dijous, 4 d’agost del 2011

S'ha mort en Bubba Smith!!


Estava llegint la noticia de la mort de l’actor que feia de Moses Hightower i m’ha vingut la nostàlgia a l’hora que me sentit gran. He recordat aquelles tardes de dissabte o diumenge, asseguts al sofà de casa, amb el meu pare al canto i veient a la TV una de les pelis de la famosa saga “Loca Academia de Policia” en format VHS.

Quins grans moments!!

dilluns, 25 de juliol del 2011

Tots amb Noruega!!


Estupor, tristor, angoixa, decepció ... aquests son alguns dels sentiments que em produeixen els fet succeïts a Noruega divendres passat. Tots els extrems es toquen i aquests fets en son un clar exemple. 

El mon s’ha tornat boig!!

dimecres, 13 de juliol del 2011

Les retallades i el penis amputat!!


Una dona de l'estat de Califòrnia ha drogat el seu marit, l'ha lligat al llit, li ha tallat el penis i, posteriorment, l'ha llençat a un triturador d'escombraries. – (Publicat avui a l’edició digital de l’ARA).


Hi gent que es pren el terme de les retallades al peu de la lletra. N’hi ha que retallen a Sanitat i Educació, n’hi ha que retallen cintes per inaugurar establiments i/o altres locals d’us públic i finalment hi ha gent com aquesta senyora que ha retallat el penis del seu marit, amb el qual estava en procés de divorci, per desprès fer-lo miques amb el triturador d’escombraries.

Aquest mon està ben boig!!

dimecres, 22 de juny del 2011

Un altre cop fent campanya contra la llet Catalana!!


L’Organització de Consumidors i Usuaris – OCU, ha publicat un vídeo on analitza la qualitat de  a 47 marques de llet de l’Estat Espanyol. D’aquestes 47, n’hi ha 10 que l’OCU s’aventura a recomanar no comprar-ne.

I quina sorpresa, entre aquestes 10 marques que recomanen no comprar estan RAMLlet Nostra y El Castillo, totes tres marques Catalanes.

Estem un altre cop davant d’una nova campanya contra la llet Catalana? Es lamentable.

divendres, 10 de juny del 2011

Tatuat els amics de Facebook!!


Has d’estar molt sonat per tatuar-te els amics del Facebook al braç. La noia del vídeo així ho ha decidit i s’ha dibuixat les cares de 152 dels seus amics de Facebook al braç.

Com diria ma mare, n’hi ha mes fora que dins!!

dilluns, 6 de juny del 2011

Esquerra punt i a part


Ahir varem poder presenciar un altre escena de la tragicomèdia “ERC, la patacada desprès del segon tripartit”.

El Sr. Carod Rovira va decidir abandonar Esquerra per desafecció amb el projecte i distanciament amb l’actual direcció del partit. Feia temps que es veia a venir aquest divorci i, desprès de mesos de retrets entre els uns i els altres, realment no m’ha sorprès gaire.

Fa anys que Esquerra va decidir auto immolar-se i renunciar a ser un dels grans del panorama polític Català. Decisions com el segon tripartit, el vot de l’estatut i les baralles internes per liderar el partit, amb escissions com Reagrupament.cat o Solidaritat, han dut Esquerra Republicana de Catalunya a l’abisme i a una situació que, fruit de les ultimes eleccions municipals, te difícil solució.

La única solució possible es re inventar el partit per tornar a dur una proposta atractiva a la ciutadania. També aniria be renovar les cares i aportar sang nova a la direcció i als òrgans de govern del partit.

A Esquerra no li cal un punt i seguit, li cal un punt i a part.

dimecres, 1 de juny del 2011

M’encanta la pluja


Les olors que desprèn la terra mullada, veure les gotes de pluja a contrallum, l’arc de Sant Martí i el soroll que fa la pluja a l’impactar amb el terra, son algunes de les coses que em fan gaudir dels dies plujosos.

Un moment especial es quan he d’agafar la moto en dies de pluja com avui. Si vas ben equipat i no et mulles, mentre sents les gotes d’aigua com et piquen al casc, tens aquella sensació d’estar protegit.

M’encanta la pluja!! 

dimarts, 31 de maig del 2011

Els indignats, el català i el dret a l’autodeterminació


Un cop passades les eleccions municipals i amb les assemblees dels indignats constituïdes als diferents barris de Barcelona, l’ocupació de Plaça Catalunya ha perdut el sentit i s’ha convertit mes en un problema que en un acte de suport massiu.

