La SGAE i la Marató de TV3

“Les persones afectades de malalties mentals greus no seran les úniques que es beneficiaran dels diners recaptats durant La Marató de TV3. La Societat General d’Autors i Editors (SGAE) s’embutxacarà al voltant de 45.000 euros en concepte de drets d’autor a través dels discos editats per la cadena autonòmica per a recaptar fons. Els artistes que han participat en el disc ho han fet de forma altruista i han cedit els seus drets, però la SGAE no pensa renunciar a aquesta "comissió" a costa de la solidaritat.” (La Vanguardia)

Esta clar que els artistes tenen que cobrar pel que fan i sobretot que son propietaris intel·lectuals de les seves creacions. Esta clar que hem de vetllar perquè els nostres artistes no es morin de gana defensant una professió que, en aquest mon tant globalitzat i on tot son “business”, costa tant de donar-li valor. Però d’aquí a treure profit d’un acte benèfic, al qual els propis artistes han renunciat als seus drets d’autor per una causa solidaria i on gracies a la feina de tos s’han recollit mes de 5 milions d’euros i va un abisme.

La imposició del cànon i actuacions d’aquests tipus, nomes fan que demostrar que la SGAE es tant sols una eina de cobrar tributs per enriquir a uns quants. Espero que els socis de la SGAE que rebin un % de beneficis per aquest acte, siguin tant hippies com prediquen i ho donin al fons de la Marató.

Seria el mes ètic no?

Mareta meva ... on anirem a parar.

http://www.tv3.cat/marato/

Les bosses de plàstic i el cabàs de vímet

Que se n’ha fet del cabàs de vímet tradicional per anar a comprar?

Els que tenim una mínima consciencia ecològica, ja fa temps que quan anem a comprar al comerç de barri o de poble utilitzem el nostre cabàs folrat amb la roba de farcell. A part de ser una manera ecològica de dur el que has comprat, també es pràctic i còmode ja que el cabàs esta dissenyat per això.

Amb tot això, avui llegeixo al diari que el govern s’està fent enrere en la proposta de prohibir regalar bosses de plàstic als supermercats. Entre discussions internes de govern, discussions a la comissió de la proposta i la lentitud de decisió que tenim al país, els ciutadans van consumint tones i tones bosses de plàstic, fetes de petroli que l’únic que fan es embrutar y crear residus. Per fer una simple bossa es gasta tant combustible i tanta energia, que tant sols evitant agafar una per setmana s’estalvia la energia necessària per alimentar elèctricament una nevera durant 946 anys.

Trobo molt be que prohibeixin regalar bosses de plàstic als comerços i que per tant les cobrin. En una societat tant consumista, globalitzada i que nomes es mira el melic, mes que mai, calen decisions d’aquest tipus perquè la gent toqui de peus a terra i se n’adoni del mal que estem fent al planeta.

NO AGAFIS BOSSES DE PLASTIC – UTILITZA EL CABÀS DE VÍMET

Augment de tarifes del Transport Metropolità

“ L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), el consorci que gestiona el sistema, va aprovar ahir les tarifes del 2009. Les tarifes de l'any que ve pujaran de mitjana un 4,75%, si bé la T-10 (el 71% dels viatges) ho farà molt més, el 6,94%, més del triple de la inflació prevista pel Govern a final d'any, entorn del 2%.” (El Periódico de Catalunya)

En temps de crisi, quan hi ha acomiadaments en massa, quan a les famílies els hi costa arribar a fi de mes, quan a Barcelona tant sols se senten veus que diuen que cal reduir el transit a la ciutat, que hi ha massa contaminació, que utilitzem el transport públic, un transport públic massificat, amb retards, averies ...

Amb aquest panorama, ara ens apugen les tarifes una mitjana del 4,75%, que es un 2,75% mes que la inflació prevista pel govern. I no quedant-se satisfets amb això, per fidelitzar clients en temps de crisis econòmica, la T-10 pujarà un 6,94% respecte a l’any 2008.

