dimecres, 16 de desembre de 2009

Aquest divendres pot ser un gran dia!!

D’aquí a dos dies, el Parlament de Catalunya vota un Iniciativa Legislativa Popular presentada per la Plataforma Prou, una Plataforma constituïda amb l’objectiu de que els nostres diputats tractin una reforma de Llei que aboleixi les corrides de toros en el Ple del Parlament.

A aquesta plataforma s’hi ha adherit diferents personalitats i han recollit 180.169 signatures, una xifra que dista bastant de les 50.000 que es requereixen per poder presentar una proposta d’aquest tipus, cosa que demostra el gran suport que tenen de la ciutadania.

Ha arribat l’hora de dir prou al maltractament que pateixen els braus, però no hem d’oblidar que a Catalunya hi ha un munt de tradicions en les que es maltracten animals. Queda molt de camí per recórrer però, aquest divendres, pot ser un gran dia.

http://www.prou.cat/

dilluns, 14 de desembre de 2009

Tabac .... treu-te’l del cap!!

“El Ministeri de Sanitat i Política Social prohibirà fumar en espais públics tancats, locals d'oci i restaurants el 2010” – El Periódico de Catalunya (Edició Digital).

Sembla que aquesta vegada va de debò i finalment els no fumadors podrem entrar a prendre un cafè a qualsevol bar, sense el perjudici d’embrutar-nos els pulmons amb el fum dels altres.

Tot i que no entenc aquestes ganes d’autodestruir-se, respecto la gent que ha decidit fumar sempre i quan respectin el meu espai vital d’aire net (en teoria perquè a la ciutat n’és poc de net).

Tabac .... treu-te’l del cap!!

dimarts, 1 de desembre de 2009

Leo Messi pilota d’or

Ja era hora que el mon del futbol reconegués el nostre jugador estrella, i forjat a la cantera del Barça, amb la pilota d’or. La feina feta per l’equip durant la temporada passada, ha donat l’últim impuls a Messi per endur-se el trofeu amb la puntuació mes gran de la historia. Crec que el mes important es que han premiat a un jugador poc mediàtic (sobretot a nivell de festes, moda i tota la faràndula), però amb una gran qualitat futbolística i una professionalitat que hauria de ser exemple per les futures generacions de jugadors.

Per altra banda m’ha fet molta il·lusió veure que un Català, en Xavi, s’ha endut el tercer lloc i per tant la medalla de bronze del trofeu.

Per últim destacar que Iniesta, també de la cantera, i Ibrahimovic estan entre el Top 10 del futbol Mundial.

Aquest Barça, un any mes, promet!!

dijous, 26 de novembre de 2009

La dignitat de Catalunya

Aquest es l’editorial que avui han publicat 12 diaris Catalans en favor de l’Estatut de Catalunya, un Estatut que ja va ser retallat en el seu dia i que al pas que anem quedarà mes liquat impossible. El títol ho diu tot ..... DIGNITAT PER CATALUNYA!!!

Editorial del Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7, Segre, El Punt i l'AVUI:

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

divendres, 6 de novembre de 2009

La cara i la creu de la crisi

Tots els diaris i els telenotícies en van plens, estem en plena crisi i això nomes acaba de començar. Empreses i Institucions passen per un moment econòmic fotut i la bombolla en la que vivia el país, poc a poc es va desinflant i fa que tots toquem de peus a terra.

Però no per tothom hi ha crisi. L’altre dia parlava amb un manya que va venir a fer unes reparacions a la porta de l’oficina i hem comentava que el negoci li anava millor que mai. Pel que es veu, cada dia rebenten tres o quatre portes de la zona, amb la intenció de robar, i han d’anar a canviar panys i a instal·lar nous sistemes de seguretat.

Es trist, però mai plou a gust de tothom.

