dimarts, 29 de juny de 2010

ADÉU ESPANYA?


Llegeixo els diaris i la sensació que m’envaeix es de rebuig, de tristesa, d’impotència, d’incomprensió, d’esgotament i per mes que hi dono voltes no entenc aquest afany per retallar els nostres drets culturals, financers i d’autonomia que, per començar, la historia ens atorga.

Llegeixo els diaris i tinc clar que l’Estat de les Autonomies fa anys que es caduc i mes que un impuls pel nostre país es un fre. La gent parla d’un Estat Federal però, amb la retallada de l’Estatut, que en podem esperar? Encara podem confiar en aconseguir una formula còmoda que permeti a Catalunya tirar endavant com a Nació?

Llegeixo els diaris i veig al President de la Generalitat convocant una manifestació com a resposta a la sentencia de l’Estatut, un Estatut que, tot i la amplia majoria que el va aprovar al Parlament, va tenir molt poca participació ciutadana a l’hora de ratificar-lo en referèndum. La ciutadania de Catalunya sembla adormida i absorbida per la globalització i l’estat del consum i es aquest estat catatònic el que fa que Catalunya no avanci.

No podem optar a ser mes autònoms i fins i tot independents si els ciutadans de Catalunya no es preocupen per la situació global del país i tant sols es miren el melic. Cal crear sinergies que ens duguin a tenir una sola veu per exigir mes autogovern i reclamar els nostres drets com a país i com a nació històrica i actual que som.

Anar a la manifestació que convocaran com a resposta es important, però mes important es buscar solucions i opcions de país a llarg termini, incloent-hi la opció tabú de la Independència. Cal un projecte ferm i consensuat perquè les rodes de Catalunya tornin a arrancar i avancem pel camí de la historia que hem anat escrivint tots aquests anys. 

Catalunya, triomfant, tornarà a ser rica i plena!  Endarrera aquesta gent  tan ufana i tan superba! Bon cop de falç! ( Extracte de l’Himne nacional de Catalunya – Els Segadors)