Realment son conscients de la dificultat que tenen les famílies per viure el dia a dia a Barcelona?

Amb aquestes decisions, no m’estranya veure frases com .... JO NO VISCA BARCELONA – SOBRE VISCA BARCELONA.

Proliferen musclos hermafrodites i peixos bisexuals a la costa de Biscaia

“ Investigadors de la Universitat del País Basc han constatat que alguns compostos químics que contaminen l’aigua a la comarca Biscaïna de Urdaibai estan generant alteracions als aparells reproductors d’alguns organismes i comencen a proliferar els peixos bisexuals i els musclos hermafrodites.”

Qui ens ho havia de dir. Allò que semblava pura ficció a la gran sèrie “Els Simpson”, resulta que esta produint-se a la realitat i poc a poc es va escampant pels nostres mars. En breu ens diran que han vist peixos amb tres ulls, ostres amb trenta perles o llenguados de color rosa.

Al pas que anem, la humanitat passarà de ser l’animal fort de l’ecosistema a ser el mes dèbil. I tot aixo ens ho haurem guanyat a pols.

Pot ser que hagi començat el retrocés evolutiu i poc a poc tornem a passar per les etapes passades i acabem sent essers microscòpics com ara fa milions d’anys.

La moda d’afilar-se les dents

“Un vampir es, a la cultura popular de diferents països, una criatura que s’alimenta de sang d’essers vius per mantenir-se actiu”

Pel que he pogut llegir aquest mati al diari, a Alemanya s’està escampant la moda de transformar la dentadura humana en la pròpia d’un vampir mitjançant implants o amb el simple afilament de les dents. Tot i les conseqüències físiques que poden produir aquest tipus de pràctiques, aquests joves duen fins al límit la seva admiració per aquest famós personatge anomenat “Dracula”.

Es l’altre cara del mirall de la obsessió per la imatge corporal.

Necessito vacances

Acaba de començar l’agost i fa una xafogor asfixiant. Els últims dies de feina abans de vacances semblen interminables. No sona el telèfon, no hi ha gaire gent pel carrer, no hi ha transit, no trobes un bar obert a prop de la feina .... som a l’agost i la ciutat esta deserta.

Això si, quina va ser ahir la meva sorpresa al visitar una gran zona d’oci comercial a Barcelona i descobrir on s’amaga la gent a l’estiu. Es podria dir que la gent que falta als carrers aquests dies estava tota concentrada en aquells metres quadrats plens de cartells de rebaixes, gent amb bosses i un ambient ple d’olor a creps, crispetes i hot dogs. Serà que les rebaixes no entenen de crisi!!.

En definitiva, necessito unes vacances per desconnectar del bullici de la ciutat, de l’estrès de la feina i per poder gaudir de nou de la muntanya que d’un temps ençà la tinc bastant oblidada.

El Quetchua, una llengua oblidada.

La Vanguardia

“El oficialisme decideix retirar el quechua com a idioma oficial a la nova Carta Magna que elabora la Assemblea Constituent de Equador. El quechua es usat exclusivament pel col·lectiu indígena, que representa al 35% del total de la població equatoriana "Lamentablement ens segueixen utilitzant com a folklore", comentava l’assembleista indígena Mónica Chuji.”

Tal i com detalla la noticia, el quetchua es la llengua que parlen els indígenes d’aquelles terres, una llengua que es parlava abans que els conqueridors imposessin la seva llengua, religió i altres característiques. Tornem a parlar d’un genocidi oblidat i transformat en gloria pels que van conquerir i explotar les Amèriques.

El que mes hem sobta es que part dels propis equatorians vulguin com a llengua oficial una llengua forana. Cal que no oblidem les nostres arrels.

Síndria en comptes de Viagra

Atenció a la noticia:

“Les síndries contenen ingredients similars als del Viagra i el seu consum podria augmentar la libido i la capacitat amatòria d’una persona, afirma un estudi difós per científics de la Universitat A&M de Texas.
El Viagra, així com Cialis i Levitra, són fàrmacs receptats per prevenir la disfunció erèctil al dilatar els vasos sanguinis.”