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Anem a collir castanyes

Ara que ha arribat la tardor ha arribat el moment de gaudir dels bolets i de les castanyes. A mes amb l’excusa pots fer un tomb pels boscos humits, plens de fulles que han anat caient i respirant aquest aire que tant es troba a faltar a ciutat.

Dissabte passat, per primera vegada a la meva vida, varem anar al Montseny a collir castanyes. Qui ho havia de dir que seriem capaços de collir 1kg 300gr de castanyes en dues hores.

Al ser la primera vegada varem cometre els típics errors del principiant. En un principi, al veure que el terra era ple de pellofes punxegudes buides, varem entendre que la gent les havia deixat allà un cop agafades les castanyes del seu interior. Doncs no!!! Resulta que primer cau la castanya i posteriorment cau la pellofa punxeguda.

Va ser espectacular. El terra era ple de castanyes i poc a poc varem anar omplint la bossa de roba que dúiem. A mig camí, un entrepà per dinar i de baixada una ultima repassada.

A la nit varem fer castanyes al forn i varen quedar boníssimes, i per acabar-ho de rematar ahir varem sopar crema de castanyes amb bolets .... per llepar-se els dits.

Algunes receptes amb castanyes: http://lafura.cat/suplements/arxius/ARXIUS/CASTANYA/DOSSI3.HTM

dilluns, 26 d’octubre de 2009

EL Priorat - Terra de grans vins

Ara fa unes setmanes vaig tenir l’oportunitat de conèixer un territori desconegut per a mi, el Priorat. Terra de vins i ametllers (es una faceta desconeguda però espectacular) et transmet aquella sensació de tranquil·litat i benestar dels pobles rurals i amb pocs habitants per metre quadrat.

La majoria de pagesos viuen de la vinya. Pel que fa als camps d’ametllers, no cullen les ametlles perquè al preu que les paguen no els hi surt a compte collir-les i per tant et trobes els camps d’ametllers carregats d’ametlles.

Durant aquest dies ens varem allotjar a una casa rural del poble del Molar, al sud del parc natural del Montsant, anomenada El Perxe. Aquesta caseta es espectacular i el menjar es tradicional, cosa que la fa mes intima i tradicional.

Si voleu fer un tast de vins, podeu anar al poble de la Figuera on en Josep Maria us farà un recorregut per les vinyes, tot gaudint del paisatge de la DO Priorat i la DO Montsant. Finalment podreu fer el tast al seu petit celler i podreu fer un dinar de poble a la Fonda de la Figuera.

Per arrodonir la nova experiència varem comprar 15 litres de vi garnatxa DO Montsant a la cooperativa del Mas Roig.

http://www.perxe.com/
http://www.molar.altanet.org/
http://www.figuera.altanet.org/
http://www.masroig.altanet.org/

Fotografia: Poble del Molar.

divendres, 23 d’octubre de 2009

Un oasi en mig del desert

Cada mati agafo el diari ADN a l’entrada del metro per fer mes amè el meu viatge cap a la feina. On abans hi havia tres piles de diaris diferents amb 3 persones que els repartien, ara tant sols n’hi ha dos , l’ADN i el QUE, amb una noia encarregada de tots dos diaris.

Com que fins a fa poc anava amb moto, ja no recordava el que es empapar-te de l’actualitat amb un diari gratuït en el llarg viatge per la jungla de l’asfalt.

Durant el temps que porto en la meva reentrada al mon del transport públic, he vist un munt d’actituds que no m’agraden, que detesto. No se si es que soc un pel asocial, però la societat on visc cada cop hem sembla mes surrealista i contraria a la meva forma de pensar i veure la vida.

Però sempre hi ha una excepció que hem fa pensar que encara hi ha esperances. Aquest mati la noia que s’encarrega dels diaris a l’entrada del metro, estava ajudant a un noi amb Síndrome de Down a guardar el diari a la motxilla.

Veure això m’ha reconfortat per tot el dia. Encara hi ha esperances.

dilluns, 28 de setembre de 2009

D'on ve la paraula Chiringito?