Considero que ara toca fer feina a nivell local, amb les AAVV i amb les entitats, per entre tots aportar propostes de canvi. L’acampada de Plaça Catalunya s’ha transformat en un recull pintoresc de protestes de tota indole on, siguem realistes, ja no te sentit tenir la plaça tota empaperada, pintada i amb els parterres destrossats si tenim les assemblees de barri constituïdes.

En plena democràcia no cal que juguem al joc dels politics. Si creiem que una altra realitat es possible doncs posem-hi fil a l’agulla i treballem des de baix, des dels barris. No pretenguem canviar el mon instantaniament amb quatre crits, dos manifestacions, i una acampada a Plaça Catalunya.

El que si que no trobo gens be i fa que els Espanyolistes es freguin les mans, es la obsessió dels indignats en fer les conferencies en Espanyol. Cada cop que ha sortit per TV alguna rotllana a Plaça Catalunya amb algun indignat expressant-se megàfon en ma, ho ha fet en Espanyol. Deuen pensar que així els entendran millor a la Plaza del Sol.

Que no estem a Catalunya? Que els estudiants universitaris, que en son un munt, no son conscients de la importància d’utilitzar la llengua del país en actes amb aquest ressò internacional? Serà que no han llegit al diari que, per exemple, el PP del País Valencia es vol carregar l’ensenyament en Valencià. Pel que sembla tampoc contemplen dins de les seves reivindicacions el dret d’autodeterminació del pobles.

Començo a pensar que tot això ha estat una cortina de fum, manipulada per uns quants i que no en traurem res mes que incidents a Plaça de Catalunya amb els Mossos repartint castanyes, unes quantes portades de diari i cassolades durant uns mesos a les 9 del vespre. 

dilluns, 30 de maig del 2011

Que gran Piqué, que gran!!


NOSALTRES NI ENS DROGUEM, NI ENS TIREM, NI COMPREM ARBITRES. NOSALTRES JUGUEM A FUTBOL!!

Tot dit.

dissabte, 28 de maig del 2011

L’anaconda esta desbocada!!


Falten 75 minuts perquè comenci el partit i tot esta preparat per veure el Barça amb els amics. Avui serà un gran dia. 

Visca el Barça i Visca Catalunya!!

dimecres, 25 de maig del 2011

El PP i la intransigència ridícula i vexatòria


Maite Huerta, candidata a l'alcaldia del municipi alacantí de l'Alfàs del Pi (Alacant) mostra una postura intransigent davant una persona físicament discapacitada i davant l'ajuda que li presta una assistent de protecció civil en el moment de dipositar el vot en les eleccions municipals i provincials del 2011- LA VANGUARDIA

Amb aquest vídeo queda demostrada la intransigència i les poques formes de certs personatges que pul·lulen pel mon polític. Veient aquest vídeo he sentit vergonya aliena i tant sols cal veure la cara de la noia de protecció civil que no es podia creure el numeret de la candidata del PP.

Segons diuen alguns diaris, la suposada noia de protecció civil era una apoderada del PSOE que duia l’armilla per tapar la seva acreditació. Encara que fos així, el numeret d’aquesta personatge es dantesc.

I que diu l’amic Mariano?. Doncs res, com sempre.

Vergonyós!!

http://www.lavanguardia.com/politica/elecciones-2011/20110525/54161307722/una-candidata-del-pp-en-alicante-trata-de-impedir-el-voto-de-una-discapacitada.html

dimarts, 24 de maig del 2011

A que estem jugant?


Desprès de l’hòstia que s’han fotut els Socialistes a les municipals, comença a ser preocupant l’augment de vots del Partit Popular a Catalunya. Vull pensar que tant sols es tracta d’un traspàs de vots entre PSC i PP però, per molt que em vulgui enganyar, encara no puc entendre com, amb personatges com la Sra. Sanchez Camacho, el Sr. Fernandez Diaz i el Sr. García Albiol, amb aquests discursos xenòfobs i espanyolistes, poden recollir aquesta quantitat de vots en un territori que sempre s’havia caracteritzat pels pocs vots que recollia un partit Espanyolista i de dretes com el PP.

Ara caldrà veure quina maniobra fa CIU a Barcelona on, inflat pels resultats, el PP esta reclamant formar part del govern i a mes ser alcaldes a Badalona i Castelldefels, poblacions on han guanyat les eleccions.