S’ha acabat gastar diners en productes químics, les escapades a Andorra per aconseguir preus mes barats, les explicacions a la parella o futura parella del perquè d’aquestes pastilletes blaves abans d’entrar en acció, etc..

Segons l’estudi, al qual fa referència la noticia a dalt de l’article, nomes cal menjar síndria abans del tema i ja n’hi ha prou. Això si, quanta síndria hem de menjar per estar a to?

Per una altra banda, caldria esbrinar en quines condicions estem desprès de menjar un parell de síndries i tenir que fer un esforç físic d’aquesta indole. Mare meva!!

Aquí us deixo amb un link:

http://es.youtube.com/watch?v=VvS9SOHHa6g

Barcelona ciutat grisa

“Una de les de les tres úniques colònies de falcó pelegrí de Barcelona, situada dalt d’una antiga torre industrial del Poblenou, ha deixat d’existir per culpa d’uns vàndals que dissabte passat van forçar la porta d’entrada de l’estructura, van pujar pel seu interior i van provocar que els tres pollets acabats de néixer fugissin espantats. Un d’ells va morir. A més a més, el mascle adult continua deambulant pel barri, però a la femella tampoc se l’ha tornat a veure.”

Realment no entenc la ment humana. Per quin set sous han d’anar a tocar, mirar, fotografiar, o simplement tocar els ous a una de les tres colònies de falcó pelegrí que tenim a Barcelona?. Que se’n vagin al “toca toca” del Museu de la Ciència on podran tocar serps i granotes.

Crec que l’únic objectiu d’aquestes accions es fer mal i no pensar en el benestar col·lectiu. Aquests falcons son un dels pocs esquitxos que tenim de natura a la ciutat, una ciutat “cosmopolita” i cada cop mes grisa.

Cada cop tinc mes ganes de buscar una altra realitat fora de la ciutat i trobar la pau interior a la vida rural.

Aquí teniu un link:

http://es.youtube.com/watch?v=rH4uqhyl2xg

Per un Tibet lliure

Últimament se’n parla molt del Tibet. Aprofitant el recorregut de la torxa olímpica de Pequin arreu del mon, el poble Tibetà ha intentat mostrar al mon l’estat d’aquest territori ocupat durant molts anys pel poble Xinès. El Tibet, de pais independent a poble ocupat.

Fem un mica d’història recent:

El 1904 els britànics van enviar un fort contingent militar i van envair Lhasa, forçant d’aquesta manera l’obertura de la frontera entre l’India (aleshores colònia Anglesa) i el Tíbet. El 1906 els britànics van firmar un tractat amb Xina pel qual el Tíbet es convertia en un protectorat británic. El 1907 es va firmar un nou tractat entre Gran Bretanya, Xina i Rússia on es donava a la Xina la sobirania sobre el Tíbet. Durant els anys següents diferents tractats van anar passant el Tibet de am en ma i durant la guerra civil Xinesa, les tropes xineses van abandonar el Tibet per tornar al seu païs.

L’any 1949 la República Popular Xina havia anunciat que aniria a alliberar al Tíbet dels invasors estrangers i re annexionar-la a la Terra Mare (la Xina). No obstant, en aquell moment únicament hi havia sis estrangers a terra tibetana.

El 21 d’octubre de 1950 tropes de l’exèrcit Xinès envaïen el Tíbet, una regió d’extensió equivalent a dues vegades la península Ibèrica i escassament poblada. Començava aleshores per als seus habitants un calvari polític - religiós. El 1959, una sublevació popular ofegada per l’exèrcit Xinès va obligar al Dalai Lama, líder espiritual del país, a buscar l’exili. Avui al Tíbet hi ha oficialment per cada 10 tibetans un soldat xines.