Abans de l’estiu vaig veure un reportatge sobre el primer local anomenat “chiringuito”. Aquest local esta situat ni mes ni menys que a les platges de Sitges i es va fundar el 1913.

Resulta que un avantpassat de l’amo actual va fer fortuna a Cuba i els illencs feien el cafè filtrant aigua amb l’apreciat gra utilitzant un tros de tela. D’aquest filtrat en sortia un xorro gota a gota de líquid d’un to marró al qual li deien chiringuito.

Un cop aquest senyor va retornar a Catalunya li va posar chiringuito al nou local que havia obert a les platges de Sitges. Sense adonar-se’n, va crear escola i ara podem trobar un munt de bars de platja, amb les seus noms particulars però amb un mot en comú, chiringuito.

Si mirem al diccionari la paraula chiringuito en castellà, podem trobar la següent definició: “Quiosc o lloc de begudes i menjars senzills a l’aire lliure”.

dijous, 13 d’agost de 2009

Ja no tinc moto

Des d’un temps ençà, el meu caminar per la vida s’ha anat trobant amb moments incerts i he hagut de prendre decisions cabdals per poder continuar el meu camí.

El fet de ser pare, no fa ni 17 mesos d’això, m’ha fet replantejar tot el que estava fent i valorar si valia la pena seguir fen-t’ho. Tenir un fill representa dedicar-te en cos i anima a ell i distribuir el temps com un trencaclosques perquè totes les peces funcionin.

En un primer moment vaig anar deixant coses a les que hi destinava temps i que realment era moment de deixar-les. Encara hi ha coses a les que hi destino molt de temps, però que en breu aniré canalitzant per anar donant forma al que serà el meu futur com a pare.

Dilluns vaig dur a terme una de les decisions que tenia presa ja feia mesos. Vaig donar de baixa el ciclomotor que utilitzava per desplaçar-me per Barcelona, la ciutat de les motos i amb diferencia.

A part d’un tema econòmic i ecològic, també es una decisió responsable com a pare. Anar en moto per Barcelona es un risc constant i el que abans era “no passa res, jo puc esquivar els cotxes” un cop ets pare es transforma en “si caic, per poc que hem pugui passar, hi ha una personeta que depèn de mi” .

Per tant, puc dir orgullós que torno a la jungla del transport públic.

Ens veiem als túnels del metro de Barcelona!!

dimecres, 5 d’agost de 2009

Nomes ens faltava la zona blava per motos

Aquest mati, en començar a llegir la Vanguardia, d’un pel que no hem tiro el cafè per sobre.

Resulta que s’estan plantejant crear zones blaves al centre de Barcelona destinades a aparcar les motos i els ciclomotors. No n’hi havia prou amb la zona blava pels cotxes, la zona verda pels cotxes, l’ITV pels ciclomotors, etc.. que ara també tindrem que pagar per aparcar la moto a Barcelona.

I jo que pensava ... ai que macos aquests de l’Ajuntament que ens col·loquen als xamfrans zones reservades per poder aparcar la moto. I gratis!!.

Es cert que Barcelona si per alguna cosa es destaca en termes de mobilitat, es per la gran quantitat de motos i ciclomotors que utilitzen els ciutadans per desplaçar-se, però també es cert que aquesta realitat ajuda a descongestionar el transit dins de la ciutat.

El dia que tinguem uns transports públics(Metro, RENFE, Bus, etc..) adequats a les necessitats de Barcelona i rodalies, podrem començar a promocionar que la gent deixi els vehicles de motor a casa i utilitzi el transport públic.

Això ens evitaria embussos, contaminació, sorolls, però també l’Ajuntament deixaria d’ingressar una gran part de diners en concepte d’impostos, pàrkings de zones blava i verda, multes, etc..

