dimecres, 27 d’abril del 2011

L’embolcall de l’entrepà del futur!!


Us presento el meu nou embolcall de l’entrepà que he estrenat avui tot cofoi.

Fins a fa uns dies utilitzava, amb l’objectiu de reduir residus, un que es diu “Boc&Roll” de color verd que havia comprat fa un any a l’ABACUS, però malauradament es va fer malbé el velcro i el vaig tenir que jubilar. Quin desil·lusió.

Però ahir, tot passejant, vaig veure que a la ferreteria COFAC del barri tenien aquest nou model d’embolcall i el preu, en comparació amb l’antic, variava tant sols de 3 euros. Aquest du cremallera i te dibuixets bonics i no me’n vaig poder estar de comprar-lo per 9,95€.

Com mola el meu embolcall!! I puc seguir reduint residus!!

dimarts, 26 d’abril del 2011

25 anys de Txernobil – No podem oblidar!!


Avui fa 25 anys de la catàstrofe nuclear de Txernobil a Ucraïna. Aquell 26 d’abril de l’any 1986 va marcar un abans i un desprès a la regió on esta ubicada la central nuclear i a les rodalies per on va passar el núvol tòxic.

Ciutats fantasma, malformacions en els infants, augment de diferents tipus de càncer, gent malalta que morirà prematurament i una central nuclear carregada de contaminació radioactiva, continguda únicament per un sarcòfag de ciment que es va construir poc desprès de la explosió, son tant sols algunes de les conseqüències ja que encara desconeixem l’abast total d’una catàstrofe d’aquesta dimensió.

Però no tothom veu Txernobil com un cementiri vivent, on hi ha famílies que ho han perdut tot, incloent la salut, a conseqüència de la central nuclear. Abans d’ahir vaig llegir al diari ARA que des de Kiev es munten rutes turístiques per Txernobil on es visiten la llar d’infants, la central nuclear, els pobles fantasma del voltant i tot això dinant a l’antiga cantina on dinaven els treballadors de la central. La gent no te respecte ni pels morts, ni pels ferits, ni pels que ho han perdut tot. Pesa mes saciar el seu morbo fastigós, convertint en ruta turística les desgracies dels altres. Es patètic.

Ara que estem patint per les conseqüències de l’accident de la central nuclear de Fukushima, mes que mai, hem de recordar el que va passar a Txernobil perquè no es torni a repetir.

Tot el meu respecte i record per les víctimes d’aquella catàstrofe que no tindria que haver passat mai.

dijous, 21 d’abril del 2011

I va la Copa i es suicida!!


Tants anys el Reial Madrid esperant per guanyar-la i en un obrir i tancar d’ulls, la Copa va i es suïcida saltant de dalt a baix per ser posteriorment atropellada per l’autobús del Reial Madrid. Tant sols li podia passar al Sergio Ramos. Quan ho he sentit a les noticies de TV3 no sabia si era el de debò o el del Cracòvia.

Ahir me’n vaig anar a dormir enrabiat per haver perdut la final de Copa contra un Madrid tancat al darrera, que es va dedicar a repartir llenya i que no es mereixia aquest títol. Però un cop vista la imatge que van donar ahir els jugadors del Madrid, jugant a llançament de copa des de la part de dalt de l’autobús, han aconseguit fer mes fàcil pair la derrota d’ahir.

Em perdut la Copa, però ara cal pensar en la Champions. Visca el Barça i Visca Catalunya!!.

dimecres, 20 d’abril del 2011

Final de Copa 2011


Molt han de canviar les coses, en comparació al partit de lliga de dissabte passat, perquè l’aficionat Blaugrana canviï d’opinió respecte a la forma de jugar de l’equip blanc. Mentre el barça va intentar fer el seu joc de toc de pilota i triangulació, el Madrid es va dedicar a jugar brut enviant el tal Pepe a repartir puntades de peu a tort i a dret.

Tot això amb la benevolència del triplet arbitral que es va dedicar a sancionar als jugadors del Barça per protestar, en comptes de treure targetes als del Madrid per joc brut. Els aficionats del Madrid es fan una fart de dir que el Madrid te “señorio” i que es un club gran però, mentre tingui un entrenador com el Mouriño, tingui oblidada la cantera i les ordres de joc siguin pegar primer, joc dur, plantejament defensiu i pressió a l’àrbitre, estaran a anys llum d’assemblar-se al Madrid de la “quinta del buitre” i, com no, al Pep Team del FC Barcelona.

I no cal ni comentar la moguda amb l’himne Espanyol. Tenen por de que no se senti pels xiulets i el posaran a 100-120 decibels.

Visca el Barça i Visca Catalunya!!

I ara a guanyar 3 de 3 .... Copa, Lliga i Champions!!

dilluns, 18 d’abril del 2011

Fira de la Terra – Nuclears? No, Gràcies.


Ahir va tenir lloc al Parc de la Ciutadella i al Passeig Lluis Companys de Barcelona, una nova edició de La Fira de La Terra. Un any mes es van ajuntar estands de productes naturals, associacions de meditació, Ioga i altres teràpies i religions, artesans de fusta, pedra i altres materials, venedors de menjar ecològic, músics de carrer, artistes amb titelles ballarines, associacions de defensa dels animals i un grapat mes de participants de diferents àrees d’aquest sector alternatiu.

Dins dels actes d’aquesta fira, van programar la lectura d’un manifest i un minut de silenci en record de les víctimes de Txernòbil i de Fukushima. En un primer moment aquest acte, amb màscares incloses, estava previst per commemorar els 25 anys de l’accident nuclear de Txernòbil, però els últims fets del Japó van magnificar encara mes el sentit d’aquest acte. Pell de gallina durant el minut de silenci i mes d’una llàgrima continguda.


