dedicat uns minuts dels seus meravellosos viatges a pensar en mi i la meva estranya petició ... portam una mica de sorra i sobretot anota on l’has agafada si us plau!!

Es fantàstic veure com se les pensa la gent per poder dur la sorra; pots de sabó de l’hotel, ampolles d’aigua gastades, potets de vidre, paquets de kleenex, bossa de plàstic, etc.. I també quan te la donen i anotes on l’han agafada, la explicació que et donen de perquè aquella sorra, si era de platja, o d’un camí o d’un parc, etc..

Total que gracies a tota la gent desinteressada que hem donen un cop de ma en aquest moments tinc sorra de Malàisia, Senegal, Moçambic, Egipte, Escòcia, Uruguai, Vietnam, Tunísia, Jordània, Mèxic, New York, Colorado, Arizona, Perú, Galápagos, l’Alguer, Menorca i unes quantes mes que ara no hem venen a la memòria.

A tots, moltes gracies.

Entrevista a en Francesc Mateu a La Vanguardia

El descans estival ha arribat a la seva fi i quina millor manera de combatre la depressió post vacances que tornar a engegar la nova temporada del Petits Habitants. 

Amb nova estètica i amb un punt mes fresc, he decidit engegar de nou recomanant l’entrevista que fan avui a en Francesc Mateu, President de la FCONGD i director d’Intermón Oxfam a Catalunya, on fa una reflexió sobre el treball de les ONG Catalanes i el risc que corren als països on treballen.

Feu Clic aquí per accedir a l’entrevista de La Vanguardia.

La he trobat molt interessant.