L’AVE dels “señoritos” i el TGV ignorat

En teoria els que governen han de treballar per dur a terme les infraestructures necessàries perquè un territori creixi productivament i pugui distribuir, tot exportant i important, els productes necessaris perquè l’economia d’aquest territori creixi.

Basant-nos en aquesta definició, l’AVE (Alta Velocidad Española) es una infraestructura que, en teoria, hauria de servir per unir punts estratègics de productivitat i d’aquesta manera ajudar a augmentar l’economia.

Però, quina ha estat l’estratègia del govern Espanyol en aquest assumpte?

Qui no recorda quan l’any 1992, en el govern d’en Felipe González, varen decidir que el primer tram de l’AVE havia d’unir Madrid amb Sevilla?. No podia ser que els “señoritos” del govern de l’època no poguessin anar a la “Feria de Abril de Sevilla” amb l’AVE.  En comptes de crear lligams de comunicació cap a Europa, era preferible ser populistes. Prioritzar unir Madrid-Barcelona, per posteriorment fer el salt a Europa, no va estar en el seu full de ruta.

Posteriorment l’AVE va arribar a Saragossa, Lleida, Tarragona i no es fins a l’any 2008, 16 anys desprès de Sevilla, que l’AVE uneix Madrid - Barcelona. Durant tots aquests anys, l’AVE ha anat creixent, tot unint diferents capitals Espanyoles, però sense pensar gaire en unir l’Alta Velocitat amb Portugal i França.

Però ahir va arribar el gran moment de demostrar que s’apostava, tant des d’Espanya com des de Catalunya, que unir Catalunya amb Paris marcava una abans i un desprès en els comunicacions i que era una oportunitat d’or per augmentar el transport de mercaderies per Europa via Ferrocarril.

Per un canto, ahir s’inaugurava el TGV (Tren de Gran Velocitat) que uneix Figueres amb Paris. Primer s’agafa un tren de Sants a Figueres i, a Figueres, enllaces amb el TGV Figueres - Paris, que per 63 € et porta en 7 hores i 25 minuts al centre de Paris.

Per l’altre, ahir també s’inaugurava el tram de l’AVE que uneix Madrid – València. Es un AVE directe que en 1 hora i 34 minuts et porta a València.

Quin dilema, apostar per promocionar la unió de l’AVE amb el TGV Europeu o promocionar que els Madrilenys ja poden a anar a la platja?. Doncs ells ho van tenir clar.

A l’acte de l’AVE Madrid – València, hi van assistir els Reis d’Espanya, el govern Espanyol en ple, la oposició i el govern Valencià.

En canvi, a la inauguració de la unió Barcelona – París no hi va assistir ningú de primera línia, ni del govern Català, ni del Govern Espanyol. Tant sols a Barcelona hi va fer acte de presencia l’alcalde Hereu i al trajecte Figueres – París els alcaldes de Figueres i Perpinyà i representants de Renfe, Adif i la companyia francesa de ferrocarril SNCF.

Queda clar doncs que Catalunya s’ha de buscar, com sempre ho ha fet, les garrofes. El que no entenc es que ningun representant del govern sortint, ni del futur govern entrant, es presentes a Sants a donar suport a aquesta unió.

Si en Mas va dir fa poc a Madrid que Catalunya ja no depèn d’Espanya a l’hora d’importar productes, perquè la gran majoria els importa a la resta del mon, com pot ser que el mateix Mas no doni suport públic al TGV, que pot ser una infraestructura vital per Catalunya en una hipotètica independència o no dependència de l’Estat Espanyol? Tots sabem que poc podem esperar d’Espanya i que el que volen es xuclar de la mamella fins que no en quedi ni una gota.

Si per optar a mes autonomia ens cal mes independència econòmica, crec que seria imprescindible que Catalunya apostes al 100% per la unió de Catalunya amb Europa, a traves del TGV.