Pel que fa a la Fira en si, cada cop tinc mes la impressió que s’està fent negoci d’una cosa tant important com l’ecologia i la defensa de la natura. Tot son invents miraculosos, venda de roba, venda de menjar, venda d’amulets, venda de malabars, etc.. Personalment, hem quedo amb la part de la Fira ubicada al Parc de la Ciutadella, que es on estaven ubicades les associacions i entitats que treballen per tots aquests temes. La part de la Fira ubicada al Passeig Lluis Companys era mes un “mercadillo” que una altra cosa i crec que hi ha altres espais, com el Biocultura, on poden muntar les seves parades que no a la Fira de la Terra.

dijous, 14 d’abril del 2011

Parcs i Jardins, a que estem jugant?


Aquest mati m’he quedat al·lucinat. Pensava que la formula del típic garrulo alcohòlic que fa feines de risc havia quedat enrere i, donat que la gent estava conscienciada dels riscos que això comporta a la feina, ja es podia explicar coma una anècdota. Però estava equivocat.

Aquest mati, tot fent el cafè i per casualitat, m’he trobat compartint bar amb una quadrilla de parcs i jardins de Barcelona que estaven treballant en la poda del arbres de la zona. Recalcar que aquestes feines impliquen treballar amb moto serres, plataformes elevadores, tisores de grans dimensions, camió grua i un grup d’eines d’aquesta gama que impliquen un alt risc d’accident laboral.

Doncs no conscients de les eines que manipulen, s’estaven foten “cegos” al bar. En comptes d’esmorzar amb un refresc o aigua, s’estaven fotent fins al cul. Començant per la mitjana, seguint pel “vinito”, el cigalò i per rematar-ho un parell de “xupitos” d’orujo. Tot acompanyat de grans rialles i mirades descarades als culs de les noies que entraven al bar.

I aquests senyors son funcionaris?
I nosaltres els hi hem de pagar el sou mentre s’estaven alcoholitzant en hores de feina?

I no oblidem que tot això ho fan posant en risc la seva vida i la dels vianants que passen a prop seu mentre manipulen eines i plataformes elevadores. Si això passes a l’empresa privada i els enxampessin, ja estarien expedientats o al carrer.

Patètic.

divendres, 8 d’abril del 2011

dijous, 7 d’abril del 2011

Eurodiputats a preu d’or!!


Quatre eurodiputats dels Països Catalans, els únics de l'Estat disposats a renunciar a volar en primera (Edició digital de l’ARA)

Vergonyós. Es un dels molts adjectius que poden definir l’actitud dels parlamentaris Europeus i el resultat de la votació que es va produir ahir a Brussel·les on es va presentar una proposta perquè els Eurodiputats renunciessin a viatjar en business en els vols de menys de quatre hores. Tant sols en Ramon Tremosa (CiU), l’Oriol Junqueras (ERC) i en Raül Romeva (ICV) van se els únics de l'Estat, amb la balear Rosa Estaràs (PP), que van votar a favor de volar en classe turista.

Es xocant llegir avui els diaris. Per un cantó t’expliquen aquesta votació vergonyosa dels Eurodiputats i per l’altre el rescat financer que s’ha de dur a terme amb urgència a Portugal. Son la cara i la creu d’una mateixa moneda.

Però això no es nou. Sempre hi ha hagut ciutadans de primera i ciutadans de segona i, en el cas d’Europa, Països de primera i Països de segona. En el cas de l’Estat Espanyol, a part de la sangria que produeix a Catalunya formar part d’Espanya, resulta que els Eurodiputats Espanyols, amb la que esta caient a nivell econòmic, volen seguir volant en business.

Com sempre Catalunya, tot i demostrar que som austers, solidaris, conscients de la situació econòmica mundial i que votem positivament a Europa per reduir els costos dels vols, acaba sent l’ase dels cops. I ara que diran PSOE i PP dels seus Eurodiputats? Res, com sempre.

La classe política esta sota mínims i la desafecció amb la ciutadania va en augment. Vivim en un País de pandereta, sotmès a un Estat que ens espolia i on els nostre politics no son capaços de fotre un cop de puny a la taula, engegar-los a la merda i dir que ja n’hi ha prou.

dimarts, 5 d’abril del 2011

El tampó de vodka, l’últim invent etílic!!

La policia de la ciutat alemanya de Tuttlingen ha alertat a l'opinió pública que una notícia falsa i absurda corre per la xarxa entre els adolescents: utilitzar tampons xops en vodka produeix embriaguesa i estalvia el compromès problema de tornar a casa fent pudor a alcohol. Els agents i fonts mèdiques asseguren que això és totalment fals i adverteixen als joves, sobretot a les noies, que l'alcohol pot danyar les parets vaginals i augmentar el risc d'infeccions. També s'ha detectat l'ús d'aquest mètode entre els nois, que s'introduirien el tampó per via anal. – (Extret de l’Edició Digital de LA VANGUARDIA).

Jo ja no entenc res. Introduir-se un tampó xop en vodka per la vagina o per l’anus es una animalada i demostra la desesperació del jovent per trobar noves experiències. Pel que he pogut llegir, també esta de moda introduir-se alcohol pel lacrimal de l’ull. N’hi ha per llogar-hi cadires.

En una societat on el jovent te de tot i prima la llei del mínim esforç, es normal que destinin el temps lliure a buscar la manera d’emborratxar-se o drogar-se sense que els enxampin i a veure qui arriba mes al límit.

Si aquests joves son el futur, anem apanyats. Es lamentable.

Si tot aquest enginy, que dediquen a inventar jilipollades, el dediquessin a fer coses profitoses per la resta de mortals, viuríem millor.

S’ha de ser jilipolles!!