Diàriament rebem un bombardeig d’informacions que ens expliquen com esta el país, l’economia, el sector de la construcció, la venda de pisos, l’atur, les retallades del govern i, en poques paraules, la famosa crisi que te el país paralitzat. La sensació que tinc es que estem molt malament i que, tot i tenir la sort de tenir feina, visc amb preocupació pel futur i les conseqüències que pugui dur associades l’estat de crisi econòmica actual.
Però per una altra banda, penso que som pocs els que tenim aquesta sensació i que la gent, tinguin feina o estiguin a l’atur, segueix duent el ritme de vida que duien abans de la crisi.
La imatge clara la trobem en el primer dia de rebaixes. Si a les festes de Nadal els comerços i les grans superfícies eren plenes de gent comprant regals sense mirar gaire la depesa, cosa que ja hem va sorprendre, nomes cal fer un volt pel Corte Ingles, Decathlon, Media Market, etc .. per veure que la gent gasta amb el pretext que ara es mes barat.
L’altre dia sortia al diari que els Catalans gastarem una mitjana de 100 euros per cap a les rebaixes d’hivern. Nomes cal que feu números per veure que estem parlant d’una xifra aproximada, contant que som uns 7 milions de Catalans, de 700 milions d’euros.
Cada cop que veig a les botigues gent normal i corrent que paga amb “VISA Oro” m’agafen tots els mals. No aprenem del errors i la gent s’endeuta sense parar, sigui amb crèdits puntuals o amb la VISA.
Cada cop tinc mes dubtes de si estem en estat de crisi galopant o si els mitjans de comunicació i els politics s’encarreguen de crear aquest estat de por general. Realment, veient com gasta la gent, o no hi ha crisi o hem perdut el nord i això tant sols es el principi de la crisi econòmica.
4 comentaris:
Crec que la crisi és una evidència del tot present a les vides de milers i milers de persones.
Malgrat això, la gent no acabem d'aprendre del tot i sigui per rebaixes, vacances o ponts, continuem caient (i de quatre grapes) en l'errada d'estirar més el braç que la màniga sense aturar-nos a pensar que les vises, tot i que amb cert retard, també s'han de pagar.
No aprenem, no...
Continuem caient, tot i que l'Óscar té raó q uen diu que hi ha moltes persones que veuen i senten la crisi de ben a prop.
Jo també crec que, de vegades, la gent és queixa per costum i que molts estan millor del que diuen, sinó no sé com explicar allò dels 100 euros per habitant... de tota manera, un poc de contenció a tots tampoc ens vindria gens malament
Jo tinc els peus destrossats d'un cap de setmana intens de rebaixes!!!!
:p
Publica un comentari a l'entrada