L'edat per dur ciclomotor

Si senyor!! Ara que s’havia aconseguit augmentar la edat mínima per conduir ciclomotors, a partir de setembre d’aquest any passarà de 15 a 14 anys, els senyors empresaris, amb el seu ull posat en el euro, volen que no es modifiqui l’edat per la previsió de caiguda de vendes. El descens del consum i els canvis normatius han acabat amb el cicle positiu dels fabricants de motocicletes a Espanya, que preveuen un descens de les matriculacions del 13% aquest any.

Sembla que no es important la educació vial dels i les joves del nostre país, ni la reducció de gasos contaminants i encara menys l’ús que se li dona al ciclomotor a aquestes edats.

Realment crec que amb 14 o 15 anys el que cal potenciar es l’ús de la bicicleta com a mitja de transport, ja sigui amb bicicleta pròpia o amb el bicing. Si no eduquem els nostres joves en el consum responsable, el respecte pel medi ambient i sobretot en la seguretat vial, no podem esperar gaire cosa d’aquí a uns anys quan aquests joves siguin adults.

Cal pensar-hi a fons i no interposar el calers a l’educació.

Llibertat animal

A dia que passa, mes por hem fa obrir el diari. En quin mon vivim?. Sense anar mes enllà al diari d’avui es pot llegir la següent noticia:

“Un babuí que feia vuit anys que estava enclaustrat en una gàbia de només dos metres quadrats i gairebé sense llum gaudeix des de principis d’abril d’una vida molt menys dolorosa gràcies a l’avís d’una veïna de Vilassar de Dalt i la posterior actuació dels Mossos d’esquadra. El mico, una femella de Papio hamadryas, era mostrat a aquells que assistien a la funció d’un circ instal·lat al municipi, malgrat que no formava part dels números de l’espectacle, sinó que estava al marge, concretament en un petit remolc amb barrots que no complia els requisits mínims de benestar animal.”

Com es pot tenir la sang freda de tenir un animal en aquestes condicions. Ja que tenen la moral de tenir-lo pres, almenys que el tinguin en bones condicions. Tan difícil es considerar els animals com a esser vius? Amb sentiments?.

TAN DIFICIL ES COLLONS???

Fora els circs amb animals, fora les places de braus, fora els zoològics, fora les empreses que experimenten amb animals, fora les empreses que fan abrics amb pell d’animals per tapar les vergonyes de la gent rica i fora tot el que tingui a veure amb el maltractament d’animals de qualsevol mena.

Per sort el mico en qüestió va ser traslladat a les instal·lacions de la fundació Gaia, a Vidreres (Selva), on s’estarà mig any fins que es recuperi i pugui ser portat a un centre de fauna de dimensions més grans a Holanda.

No facis als demes, el que no vulguis que et facin a tu

Adopta un animal, et necessita.

http://www.protectoramataro.org/cat/

L’arròs, d’aliment basic a eina especulativa

ARRÒS m.
I. // 1. Planta de la família de les gramínies: Oryza sativa L.; cast. Arroz. Té les rels primes, fibroses i fasciculades; la tija dreta, cilíndrica, de 0,60 a 1,20 m. De llarg; les fulles alternes; les flors verdes, blanquinoses, en espiguetes que formen una gran panolla; els fruits son uns grans blancs, ovalats, molt usats en l’alimentació.

Tal i com diu el diccionari l’arròs es un aliment molt usat en l’alimentació. A casa nostra el podem fer a la cassola, negre, en paella, mar i muntanya i moltes mes especialitats culinàries que fan gaudir els nostres paladars.

En canvi, si mirem als països subdesenvolupats, ens donem conte que l’arròs i altres cereals similars son l’aliment basic de la seva dieta alimentaria i per tant imprescindible per a la seva subsistència.

Fa un temps, a algú se li va ocórrer crear uns vehicles que funcionen amb biodiesel. El biodiesel es un combustible sintètic líquid que s’obté a partir de lípids naturals com olis vegetals o greixos animals. Com a iniciativa ecològica es una bona idea, però com sempre ja hi ha hagut gent que ha vist l’opció de negoci i ha enterbolit la proposta.