Per un altre canto esta aquest nou experiment d’Esquerra Republicana a Barcelona on, unida a Reagrupament.Cat i al partit d’en Laporta, han tret els pitjors resultats en anys i, pel que he sentit avui a la radio, ha provocat la dimissió en ple de la junta executiva d’ERC. Sort en tenim de les CUP que han pogut treure alguns regidors a Girona i a altres poblacions.

Això si, el mes preocupant ha estat l'augment de vots de PXC, el partit xenòfob d’en Josep Anglada, que ha dut el discurs anti-immigració a l’extrem i que, amb fins a 4 i 5 regidors en algunes poblacions, pot provocar una fractura social important.

Amb aquest panorama, que no es gens satisfactori, ara toca un reflexió profunda per part d’alguns partits que s’han enfonsat aquestes eleccions i, pel que fa als que seran alcaldes aquesta legislatura, una reflexió profunda dels missatges que ha donat la ciutadania amb els seus vots.

divendres, 20 de maig del 2011

Jose Luis Perales – Un velero llamado libertad


Remenant pel Youtube he trobat aquest directe del Jose Luis Perales. Aquest home es d’aquells que duien els pares al casset del cotxe quan anàvem a córrer mon i m’ha agradat poder tornar a escoltar aquesta cançó i compartir-la al bloc.

Quines pintes!! Sobretot fixeu-vos en el violinista del bigoti i la melena... espectacular!!

dijous, 19 de maig del 2011

La Consellera Rigau i la conciliació laboral familiar

“La consellera d'Ensenyament assegura que el "coixí" familiar és molt important per complementar la feina de les escoles i insinua que alguns pares ho permeten per tenir més temps lliure per a ells” – Publicat avui a l’edició digital de l’ARA.

Ho he sentit aquest migdia per la radio i no m’ho creia. Realment es pensa la senyora Rigau que tenim els fills a l’escola mes temps de l’habitual per tocar-nos la figa i el flabiol?. Potser la gent de classe mitjana - alta, com la majoria dels politics, poden fer això ja que les seves rendes els hi ho permeten, però la gran majoria dels que hem de deixar les criatures tantes hores a les guarderies, jardins d’infants  i escoles es perquè em de treballar.

En comptes d’insinuar que els pares preferim estar de farra que amb els fills, els que hauria de fer la senyora Rigau es reunir-se amb el Conseller d'Empresa i Ocupació (Sr. F. Xavier Mena) per poder dur a terme una conciliació laboral familiar en condicions a les empreses i no la realitat actual en que fem mes hores que un rellotge, pleguem quan quasi be ja es fosc i a sobre no ens queixem per poder dur un sou a casa.

Aquestes son les nostres necessitats Sra. Rigau i no les seves insinuacions que no ens duen enlloc.

dimecres, 18 de maig del 2011

Samarreta del Barça temporada 2011-2012


La nova samarreta del FC Barcelona es tant moderna, que ha perdut l’essència i la màgia de la samarreta actual.

Em sap greu, però algú ho havia de dir!!

dimecres, 11 de maig del 2011

PSC = PSOE


Ahir va quedar pales que el PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) es el PSOE (Partido Socialista Obrero Español) i que per tant se li en refot Catalunya i els seus interessos. Ahir era el moment de demostrar que el PSC es alguna cosa mes que un apèndix del PSOE, però van jugar les cartes a l’inrevés.

Alineant-se amb el PSOE, amb la Sra. Carme Chacón al capdavant, han demostrat que son un partit Espanyol mes i ja els podem col·locar al canto del Partit Popular i Ciutadans, que consideren Catalunya “Un territorio mas de España”.

Del primer a l’últim, tots els parlamentaris Catalans son conscients de l’asfixia econòmica a que està sotmesa Catalunya, per part de l’Estat Espanyol, i tots aquests que han decidit decantar la balança cap al PSOE han actuat d’una forma imprudent, calculada i electoralista, per obligar al Govern Català a retallar encara mes i per tant patir les conseqüències en els resultats de les eleccions municipals.

Senyors del PSC (PSOE?), que es pensen que ens mamem el dit?. Ahir es van treure la careta i espero que les conseqüències es vegin reflectides als resultats de les eleccions municipals. Ja que Catalunya els hi en refot, doncs siguin clars i canviïn les sigles del seu partit per PSOEC (Partido Socialista Obrero Español en Cataluña). D’aquesta manera els ciutadans sabran si voten a un partit Català o Espanyol.

dilluns, 9 de maig del 2011

Avui en faig 33!!


