Aquests últims dies hi ha hagut rebombori per unes imatges que es van emetre durant tot el circ muntat per la visita del Papa. En aquestes imatges es veien a quatre monges netejant l’altar de la Sagrada Família on, minuts abans, el Papa havia escampat oli consagrat. Aquest va ser un dels únics papers que va jugar la dona en la famosa cerimònia de consagració de la Sagrada Família.
Per acabar-ho d’arrodonir, a l’endemà, van entrevistar a una de les monges per la polèmica que s’havia creat i el discurs d’aquesta bona dona semblava que s’hagués quedat congelat 50 anys enrere.
Avui, per casualitat, m’han fet arribar un correu electrònic amb un llibret on s’explica el paper de la dona respecte al seu marit publicat l’any 1953. No cal a dir que llegir-lo m’ha fet sentir vergonya aliena pel fet ser home, però escoltant el discurs de la monja i el paper que tenen les dones a l’església, crec que alguns paràgrafs del llibret, en alguns àmbits, segueix vigent. Lamentable!!
El llibret en qüestió:
4 comentaris:
També l'he rebut i, superada la repugnància inicial, l'he sospesat i veig molts d'aquests tics en les dones que m'envolten. Quan vas en contra obertament contra alguna d'aquestes "lleis", dones suposadament modernes et fan notar que ets massa radical, massa poc femenina. O sigui que és un substrat ben nostre :(
què foooort!
a veure jo de la meva generació no en conec cap així, tot i que sembla que n'hi ha n'hi ha..
suposo que l'església actual encara el signaria aquest llibret, com a mínim gran part (no posem a tothom dins del mateix sac)
Uf! quin mal rotllo que dóna tot això!
Publica un comentari a l'entrada