El baix nivell d’estocs dels principals cereals, l’augment de la demanda alimentaria a la Xina i l’Índia, el canvi climàtic, la utilització de productes agrícoles per fabricar biocombustibles, i la inversió especulativa en aquests productes com alternativa a un petroli pels núvols i un dolar baix han provocat l’alça generalitzada dels preus.

Als Estats Units d'Amèrica ja ha començat el racionament d'aliments com l'arròs i als països pobres cada cop costa mes trobar aliments. A moltes zones no hi ha gaires aliments i el poc que hi ha esta pels núvols i per tant es impossible que ho puguin pagar. Les grans empreses que han decidit apostar pel biodiesel emmagatzemen grans quantitats de cereals per especular i pujar el preu d’aquest combustible.

L’altre dia deien a les noticies que a la ciutat de Nova York ha disminuït el donatiu d’aliments per a la gent necessitada. Tot això es conseqüència de l’alça del preu dels aliments i en concret dels cereals que, tal i com deia al principi d’aquest article, son aliments bàsics.

"Pensa globalment i actua localment"

L'olor de les flors

Les flors ja no fan l’olor que feien anys enrere. Almenys a les grans ciutats.

Estudis recents arriben a la conclusió que el motiu d’aquesta falta d’olor es la contaminació de l’aire. L'olor d'una flor, en condicions normals, pot arribar a 1500 metres de distància. En canvi, amb la contaminació actual amb prou feines pot arribar a 300 metres.

Segurament per l’olfacte humà es complicat percebre l’olor de les flors passats uns quants metres, però els insectes detecten les olors a centenars de metres. Aquest olfacte tant fi l'utilitzen per detectar les flors i d'aquesta manera agafar el pol·len i a l'hora polinitzar les altres flors. Si es redueix la capacitat de detectar l'olor de les flors aquestes funcions queden interrompudes i per tant es trenca el cicle de polinització.

Hi ha països com els Estats Units d’Amèrica, on ja s’ha notat el descens de colònies d’abelles sense motiu aparent. Si fem cas a aquests estudis podríem dir que el procés de despolinització ja ha començat.

Esperem que al nostre país baixi l’índex de contaminació per poder seguir disfrutant de la natura. Es complicat però encara hi ha esperances.

Us imagineu l’olor que faria la Rambla de Catalunya el dia de Sant Jordi si no hi hagués contaminació? Semblaria que estiguéssim passejant en un camp ple de rosers florits.

M’entres siguem capaços de somiar hi ha esperança.

Salvem les alzines del Tibidabo

Resulta que l’empresa que gestiona el Tibidabo, com a eina de promoció i millora del parc d’atraccions, ha decidit muntar una nova muntanya russa. Que be, pensaran els infants de Barcelona, quin parc d’atraccions mes maco que tenim.

Llàstima que per poder fer aquesta monstruositat s’hagi de talar un alzinar format per 40 alzines. Pel que m’han comentat, un alzinar d’aquesta grandària triga mes de 100 anys a créixer.
Malament anem quan prioritzem una instal·lació d’oci consumista a un alzinar que aporta una cosa que avui en dia, a Barcelona, es primordial, l’oxigen.

Mirant fotos del Tibidabo de fa cent anys, es veu una muntanya pelada, lliure, símbol de natura i de frontera de Barcelona amb la resta del país. Avui en dia, tot son cases, parcs d’atraccions i antenes.

Aquest mati a Catalunya Radio han donat la noticia que uns joves, membres d’una associació ecologista, s’han encadenat a les alzines per impedir que les continuïn talant. Segurament serveixi de poc, però mentre hi hagi gent com els membres d’aquesta associació, al menys, farem bullir les consciencies dels que consenten, amb el seu silenci, la llei del totxo per sobre de l’equilibri natural.