Han passat 33 anys / 12.045 dies / 289.080 hores / 17.344.800 minuts / 1.040.688.000 segons des d’aquell 9 de maig de 1978 en que vaig néixer. 

Es estrany però no em sento gran. Aquests últims 4 anys han estat molt intensos amb el naixement dels meus dos fills i crec que estic vivint una segona joventut ara que soc pare.

La samarreta d’en Xavi signada me la va regalar ahir la família!! Em va fer molta il·lusió i la cara que vaig posar quan la vaig veure es indescriptible.

dimecres, 4 de maig del 2011

Wembley 1992 – Wembley 2011


19 anys desprès, la historia es repeteix.

L’any 1992 jo tenia 14 anys i no vaig ser conscient del que significava aquella final fins que mon pare hem va situar en la importància que la cita requeria. Asseguts tots dos a la taula del menjador, amb el pis en silenci i ma mare i mon germà dormint al llit, varem gaudir i patir aquella final Europea contra la Sampdoria.

En aquell minut 111 del partit, en plena prorroga, va arribar el gol somiat. Una falta fora de l’àrea ideal pel nostre heroi Ronald Koeman, un silenci sepulcral davant dels televisors, la toca Stoichkov, la para Bakero, xuta Koeman ...... GOOOOL!!!!

Els dos varem fer un bot de la cadira i encara recordo que hem vaig deixar la cuixa contra la taula al aixecar-me. Va ser un gran moment pel Barça i per Catalunya i el recordaré com un gran moment viscut amb el meu Pare.

El proper 28 de maig de 2011, tots amb el Barça!!

Visca el Barça i Visca Catalunya!!

dimecres, 27 d’abril del 2011

L’embolcall de l’entrepà del futur!!


Us presento el meu nou embolcall de l’entrepà que he estrenat avui tot cofoi.

Fins a fa uns dies utilitzava, amb l’objectiu de reduir residus, un que es diu “Boc&Roll” de color verd que havia comprat fa un any a l’ABACUS, però malauradament es va fer malbé el velcro i el vaig tenir que jubilar. Quin desil·lusió.

Però ahir, tot passejant, vaig veure que a la ferreteria COFAC del barri tenien aquest nou model d’embolcall i el preu, en comparació amb l’antic, variava tant sols de 3 euros. Aquest du cremallera i te dibuixets bonics i no me’n vaig poder estar de comprar-lo per 9,95€.

Com mola el meu embolcall!! I puc seguir reduint residus!!

dimarts, 26 d’abril del 2011

25 anys de Txernobil – No podem oblidar!!


Avui fa 25 anys de la catàstrofe nuclear de Txernobil a Ucraïna. Aquell 26 d’abril de l’any 1986 va marcar un abans i un desprès a la regió on esta ubicada la central nuclear i a les rodalies per on va passar el núvol tòxic.

Ciutats fantasma, malformacions en els infants, augment de diferents tipus de càncer, gent malalta que morirà prematurament i una central nuclear carregada de contaminació radioactiva, continguda únicament per un sarcòfag de ciment que es va construir poc desprès de la explosió, son tant sols algunes de les conseqüències ja que encara desconeixem l’abast total d’una catàstrofe d’aquesta dimensió.

Però no tothom veu Txernobil com un cementiri vivent, on hi ha famílies que ho han perdut tot, incloent la salut, a conseqüència de la central nuclear. Abans d’ahir vaig llegir al diari ARA que des de Kiev es munten rutes turístiques per Txernobil on es visiten la llar d’infants, la central nuclear, els pobles fantasma del voltant i tot això dinant a l’antiga cantina on dinaven els treballadors de la central. La gent no te respecte ni pels morts, ni pels ferits, ni pels que ho han perdut tot. Pesa mes saciar el seu morbo fastigós, convertint en ruta turística les desgracies dels altres. Es patètic.

Ara que estem patint per les conseqüències de l’accident de la central nuclear de Fukushima, mes que mai, hem de recordar el que va passar a Txernobil perquè no es torni a repetir.

Tot el meu respecte i record per les víctimes d’aquella catàstrofe que no tindria que haver passat mai.

dijous, 21 d’abril del 2011

I va la Copa i es suicida!!


