Barcelona i el Papa de Roma

Que ens esta passant?

Que ens hem tornat boixos?

Si teòricament vivim en un Estat Laic, no entenc tota la parafernàlia que envolta la visita del representant de l’Església Catòlica. El fet que el rebin les autoritats com a Cap d’Estat, que Barcelona en plena crisi hagi d’assumir part del cost de la seguretat, que la televisió publica Catalana (TV3) retransmeti en directe amb programes especials tot el recorregut i la missa que oficiarà a la Sagrada Família i que els veïns de la zona tinguin dificultats per accedir a les seves vivendes hem fa pensar que la teoria de l’Estat Laic es tant sols paper mullat i per quedar be de cara a la galeria.

Ah, i  el Sr. Rajoy ha afirmat que el fet de que el Papa faci part de la Missa en Català es el millor que li ha passat a la nostra llengua. Quin pebrots!! El millor que li ha passat a la nostra llengua es la persistència dels Catalans i de les Catalanes per no deixar en l’oblit la nostra cultura i les nostres arrels, demostrant que ni la censura, ni la prohibició en plena Guerra Civil, ni la repressió per part de l’Estat Espanyol abans i desprès de la transició, poden fer desaparèixer la Llengua de tot un territori.

Hi haurà gent que voldrà assistir a la Missa de la Sagrada Família i el seguici del “papamobil” i o trobo perfecte i totalment respectable, però hem sobra tota la resta.

JO NO T’ESPERO

Torre de Vuit dels Castellers de Vilafranca

Veure un castell a plaça, en directe o per TV, et fa posar la pell de gallina i t’entren ganes de plorar de l’emoció que et transmet. Símbol de la nostra cultura i de la nostra terra, es un exemple de treball en equip, esforç i sacrifici.

Hem d’agrair que TV3, a traves del canal 33, faci difusió del mon casteller amb el programa Quarts de nou, i mes ara que s’ha presentat la candidatura dels castells com a  patrimoni immaterial de la humanitat.

Aquest cap de setmana, una vegada mes, el mon dels Castells ha fet historia. En aquest cas els Castellers de Vilafranca han descarregat la torre de vuit, un castell fins ara inèdit i d’una gran dificultat tècnica. Guaiteu si n’era de complicat que l’anomenaven “la bestia indomable”. 

Moltes felicitats Vilafranca!!

http://www.castellersdevilafranca.cat

L’avi del Filiprim

Llàtzer Escarceller, l’etern actor secundari que mai oblidarem en els seus papers d’avi del Filiprim o de company d’aventures d’en Pepe Rubianes a la sèrie Makinavaja.

Un home que va començar la seva carrera d’actor l’any 1974, a l’edat de 60 anys, i que va anar guanyant renom amb diferents pel·lícules i programes televisius com el Filiprim o Tres i l’astròleg  a TV3.

Ahir va morir als 96 anys, tot un exemple que demostra que l’edat no ho es tot i que les ganes de viure i de fer coses es molt important.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ll%C3%A0tzer_Escarceller

Consum de tabac = Societat malalta

Durant molts anys ha estat de moda tenir una cigarreta encesa als llavis. Sigui per imitació, adoració a artistes rebels o adició, duem molts anys amb una societat malalta pel consum del tabac.

Podríem parlar de malalties respiratòries, coronaries, càncer i un munt de noms tècnics similars a les definicions malaltisses del Dr. House, però també d’una part de la societat que no es fumadora, sotmesa a l’aire viciat de tabac de locals i espais comuns on els no fumadors conviuen amb els que si que ho fan.

Crec que tenir un percentatge tant alt de fumadors no ens fa ser un país modern sinó, tot al contrari, un país malaltís, amb una cultura sedentària mancada d’exercici físic i amb una gran despesa en sanitat actual i futura.

Per sort avui s’aprova la nova llei del tabac, mes restrictiva però amb algunes excepcions i incongruències, per ex. vendre tabac als bars on estarà prohibit fumar, que encara caldria polir. No oblidem que el tabac es una font d’ingressos important en impostos.

Amb la nova llei, a partir del 2 de gener de 2011, estarà prohibit fumar en tos els espais públics tancats, en tot el recinte dels centres sanitaris, encara que estiguin a l’aire lliure – inclosos els accessos, els centres educatius i a les àrees infantils dels parcs.

A partir del 2 de gener de 2011, la societat Catalana serà una mica menys malaltissa.

El Sant Andreu de Cap a Peus fa 30 anys

El Sant Andreu de Cap a Peus és el butlletí de l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar. Va néixer l’11 d’octubre de 1980 i és la publicació local més antiga de Barcelona publicada ininterrompudament. Amb més de 25 anys d’història, la revista dóna veu a les reivindicacions de l’AAVV per fer un Sant Andreu millor, tenint en compte el teixit associatiu. És una revista de referència per conèixer l'actualitat andreuenca. (Font AAVV de Sant Andreu de Palomar)

Enguany l’AAVV de Sant Andreu de Palomar esta de celebració amb els actes d’aniversari dels 30 anys del Sant Andreu de Cap a Peus. Pel que he pogut llegir aquest mati a la Vanguardia, es  la revista associativa mes antiga de Barcelona publicada sense interrupció. Jo ja fa temps que dedico mensualment una estoneta a llegir-la (es pot aconseguir els comerços del barri) per posar-me al dia de com estan les coses pel poble.

Us animo a llegir l’entrevista que li fan avui al Genís Pascual ( President de l’ AAVV de Sant Andreu de Palomar) i a la Georgina Rifé (Ex coordinadora de la revista) al diari La Vanguardia.

Entrevista a La Vanguardia

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20101018/54025963727/genis-pascual-y-georgina-rife-las-reivindicaciones-vecinales-no-han-desaparecido-sino-al-contrario-e.html

Web de l’AAVV de Sant Andreu de Palomar

http://www.avvsantandreu.cat/