Crec que es un peix que es mossega la cua i que finalment el que diuen es cert, viure a Barcelona costa molts diners.

dilluns, 3 d’agost de 2009

Els plàtans perden les fulles dos mesos abans del previst a Barcelona

Els plàtans de Barcelona, especialment al centre de la ciutat, ja han perdut bona part de les fulles en un procés que, encara que fonts municipals qualifiquen de «normal tots els anys per aquestes dates», no hauria de ser tan habitual si la salut dels arbres fos impecable. Hauria de passar a la tardor, a partir del setembre o l’octubre.

La sequera i la calor extremes del mes de juliol han estat el factor determinant, però no en poden ser considerats els únics responsables. Els fongs i els insectes, les podes excessives d’anys enrere, la contaminació, el ciment, les petites dimensions dels escocells i l’escassetat de terra davant l’empenta dels aparcaments i els transports subterranis, entre altres factors, hi aporten el seu gra de sorra. “El Periódico de Catalunya”.

En voleu mes proves? Aquest es un article que complementa les reflexions envers la contaminació a Barcelona i els seus efectes de l’altre dia.

L’estat de la Barcelona actual ha alterat el ritme de vida dels seus ciutadans i ha afectat fins i tot la seva fauna i vegetació. I no hem refereixo als coloms de Barcelona, altrament anomenats “rates de l’aire", sinó als arbres plataners (no autòctons hem sembla) que han avançat dos mesos la caiguda de les seves fulles.

Si la contaminació, junt amb algunes coincidències puntuals, es capaç de fer això als arbres, que ens estarà fent a nosaltres?

Es necessari que els ciutadans de Barcelona ens fem la següent pregunta:

Volem una Barcelona sostenible o una Barcelona enfocada al Turisme?

dimecres, 29 de juliol de 2009

La contaminació excessiva a Barcelona provoca 3.500 morts anuals

L'alt nivell de partícules contaminants a l'aire dels 57 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, molt per sobre dels nivells aconsellats per l'OMS, provoca cada any 3.500 morts, segons un estudi del Centre d'Investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL).

L'equip que ha realitzat l'estudi ha conclòs que la reducció de la contaminació atmosfèrica de Barcelona, al nivell que recomana l'OMS, tindria com a conseqüència un augment de l'esperança de vida de 14 mesos. “Retall extret del Diari AVUI”.

A l’allau de cotxes i ciclomotors, al turisme de samarreta “imperi”, als preus de l’habitatge desorbitats, a la pèrdua progressiva de la nostra llengua a l’àrea metropolitana de Barcelona i a tantes i tantes coses, tant sols ens faltava saber que, pel fet de viure a Barcelona, viurem 14 mesos menys.

Cada cop tinc mes clar que el meu futur de vida esta lluny de Barcelona. No se com, ni quan, però necessito respirar aire pur cada mati per començar be el dia.

Lloc idíl·lic ... EL MONTSENY!!

dimarts, 21 de juliol de 2009

25 anys sense en Xesco Boix

Avui, fa 25 anys que ens va deixar el mestre de la cançó infantil, en Xesco Boix. En aquella època jo en tenia 6 i els meus pares hem duien a veure les seves actuacions pels carrers i places. A casa, no paraven de sonar els seus vinils amb cançons ja mítiques com el gripau blau babau i tantes altres que han nodrit la nostra infantesa.

En una de les ultimes entrevistes d’en Xesco Boix va dir: "Darrera el simple entreteniment, hi ha unes profundes ganes d'educar". Gran filosofia de vida; guitarra, furgoneta i a correr mon!!

El 8 de desembre del mateix any (1984), al Parc de la Ciutadella de Barcelona, es va dur a terme un acte d’homenatge al cantant amb 50 grups d’animació i mes de 100.000 persones. Jo hi era en aquest acte i, tot i que era petit, sempre me n’han parlat per mantenir viva l’essència d’en Xesco Boix.

Avui es un dia pel record d’un gran cantant i trovador, que va lluitar per salvar la imaginació dels infants del segle XX.