Tants anys el Reial Madrid esperant per guanyar-la i en un obrir i tancar d’ulls, la Copa va i es suïcida saltant de dalt a baix per ser posteriorment atropellada per l’autobús del Reial Madrid. Tant sols li podia passar al Sergio Ramos. Quan ho he sentit a les noticies de TV3 no sabia si era el de debò o el del Cracòvia.

Ahir me’n vaig anar a dormir enrabiat per haver perdut la final de Copa contra un Madrid tancat al darrera, que es va dedicar a repartir llenya i que no es mereixia aquest títol. Però un cop vista la imatge que van donar ahir els jugadors del Madrid, jugant a llançament de copa des de la part de dalt de l’autobús, han aconseguit fer mes fàcil pair la derrota d’ahir.

Em perdut la Copa, però ara cal pensar en la Champions. Visca el Barça i Visca Catalunya!!.

dimecres, 20 d’abril del 2011

Final de Copa 2011


Molt han de canviar les coses, en comparació al partit de lliga de dissabte passat, perquè l’aficionat Blaugrana canviï d’opinió respecte a la forma de jugar de l’equip blanc. Mentre el barça va intentar fer el seu joc de toc de pilota i triangulació, el Madrid es va dedicar a jugar brut enviant el tal Pepe a repartir puntades de peu a tort i a dret.

Tot això amb la benevolència del triplet arbitral que es va dedicar a sancionar als jugadors del Barça per protestar, en comptes de treure targetes als del Madrid per joc brut. Els aficionats del Madrid es fan una fart de dir que el Madrid te “señorio” i que es un club gran però, mentre tingui un entrenador com el Mouriño, tingui oblidada la cantera i les ordres de joc siguin pegar primer, joc dur, plantejament defensiu i pressió a l’àrbitre, estaran a anys llum d’assemblar-se al Madrid de la “quinta del buitre” i, com no, al Pep Team del FC Barcelona.

I no cal ni comentar la moguda amb l’himne Espanyol. Tenen por de que no se senti pels xiulets i el posaran a 100-120 decibels.

Visca el Barça i Visca Catalunya!!

I ara a guanyar 3 de 3 .... Copa, Lliga i Champions!!

dilluns, 18 d’abril del 2011

Fira de la Terra – Nuclears? No, Gràcies.


Ahir va tenir lloc al Parc de la Ciutadella i al Passeig Lluis Companys de Barcelona, una nova edició de La Fira de La Terra. Un any mes es van ajuntar estands de productes naturals, associacions de meditació, Ioga i altres teràpies i religions, artesans de fusta, pedra i altres materials, venedors de menjar ecològic, músics de carrer, artistes amb titelles ballarines, associacions de defensa dels animals i un grapat mes de participants de diferents àrees d’aquest sector alternatiu.

Dins dels actes d’aquesta fira, van programar la lectura d’un manifest i un minut de silenci en record de les víctimes de Txernòbil i de Fukushima. En un primer moment aquest acte, amb màscares incloses, estava previst per commemorar els 25 anys de l’accident nuclear de Txernòbil, però els últims fets del Japó van magnificar encara mes el sentit d’aquest acte. Pell de gallina durant el minut de silenci i mes d’una llàgrima continguda.


Pel que fa a la Fira en si, cada cop tinc mes la impressió que s’està fent negoci d’una cosa tant important com l’ecologia i la defensa de la natura. Tot son invents miraculosos, venda de roba, venda de menjar, venda d’amulets, venda de malabars, etc.. Personalment, hem quedo amb la part de la Fira ubicada al Parc de la Ciutadella, que es on estaven ubicades les associacions i entitats que treballen per tots aquests temes. La part de la Fira ubicada al Passeig Lluis Companys era mes un “mercadillo” que una altra cosa i crec que hi ha altres espais, com el Biocultura, on poden muntar les seves parades que no a la Fira de la Terra.

dijous, 14 d’abril del 2011

Parcs i Jardins, a que estem jugant?


Aquest mati m’he quedat al·lucinat. Pensava que la formula del típic garrulo alcohòlic que fa feines de risc havia quedat enrere i, donat que la gent estava conscienciada dels riscos que això comporta a la feina, ja es podia explicar coma una anècdota. Però estava equivocat.