Salvem l’alzinar del Tibidabo.

http://es.youtube.com/watch?v=Jcrwu6WGoMs&feature=related

Els reality show, nous colonitzadors del nou mon

Seguint amb l'article dels nous colonitzadors, resulta que un equip de TV d’una productora Britànica, que estava buscant tribus aïllades a l’Amazònia Peruana per a un reality show, quan van veure com era la comunitat matsigenka de Yomybato que estaven autoritzats a gravar, es van mostrar decebuts per considerar que estaven “occidentalitzats” i varen decidir remuntar el riu en busca de comunitats indígenes que viuen aïllades en mig de la selva.

La conseqüència d’aquests contactes van ser quatre indígenes morts per grip i uns quants mes de malalts.

La productora ho nega tot, però el mes preocupant de tot es que no son d’estranyar aquestes conductes que l’únic que porten es a la destrucció de les comunitats que encara es mantenen en equilibri amb la natura.

Si us plau, que els deixin en pau.

http://es.youtube.com/watch?v=jEOkxRLzBf0
John Lennon - Imagine

Els colonitzadors del segle XXI

Resulta que un jove finlandès de 26 anys, va ser arrestat diumenge a l’illa de Pascua (Xile) després d’haver arrancat part de la orella a un 'moai' ubicat en un altar ('ahu') de la platja d’Anakena. El turista ha estat muntat amb 12.000€.

No se de que ens estranyem. Com deien ahir al cafè de la república de Catalunya radio, no fa gaires anys els colonitzadors Europeus s’en va fer un fart de robar escultures i monuments d’altres països per omplir el Louvre de Paris o el British Museum a Londres. Allà es poden trobar des de sarcòfags de l’antic Egipte fins a restes de l’imperi Maya, passant per escultures africanes i relíquies dels indis.

Pel que es veu, l’estàtua li va semblar majestuosa, i es per això que volia endur-se’n un record al seu país. Arriben els colonitzadors del segle XXI.

Us deixo amb un link de l’Illa de Pascua:

http://es.youtube.com/watch?v=e-lKVJKvbfA&feature=related

Bona ruta

Trobarem a faltar el teu somriure;

dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí,

però el record de la vall, on vas viure,

no l'esborra la pols del camí.

El teu front dur la llum de l'albada,

ja no el solquen dolors ni treballs,

i el vestit amarat de rosada

es vermell com el riu de la vall.

Quan arribis a dalt la carena,

mira el riu i la vall que has deixat

i aquest cor que ara guarda la pena,

tan amarga del teu comiat.

Chikilicuatre a Eurovisió

Durant anys s’han estat buscant formules perquè la llengua Catalana fos present al Festival d’Eurovisió. Primerament a traves de la selecció de l’Estat Espanyol i finalment com a representants d’Andorra, el país veí, amb el qual la nostra llengua va ser escoltada per milers d’Europeus.

Quan Eurovisió encara era un festival seriós, en Joan Manuel Serrat es va negar a participar-hi al ser-li prohibit cantar en la seva llengua, el Català. Va ser l’any en que Massiel va guanyar amb el ja famós “la la la”.

Ara que Eurovisió ja no es mes que un circ de freaks i que ja ha perdut interès com a possible plataforma pel reconeixement del Català, s’ha omplert de freaks. L’últim en entrar en escena es l’actor del programa d’Andreu Buenafuente, David Fernández, que enfundat en un vestit caspós d’Elvis es fa dir Rodolfo Chikilicuatre.

El mes fort es que en la selecció d’ahir a TV1, aquest personatge freak ha sortit escollit per representar Espanya a Eurovisió. Tal i com diuen els guiris “Spain is diferent”.

Us deixo amb el vídeo en qüestió:








http://www.youtube.com/watch?v=74mBEXL9UgM

Quin ridícul mare meva.

