19 anys desprès, la historia es repeteix.
L’any 1992 jo tenia 14 anys i no vaig ser conscient del que significava aquella final fins que mon pare hem va situar en la importància que la cita requeria. Asseguts tots dos a la taula del menjador, amb el pis en silenci i ma mare i mon germà dormint al llit, varem gaudir i patir aquella final Europea contra la Sampdoria.
En aquell minut 111 del partit, en plena prorroga, va arribar el gol somiat. Una falta fora de l’àrea ideal pel nostre heroi Ronald Koeman, un silenci sepulcral davant dels televisors, la toca Stoichkov, la para Bakero, xuta Koeman ...... GOOOOL!!!!
Els dos varem fer un bot de la cadira i encara recordo que hem vaig deixar la cuixa contra la taula al aixecar-me. Va ser un gran moment pel Barça i per Catalunya i el recordaré com un gran moment viscut amb el meu Pare.
El proper 28 de maig de 2011, tots amb el Barça!!
Visca el Barça i Visca Catalunya!!
2 comentaris:
Això mateix ho podria haver escrit jo. Calcat.
Salvant la diferència, clar, que jo no sóc tan "vell" com tu...
*Sànset*
El gol de Koeman va posar la primera pedra d'un projecte de Barça que estima la pilota.
El projecte és, a hores d'ara, un edifici ben ferm i consolidat.
Publica un comentari a l'entrada