Aquest mati, tot fent el cafè i per casualitat, m’he trobat compartint bar amb una quadrilla de parcs i jardins de Barcelona que estaven treballant en la poda del arbres de la zona. Recalcar que aquestes feines impliquen treballar amb moto serres, plataformes elevadores, tisores de grans dimensions, camió grua i un grup d’eines d’aquesta gama que impliquen un alt risc d’accident laboral.

Doncs no conscients de les eines que manipulen, s’estaven foten “cegos” al bar. En comptes d’esmorzar amb un refresc o aigua, s’estaven fotent fins al cul. Començant per la mitjana, seguint pel “vinito”, el cigalò i per rematar-ho un parell de “xupitos” d’orujo. Tot acompanyat de grans rialles i mirades descarades als culs de les noies que entraven al bar.

I aquests senyors son funcionaris?
I nosaltres els hi hem de pagar el sou mentre s’estaven alcoholitzant en hores de feina?

I no oblidem que tot això ho fan posant en risc la seva vida i la dels vianants que passen a prop seu mentre manipulen eines i plataformes elevadores. Si això passes a l’empresa privada i els enxampessin, ja estarien expedientats o al carrer.

Patètic.

divendres, 8 d’abril del 2011

dijous, 7 d’abril del 2011

Eurodiputats a preu d’or!!


Quatre eurodiputats dels Països Catalans, els únics de l'Estat disposats a renunciar a volar en primera (Edició digital de l’ARA)

Vergonyós. Es un dels molts adjectius que poden definir l’actitud dels parlamentaris Europeus i el resultat de la votació que es va produir ahir a Brussel·les on es va presentar una proposta perquè els Eurodiputats renunciessin a viatjar en business en els vols de menys de quatre hores. Tant sols en Ramon Tremosa (CiU), l’Oriol Junqueras (ERC) i en Raül Romeva (ICV) van se els únics de l'Estat, amb la balear Rosa Estaràs (PP), que van votar a favor de volar en classe turista.

Es xocant llegir avui els diaris. Per un cantó t’expliquen aquesta votació vergonyosa dels Eurodiputats i per l’altre el rescat financer que s’ha de dur a terme amb urgència a Portugal. Son la cara i la creu d’una mateixa moneda.

Però això no es nou. Sempre hi ha hagut ciutadans de primera i ciutadans de segona i, en el cas d’Europa, Països de primera i Països de segona. En el cas de l’Estat Espanyol, a part de la sangria que produeix a Catalunya formar part d’Espanya, resulta que els Eurodiputats Espanyols, amb la que esta caient a nivell econòmic, volen seguir volant en business.

Com sempre Catalunya, tot i demostrar que som austers, solidaris, conscients de la situació econòmica mundial i que votem positivament a Europa per reduir els costos dels vols, acaba sent l’ase dels cops. I ara que diran PSOE i PP dels seus Eurodiputats? Res, com sempre.

La classe política esta sota mínims i la desafecció amb la ciutadania va en augment. Vivim en un País de pandereta, sotmès a un Estat que ens espolia i on els nostre politics no son capaços de fotre un cop de puny a la taula, engegar-los a la merda i dir que ja n’hi ha prou.

dimarts, 5 d’abril del 2011

El tampó de vodka, l’últim invent etílic!!

La policia de la ciutat alemanya de Tuttlingen ha alertat a l'opinió pública que una notícia falsa i absurda corre per la xarxa entre els adolescents: utilitzar tampons xops en vodka produeix embriaguesa i estalvia el compromès problema de tornar a casa fent pudor a alcohol. Els agents i fonts mèdiques asseguren que això és totalment fals i adverteixen als joves, sobretot a les noies, que l'alcohol pot danyar les parets vaginals i augmentar el risc d'infeccions. També s'ha detectat l'ús d'aquest mètode entre els nois, que s'introduirien el tampó per via anal. – (Extret de l’Edició Digital de LA VANGUARDIA).

Jo ja no entenc res. Introduir-se un tampó xop en vodka per la vagina o per l’anus es una animalada i demostra la desesperació del jovent per trobar noves experiències. Pel que he pogut llegir, també esta de moda introduir-se alcohol pel lacrimal de l’ull. N’hi ha per llogar-hi cadires.

En una societat on el jovent te de tot i prima la llei del mínim esforç, es normal que destinin el temps lliure a buscar la manera d’emborratxar-se o drogar-se sense que els enxampin i a veure qui arriba mes al límit.