Fins aviat Xesco.

http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=X93exMt9u50

dijous, 28 de maig de 2009

dilluns, 25 de maig de 2009

Titular idoni per la revista “El Jueves”

Detingut per narcotràfic quan va anar a denunciar que li havien comprat droga amb bitllets falsos

Un home de 38 anys ha estat detingut a Montsó (Osca) per presumpte narcotràfic després de denunciar davant la Guàrdia Civil que havia estat estafat amb bitllets falsos de 100 euros per part de quatre persones a qui havia entregat gairebé un quilo de marihuana.
(Extret de “El Periodico de Catalunya”.)

Espectacular!!

Realment la noticia es surrealista en si mateixa.

Quines ganes d’anar a ficar-se a la gola del llop tot acceptant que estaves venent droga. L’home va anar a denunciar als que l’havien estafat i ja s’hi va quedar acusat de narcotrafic.

A les planes finals de la revista El Jueves fan un recull de titulars increïbles i/o impossibles i realment aquest titular podria estar encabit en aquesta secció.

dimecres, 20 de maig de 2009

Avui fa 17 anys del gol de Koeman a Wembley

“Avui fa 17 anys que el defensa holandès Ronald Koeman va fer història en transformar una falta indirecta davant el Sampdoria que va donar la primera Copa d'Europa al Barça. Era el 20 de maig de 1992 a l'Estadi de Wembley, a Londres, i els blaugranes jugaven sota les ordres de Johann Cruyff.” Noticia extreta del Diari AVUI.

Llegint aquesta noticia el primer que m’ha vingut al cap han estat els meus 14 anys d’aleshores i les estones de futbol amb el meu pare. Encara recordo el bot i el crit que varem fer quan varem veure que la pilota impactava a l’interior de la xarxa.

Amb aquest gol el FC Barcelona va aconseguir la primera Copa d’Europa, ara anomenada Champions League, i va donar peu a una nova etapa de títols i qualitat futbolìstica al Barça.

Tant sols falten 7 dies per la final de la Champions League 2009 contra el Manchester United i ja sento aquell “rum rum” a la panxa dels partits especials.

Estaria be un altre golet com el d’en Koeman no??

dimarts, 24 de març de 2009

El poder de la veu

Els dilluns a la nit, i sempre que puc, escolto en Joan Barril al seu programa “El cafè de la República” de Catalunya Radio.

Ahir precisament, en Joan Barril va entrevistar a un escriptor que acaba de publicar un llibre (ara no em ve al cap ni el nom de l’autor ni el títol del llibre) on tracta molts aspectes relacionats amb les teràpies alternatives. Una d’aquestes teràpies es la cura a traves de la parla. Es veu que la historia del llibre parla d’una persona en coma que desprès de tota una nit sentint la veu del seu company/a arriba a despertar-se.

Aquesta explicació hem va deixar xocat i hem va agradar molt el concepte de teràpia de la veu. Sobretot el fet de com la veu dels que ens estimem i ens estimen pot afectar al nostre estat d’ànim i de la influencia que poden tenir les persones publiques amb un to de veu concret.

Escoltant ahir a la nit a en Joan Barril vaig arribar a la conclusió que, a part dels continguts del programa, la veu d’en Joan Barril hem transmet tranquil·litat, calma, ambient bo, ...

Moltes vegades m’he preguntat; si m’oferissin fer un cafè amb algun personatge públic, amb qui voldria fer-lo?. Realment es una pregunta difícil de respondre però amb tota seguretat en Joan Barril seria un dels candidats.

Per a mes informació:
http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=694

divendres, 13 de març de 2009

Tornen els vampirs

Un grup d'arqueòlegs i investigadors italians han trobat les restes d'una dona vampir del segle XVI (foto) a la petita illa veneciana de Lazzaretto Nuovo, al nord d'Itàlia.

