Anem a collir castanyes

Ara que ha arribat la tardor ha arribat el moment de gaudir dels bolets i de les castanyes. A mes amb l’excusa pots fer un tomb pels boscos humits, plens de fulles que han anat caient i respirant aquest aire que tant es troba a faltar a ciutat.

Dissabte passat, per primera vegada a la meva vida, varem anar al Montseny a collir castanyes. Qui ho havia de dir que seriem capaços de collir 1kg 300gr de castanyes en dues hores.

Al ser la primera vegada varem cometre els típics errors del principiant. En un principi, al veure que el terra era ple de pellofes punxegudes buides, varem entendre que la gent les havia deixat allà un cop agafades les castanyes del seu interior. Doncs no!!! Resulta que primer cau la castanya i posteriorment cau la pellofa punxeguda.

Va ser espectacular. El terra era ple de castanyes i poc a poc varem anar omplint la bossa de roba que dúiem. A mig camí, un entrepà per dinar i de baixada una ultima repassada.

A la nit varem fer castanyes al forn i varen quedar boníssimes, i per acabar-ho de rematar ahir varem sopar crema de castanyes amb bolets .... per llepar-se els dits.

Algunes receptes amb castanyes: http://lafura.cat/suplements/arxius/ARXIUS/CASTANYA/DOSSI3.HTM

EL Priorat - Terra de grans vins

Ara fa unes setmanes vaig tenir l’oportunitat de conèixer un territori desconegut per a mi, el Priorat. Terra de vins i ametllers (es una faceta desconeguda però espectacular) et transmet aquella sensació de tranquil·litat i benestar dels pobles rurals i amb pocs habitants per metre quadrat.

La majoria de pagesos viuen de la vinya. Pel que fa als camps d’ametllers, no cullen les ametlles perquè al preu que les paguen no els hi surt a compte collir-les i per tant et trobes els camps d’ametllers carregats d’ametlles.

Durant aquest dies ens varem allotjar a una casa rural del poble del Molar, al sud del parc natural del Montsant, anomenada El Perxe. Aquesta caseta es espectacular i el menjar es tradicional, cosa que la fa mes intima i tradicional.

Si voleu fer un tast de vins, podeu anar al poble de la Figuera on en Josep Maria us farà un recorregut per les vinyes, tot gaudint del paisatge de la DO Priorat i la DO Montsant. Finalment podreu fer el tast al seu petit celler i podreu fer un dinar de poble a la Fonda de la Figuera.

Per arrodonir la nova experiència varem comprar 15 litres de vi garnatxa DO Montsant a la cooperativa del Mas Roig.

http://www.perxe.com/
http://www.molar.altanet.org/
http://www.figuera.altanet.org/
http://www.masroig.altanet.org/

Fotografia: Poble del Molar.

Un oasi en mig del desert

Cada mati agafo el diari ADN a l’entrada del metro per fer mes amè el meu viatge cap a la feina. On abans hi havia tres piles de diaris diferents amb 3 persones que els repartien, ara tant sols n’hi ha dos , l’ADN i el QUE, amb una noia encarregada de tots dos diaris.

Com que fins a fa poc anava amb moto, ja no recordava el que es empapar-te de l’actualitat amb un diari gratuït en el llarg viatge per la jungla de l’asfalt.

Durant el temps que porto en la meva reentrada al mon del transport públic, he vist un munt d’actituds que no m’agraden, que detesto. No se si es que soc un pel asocial, però la societat on visc cada cop hem sembla mes surrealista i contraria a la meva forma de pensar i veure la vida.

Però sempre hi ha una excepció que hem fa pensar que encara hi ha esperances. Aquest mati la noia que s’encarrega dels diaris a l’entrada del metro, estava ajudant a un noi amb Síndrome de Down a guardar el diari a la motxilla.

Veure això m’ha reconfortat per tot el dia. Encara hi ha esperances.

D'on ve la paraula Chiringito?

Abans de l’estiu vaig veure un reportatge sobre el primer local anomenat “chiringuito”. Aquest local esta situat ni mes ni menys que a les platges de Sitges i es va fundar el 1913.

Resulta que un avantpassat de l’amo actual va fer fortuna a Cuba i els illencs feien el cafè filtrant aigua amb l’apreciat gra utilitzant un tros de tela. D’aquest filtrat en sortia un xorro gota a gota de líquid d’un to marró al qual li deien chiringuito.

Un cop aquest senyor va retornar a Catalunya li va posar chiringuito al nou local que havia obert a les platges de Sitges. Sense adonar-se’n, va crear escola i ara podem trobar un munt de bars de platja, amb les seus noms particulars però amb un mot en comú, chiringuito.

Si mirem al diccionari la paraula chiringuito en castellà, podem trobar la següent definició: “Quiosc o lloc de begudes i menjars senzills a l’aire lliure”.

Ja no tinc moto

Des d’un temps ençà, el meu caminar per la vida s’ha anat trobant amb moments incerts i he hagut de prendre decisions cabdals per poder continuar el meu camí.

El fet de ser pare, no fa ni 17 mesos d’això, m’ha fet replantejar tot el que estava fent i valorar si valia la pena seguir fen-t’ho. Tenir un fill representa dedicar-te en cos i anima a ell i distribuir el temps com un trencaclosques perquè totes les peces funcionin.

En un primer moment vaig anar deixant coses a les que hi destinava temps i que realment era moment de deixar-les. Encara hi ha coses a les que hi destino molt de temps, però que en breu aniré canalitzant per anar donant forma al que serà el meu futur com a pare.

Dilluns vaig dur a terme una de les decisions que tenia presa ja feia mesos. Vaig donar de baixa el ciclomotor que utilitzava per desplaçar-me per Barcelona, la ciutat de les motos i amb diferencia.

A part d’un tema econòmic i ecològic, també es una decisió responsable com a pare. Anar en moto per Barcelona es un risc constant i el que abans era “no passa res, jo puc esquivar els cotxes” un cop ets pare es transforma en “si caic, per poc que hem pugui passar, hi ha una personeta que depèn de mi” .

Per tant, puc dir orgullós que torno a la jungla del transport públic.

Ens veiem als túnels del metro de Barcelona!!