Si aquests joves son el futur, anem apanyats. Es lamentable.

Si tot aquest enginy, que dediquen a inventar jilipollades, el dediquessin a fer coses profitoses per la resta de mortals, viuríem millor.

S’ha de ser jilipolles!!

dimecres, 30 de març del 2011

Comença el circ electoral del Partit Popular


I com no podia ser d’una altra manera, el gran guru Popular, el Sr. José Maria Aznar, va aparèixer ahir per televisió al canal VEO7 i, entrevistat pel seu compatriota Pedro J. Ramírez, va donar la seva particular visió sobre l’actualitat.

Va repassar temes com la crisi, el passat, el present, el futur, la guerra d’Irak, la intervenció militar a Líbia, el PSOE, el terrorisme, la Unió Europea, els Estats Units i tot adobat amb una bona dosi d’atacs al Govern Espanyol actual i una embetumada d’auto bombo personal i de partit.

Per sort va fer una afirmació positiva. Li van preguntar si pensa tornar a la política, i ell va contestar “Hay gente que quiere que vuelva y otros que no. Yo no pienso mover ni un dedo, mi tiempo se acabó".

dimarts, 29 de març del 2011

La consellera Rigau i els uniformes escolars


Ara els hi dona per plantejar el debat sobre els uniformes a les escoles. La justificació que donen, per obrir aquest debat, es la manera de vestir i la obsessió que tenen certs estudiants per les modes i l’estètica les 24 hores del dia.

Els uniformes a les escoles, no ens enganyem, es un sistema retrògrad i conservador on s’anul·la la personalitat de la persona en pro d’una sèrie de valors disciplinaris, aplicats actualment en algunes escoles privades, concertades o religioses.

El sistema educatiu Català deixa molt que desitjar i de les politiques del Departament d’Educació del govern anterior no cal ni parlar-ne. Però d’aquí a obrir un debat sobre la imposició dels uniformes a les escoles, crec que hi ha un abisme.

En un moment en que les escoles publiques s’estan replantejant la manera d’educar els infants, crec que hi ha altres debats mes importants a plantejar que no pas aquest. Ara que estan començant a aparèixer escoles publiques on es planteja una educació viva i activa, que s’allunya bastant dels plantejaments mes tradicionals i que es basa en certs aspectes en l’escola lliure, potser caldria revisar el funcionament i els plantejaments de les escoles mes tradicionals. I mes encara quan la xifra de col·legis amb uniforme escolar es mínima i per tant afecta a un petit col·lectiu.

Si el problema es la vestimenta dels adolescents que van a classe vestits de marca, amb pentinats ultra moderns i això provoca que mes que un Institut sembli una passarel·la de moda de New York, doncs potser el que hem de fer es educar als pares. Educar a uns pares que, en comptes d’inculcar valors als seus fills, sembla que els hi ensenyin a ser els mes “guais” del Institut. Però be, això es el mal endèmic de la nostra societat, una societat basada en lo material i no en valors com la solidaritat, el respecte o l’empatia.

Resumint, debats estèrils, que creen un gran rebombori, però que fan de cortina de fum dels problemes reals de l’educació al nostre país.

dijous, 24 de març del 2011

S’ha acabat el cànon digital


L'Audiència Nacional ha declarat nul·la l'ordre ministerial sobre el cànon digital que regula, des del 2008, els suports digitals subjectes al pagament d'aquesta taxa per a còpia privada. S'ha rebutjat també la pretensió que es retorni el recaptat pel cànon per falta de competència.  (Publicat avui a l’edició digital de l’ARA)

Aquesta norma, basada en donar per suposat que tots els que comprem reproductors de música, ordinadors o qualsevol aparell de copia digital ho estem fent per lucrar-nos i fer-ne negoci, era una vergonya i un element mes de desprestigi de l’SGAE i dels artistes (si es poden dir així) afiliats a aquesta associació que, amb el suport del govern, son finalment els grans beneficiats d’aquesta pràctica que podríem anomenar, com a mínim, immoral.

Quan es va aprovar el cànon digital no em va sorprendre gens. Les noticies que sortien als diaris parlant de les famoses visites dels comercials de l’SGAE a les barberies i als petits comerços, per exigir-los el pagament d’un rebut pel sol fet de tenir una radio sintonitzada al local sota amenaça de denuncia, o quan l’SGAE va exigir el cobrament dels drets d’autor dels musics que van participar a LA MARATO de TV3, tot i que els artistes havien cedit els drets i havien renunciat a cobrar res perquè era benèfic, fa que cada cop et sorprenguin menys totes aquestes coses. 