L'interès se centra en el crani d'una dona amb un totxo a la boca, cosa que es correspon amb les supersticions de l'època, quan els habitants d'aquesta zona d'Itàlia acostumaven a exorcitzar així els presumptes vampirs.

Segons les llegendes populars, en temps de pesta els vampirs fingien que estaven morts i, una vegada enterrats a les fosses comunes, extreien la sang als altres cadàvers. Per impedir-ho, els camperols de la zona introduïen un totxo a la boca dels cadàvers sospitosos. “El Periodico”

Ara que s’han tornat a posar de moda els llibres sobre vampirs, surt a la llum aquesta noticia que no fa mes que avivar la llegenda del xucladors de sang.

Realment aquestes llegendes i creences posen la pell de gallina. Pensar que hi ha una societat alternativa formada per vampirs, que es nodreixen de la sang del altres per sobreviure, si mes no, es inquietant.

Encara avui en dia quan sentim la paraula TRANSILVÀNIA, ens venen al cap un munt d’imatges de vampirs, boira i, com no, el castell del Compte Dràcula.

Sort que tant sols es una llegenda ..... o no?

dijous, 12 de febrer de 2009

Parc natural sense hotel il•legal


“Seixanta activistes de Greenpeace han cobert aquest matí el polèmic hotel d'El Algarrobico a Almeria amb una tela verda de 18.000 metres quadrats en una acció de protesta que persegueix forçar el Ministeri de Medi Ambient a "enderrocar ja" l'edifici, de 20 plantes i 411 habitacions.” El Periodico de Catalunya.

Ja fa temps que sentim a parlar d’aquesta macro construcció, realitzada en uns terrenys catalogats com a parc natural i sobre la qual pesa un expedient d'expropiació i la "no conformitat a dret" de la llicència municipal concedida per l'Ajuntament de Carboneras.

Tot i això, el monstre de ciment segueix en peu i si no fos per la gent de Greenpeace ja no ens en recordaríem. El mes fort de tot es que l’empresa constructora ha dit que denunciarà a Greenpeace per “invasió”.

El litoral cada cop es mes lleig i, si no hi posem remei, els nostres fills i nets son els que en pagaran les conseqüències.

dilluns, 26 de gener de 2009

Jugar a ser Deu

Noticia:

“La hipòtesi de Parc Juràssic sembla cada vegada més a prop de fer-se realitat gràcies als enormes progressos tècnics dels últims anys i el descobriment de restes conservades en unes condicions extraordinàries. El mamut, l'ós cavernari i fins i tot el neandertal, tres espècies extintes fa mil·lennis, han avançat amb la recent seqüenciació de grans porcions del seu genoma, però el camí és encara llarg i està ple de dificultats ...” (El Periodico)

Hem fa gracia!! No cuidem l’entorn que ens envolta, inclosos animals i fauna, i ara volem ressuscitar una animals que es varen extingir fa milers d’anys. Si no vaig errat, aquestes especies no es van extingir per la ma de l’home sinó per la pròpia natura que va seguir el seu cicle i va evolucionar. No hem d’oblidar que els animals extingits a l’últim segle ha estat per la ma de l’home.

El mes fort de la noticia es que insinuen que l’objectiu de tot això es dur a la realitat un “Parc Juràssic”. Molt be, ara ens dedicarem a ressuscitar animals per tancar-los es gàbies.

En comptes de dedicar-se a manipular l’equilibri natural intentat fer ressuscitar mamuts, podrien dedicar els seus esforços en preservar el medi natural que ens envolta actualment.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=581611&idseccio_PK=1021

dissabte, 24 de gener de 2009

Palestina, un poble que pateix

Intentant entendre el perquè de la realitat de la Franja de Gaza i Cisjordania, m'he posat a navegar per la xarxa i tot el que trobo es esfereïdor. Guerres, ocupació, menyspreu a un poble i tot això amb la permissivitat de la comunitat internacional.