La cultura de l'aigua

LA CARA

Amb l’excusa de subministrar aigua als horts del País Valencia i Murcia, durant anys han estat pressionant a Catalunya per dur a terme el transvasament de l’Ebre. En cap moment crec que es pugui negar l’aigua als pagesos, però quan el motiu real del transvasament no es aquest sinó que amb l’especulació habitual volen fer camps de golf, grans urbanitzacions i zones d’estiueig pels senyorets de calers, es quan considero que no hi ha dret. Grans manifestacions dels pobles regants de l’Ebre i de tot el País han fet que se sentis la veu del poble davant de les administracions i els partits politics partidaris d’aquest transvasament. El canvi de color del partit governant a Espanya ha parat de moment aquesta aberració però cal estar alerta. Ningú ens assegura que això estigui parat del tot.

LA CREU

En aquests moments de sequera extrema que assola el País, resulta que la setmana passada es va fer pública l’existència d’un escapament al terme municipal de Badalona de 216.000 litres diaris. Tot seguit l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va donar a conèixer l’existència de quatre fissures més a les poblacions de la Roca del Vallès, Vallromanes, Tiana i Santa Coloma de Gramenet.

Com pot ser que estiguem manifestant-nos contra el transvasament i potenciant una nova cultura de l’aigua, si quan mirem cap enrere resulta que no som capaços d’administrar els nostres propis recursos?

Ha tornat l'hivern

Ha trigat però sembla que finalment tindrem uns dies d’hivern a Catalunya. Ahir les temperatures varen baixar de forma vertiginosa i si diumenge teníem temperatures mes primaverals de cop i volta han tornat els abrics, bufandes i orelleres per combatre aquest fred gelat. Realment es trobava a faltar.

Els últims anys hem tingut hiverns molt freds i estius amb una calor ofegadora i no deixa de ser curiós que es quan tothom ens alerta de l’estat de la capa d’ozó i de les conseqüències de la mala gestió que fem del planeta, un planeta on hi ha cada cop mes animals en perill d’extinció, on els oceans i mars guanyen cada cop mes terreny a les costes, on l’especulació amb les energies fa que estiguem esgotant els recursos naturals que ens dona la natura, on les guerres son el pa de cada dia, on el consumisme esta absorbint les persones .... realment volem aquest planeta??

La terra es bonica però si no la cuidem deixarà de ser-ho. Cal deixar les coses millor de com les hem trobat.

Torna la febre de l'or

Doncs resulta que l’altre dia sortia a tos els mitjans la següent noticia:

“A l’àrea metropolitana de Barcelona es consumeixen cada dia mes de 70.000 dosis de cocaïna, segons han revelat uns anàlisis realitzats a les aigües residuals que arriben a la depuradora de El Prat de Llobregat (Barcelona).
La cocaïna que es consumeix, a l’igual que la majoria de les drogues, es metabolitza i expulsa a les poques hores a través de l’orina, per tant es possible determinar quines substàncies i en quina quantitat s’han consumit en una determinada àrea geogràfica a través del anàlisis de les seves aigües residuals.
Els resultats obtinguts han revelat que 1,3 milions de persones consumeixen unes 20.000 dosis diàries de cocaïna, el que suposa entre 1,5 y 2 kilograms d’aquesta substancia estupefacient. Aquestes xifres es dupliquen quan arriba el cap de setmana, en que els nivells creixen fina a les 40.000 dosis.”

Aviat succeirà com a l’antic Oest. Els nostres rius s’ompliran de buscadors d’or “estupefaent” que filtrant l’aigua podran aconseguir grans quantitats de cocaïna per revendre-la o per autoconsum.

Es crearan petites poblacions al voltant dels grans filons de cocaïna liquada, amb escoles, tabernes, grans superfícies.

Però un dia, quan la nostra societat es doni compte que aquest no es el camí i que les drogues no fan mes que destruir-te, aleshores i nomes aleshores aquestes petites poblacions desapareixeran i tornarà a sortir el sol.

El camí continua

Desprès de molt de temps publicant articles a bloc.cat he decidit canviar a blogspot.com per poder seguir publicant articles sense problemes tècnics.

Espero que sigui uns canvi positiu.