El fet que ara s’anul·li el cànon es una bona noticia, però ho tenen ben lligat. La justícia ha rebutjat la pretensió que es retornin els euros que ja han recaptat fins al dia d’avui, entenc que de forma il·legal, perquè diu que no te competències. Si els de l’SGAE tinguessin una mica de vergonya, retornarien els diners que hem tingut que pagar els ciutadans per omplir les seves butxaques.

I ara, els productes que estaven lligats al famós cànon, seran mes barats? O les marques aprofitaran per embutxacar-se aquests calerons a costa dels consumidors?.

Amb aquest sistema de protecció dels drets d’autor, els musics ho tenen ben fotut. La seva popularitat cau en picat i, a mes de no vendre discos, s’han quedat encallats en un passat que tard o d’hora els hi tocarà assumir. O avancen o quedaran caducs.

Vendre discos, a no ser que siguis el grup del moment, es un mal negoci. El que haurien de fer es apostar per la venda de cançons per Internet, abaixar els impostos dels productes culturals i preparar uns bons directes. El negoci avui en dia es fa en els concerts, per molt que l’SGAE estigui obsessionada en cobrar canons i quotes per repartir entre un quants.

Visca els artistes, visca la musica i visca la cultura a preus populars!!

dimarts, 22 de març del 2011

La meva petita es a punt d’arribar


Hem costa concentrar-me. En menys de dues setmanes serem un mes a casa, en aquest cas una mes, i visc en un núvol d’emocions. Per un cantó sento felicitat però per l’altre un xic de por i de respecte pel que significa tenir un altre fill. Ho sabrem fer be?. El gran s’entendrà amb la seva germana?. Aquestes son algunes de les preguntes que hem venen al cap i que hem treuen el son.

Amb el nen, al ser el primer embaràs, va passar tot molt a poc a poc i tot ens venia de nou. La primera ecografia, la panxeta que comença a créixer, les visites al metge, etc.. Tot era un compte enrere i es va fer etern. Pel que fa a aquest embaràs ens ho hem pres amb mes calma i sense adonar-nos-en ja estàvem celebrant el Nadal amb una panxeta de 6 mesos.

Desprès de Reis varem començar a ser conscients que a l’abril serem pares de nou, de tot el que teníem  que preparar i de la nova etapa que començarem d’aquí uns dies. Serem pares de dues criatures meravelloses, el gran un nen de tres anys i la que ve de camí una nena, i tornarem a re- viure aquells moments meravellosos d’agafar el teu nen/nena i sentir-te el pare mes feliç del mon, que protegeix als seus petits i els cuida i mima perquè siguin molt feliços.

Ja queda poc.  

Quina il·lusió!!

dilluns, 21 de març del 2011

Líbia i els interessos d’occident


Desprès de setmanes de guerra de guerrilles a Líbia, la setmana passada el líder Libi, Muammar al-Gaddafi, va contraatacar bombardejant les ciutats controlades pels rebels provocant gran quantitat de morts civils. Comptant que Muammar al-Gaddafi es un dictador, no es d’estranyar que per aplacar una rebel·lió dels seus conciutadans utilitzi la força i les armes necessàries per fer-los callar.

Fa uns dies, la coalició internacional va decidir intervenir en aquest conflicte i va enviar submarins, vaixells nuclears, caces i altres sistemes armamentístics per frenar els atacs del dictador i crear una zona d’exclusió aèria. La justificació era protegir els civils que estaven patint els atacs de l’exèrcit del dictador Libi.

Vist des d’aquest punt de vista, protegir els civils que estaven patint els atacs de l’exèrcit del dictador Libi, es podria pensar que es lloable aquesta acció d’alliberament però tot plegat fa una mica de pudor.

Mirant les noticies dels diaris i dels telenotícies dels últims dies, te n’adones que tot son interessos econòmics. El petroli podria ser un dels interessos que persegueixen països com França, Anglaterra, Estats Units i de retruc Espanya.

El mes fort de tot, segons diferents diaris, es que part de les armes que esta utilitzant el dictador Libi li van ser venudes per alguns dels països que ara intervenen en aquesta intervenció militar d’occident.

N’hi ha per llogar-hi cadires!!

NO A LA GUERRA!!