Palestina ha estat expulsada dels seus territoris i ha acabat arraconada i amuntegada en uns petits trossos de terra als quals anomenen la Franja de Gaza i Cisjordania. Per situar-nos, podríem dir que la Franja de Gaza limita amb Israel, Egipte i el Mar Mediterrani. Encara que no ho sembli, a prop de casa nostre es produeixen guerres i hi ha pobles que malviuen intentant sobreviure literalment i lluitant perquè la seva cultura segueixi viva.

El poble d'Israel es l'artìfex de la ocupació de Palestina i l'autor de l'autoproclamat Estat d'Israel, un estat poderòs que fa i desfà al seu aire amb el suport dels paisos mes poderosos del mon.

Mirant les ultimes accions perpetrades sobre el poble Palestí podem veure que Israel no recorda el seu passat. Durant la segona guerra mundial els jueus van partir la barbàrie i l'extermini per raons ètniques i el mon sense, amb tota la raò, es va possar les mans al cap pel que havia passat. No creieu que Israel ha fet una cosa semblant amb el poble Palestí?

Si fins hi tot han fet un mur de no se quants metres per aïllar els Palestins del territori d'Israel. I no parlem dels colons, i del bloqueig per importar i exportar i tantes i tantes coses que l'unic que fan es asfixiar poc a poc al poble Palestí.

Les provocacions que, segons Israel, justifiquen la última invasió a Gaza no son mes que la reacció al tracte que rep el poble Palestí per part dels seus veïns de l'altre banda del mur de la vergonya.

FREEDOM FOR PALESTINA

dimarts, 20 de gener de 2009

L’últim error d’Amèrica

Els Estats Units d’Amèrica, com a nació, te poc mes de dos-cents trenta anys d’història. Una nació conquerida als natius Americans a la força i ocupada per les tropes colonitzadores d’occident. La seva historia es farcida de guerres, primerament civils i posteriorment a nivell mundial, passant pel Vietnam, la Guerra del Golf i un llarg etcètera que no s’acabaria mai.

Durant aquests anys han passat un munt de Presidents dels Estats Units d’Amèrica, però el que ens ha tocat viure els últims vuits anys a nosaltres es el Sr. George Bush, que precisament avui acaba el seu mandat.

Un mandat enfocat a la guerra, la opressió i el petroli. Esta clar que en un mon globalitzat com el nostre, la majoria de politics es dediquen a la política no per creences sinó pel poder que un càrrec els atorga. George Bush era l’últim que quedava del trio de les Açores, aquell trio format pel Sr. Aznar, el Sr. Blair i finalment, el que liderava el tema com a primera potencia mundial, el Sr. Bush.

Amb la retirada de George Bush i l’entrada d’aire fresc amb Barack Obama s’obre una porta d’esperança, com a mínim, per poder re enfocar la visió distorsionada del mon que s’oferia des dels Estats Units d’Amèrica.

L’últim error d’Amèrica. D’aquesta manera tan clara titula avui el diari el pas de George Bush per la Casa Blanca.

dimecres, 14 de gener de 2009

Ultima invenció per aprovar els exàmens

Atenció a la noticia que es pot llegir avui al diari:

“Un japonès de 54 anys, que va intentar suplantar el seu fill de 20 en un examen, va ser descobert per un inspector malgrat tenyir-se els cabells per intentar assemblar-se al seu fill.”

Mira que n'hi ha un munt de trucs per aprovar exàmens, per anomenar-ne alguns de famosos la típica “xuleta” dins del bolígraf bic, l’auricular camuflat sota la màniga de la camisa, dur les respostes anotades al baix de la faldilla, la calculadora, etc.., però aquest paio ha superat els límits, ha anat son pare disfressat per aprovar l’examen fent-se passar per ell!!

El mes trist de tot això es que, pel que sembla, el noi no en sabia res. Ni de la inscripció a l’examen ni de l’examen en si. Com a reflexió podríem dir ... quina poca confiança te aquest pare en el seu fill.