Jugar a ser Deu

Noticia:

“La hipòtesi de Parc Juràssic sembla cada vegada més a prop de fer-se realitat gràcies als enormes progressos tècnics dels últims anys i el descobriment de restes conservades en unes condicions extraordinàries. El mamut, l'ós cavernari i fins i tot el neandertal, tres espècies extintes fa mil·lennis, han avançat amb la recent seqüenciació de grans porcions del seu genoma, però el camí és encara llarg i està ple de dificultats ...” (El Periodico)

Hem fa gracia!! No cuidem l’entorn que ens envolta, inclosos animals i fauna, i ara volem ressuscitar una animals que es varen extingir fa milers d’anys. Si no vaig errat, aquestes especies no es van extingir per la ma de l’home sinó per la pròpia natura que va seguir el seu cicle i va evolucionar. No hem d’oblidar que els animals extingits a l’últim segle ha estat per la ma de l’home.

El mes fort de la noticia es que insinuen que l’objectiu de tot això es dur a la realitat un “Parc Juràssic”. Molt be, ara ens dedicarem a ressuscitar animals per tancar-los es gàbies.

En comptes de dedicar-se a manipular l’equilibri natural intentat fer ressuscitar mamuts, podrien dedicar els seus esforços en preservar el medi natural que ens envolta actualment.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=581611&idseccio_PK=1021

Palestina, un poble que pateix

Intentant entendre el perquè de la realitat de la Franja de Gaza i Cisjordania, m'he posat a navegar per la xarxa i tot el que trobo es esfereïdor. Guerres, ocupació, menyspreu a un poble i tot això amb la permissivitat de la comunitat internacional.

Palestina ha estat expulsada dels seus territoris i ha acabat arraconada i amuntegada en uns petits trossos de terra als quals anomenen la Franja de Gaza i Cisjordania. Per situar-nos, podríem dir que la Franja de Gaza limita amb Israel, Egipte i el Mar Mediterrani. Encara que no ho sembli, a prop de casa nostre es produeixen guerres i hi ha pobles que malviuen intentant sobreviure literalment i lluitant perquè la seva cultura segueixi viva.

El poble d'Israel es l'artìfex de la ocupació de Palestina i l'autor de l'autoproclamat Estat d'Israel, un estat poderòs que fa i desfà al seu aire amb el suport dels paisos mes poderosos del mon.

Mirant les ultimes accions perpetrades sobre el poble Palestí podem veure que Israel no recorda el seu passat. Durant la segona guerra mundial els jueus van partir la barbàrie i l'extermini per raons ètniques i el mon sense, amb tota la raò, es va possar les mans al cap pel que havia passat. No creieu que Israel ha fet una cosa semblant amb el poble Palestí?

Si fins hi tot han fet un mur de no se quants metres per aïllar els Palestins del territori d'Israel. I no parlem dels colons, i del bloqueig per importar i exportar i tantes i tantes coses que l'unic que fan es asfixiar poc a poc al poble Palestí.

Les provocacions que, segons Israel, justifiquen la última invasió a Gaza no son mes que la reacció al tracte que rep el poble Palestí per part dels seus veïns de l'altre banda del mur de la vergonya.

FREEDOM FOR PALESTINA

L’últim error d’Amèrica

Els Estats Units d’Amèrica, com a nació, te poc mes de dos-cents trenta anys d’història. Una nació conquerida als natius Americans a la força i ocupada per les tropes colonitzadores d’occident. La seva historia es farcida de guerres, primerament civils i posteriorment a nivell mundial, passant pel Vietnam, la Guerra del Golf i un llarg etcètera que no s’acabaria mai.

Durant aquests anys han passat un munt de Presidents dels Estats Units d’Amèrica, però el que ens ha tocat viure els últims vuits anys a nosaltres es el Sr. George Bush, que precisament avui acaba el seu mandat.

Un mandat enfocat a la guerra, la opressió i el petroli. Esta clar que en un mon globalitzat com el nostre, la majoria de politics es dediquen a la política no per creences sinó pel poder que un càrrec els atorga. George Bush era l’últim que quedava del trio de les Açores, aquell trio format pel Sr. Aznar, el Sr. Blair i finalment, el que liderava el tema com a primera potencia mundial, el Sr. Bush.

Amb la retirada de George Bush i l’entrada d’aire fresc amb Barack Obama s’obre una porta d’esperança, com a mínim, per poder re enfocar la visió distorsionada del mon que s’oferia des dels Estats Units d’Amèrica.

L’últim error d’Amèrica. D’aquesta manera tan clara titula avui el diari el pas de George Bush per la Casa Blanca.

Ultima invenció per aprovar els exàmens

Atenció a la noticia que es pot llegir avui al diari:

“Un japonès de 54 anys, que va intentar suplantar el seu fill de 20 en un examen, va ser descobert per un inspector malgrat tenyir-se els cabells per intentar assemblar-se al seu fill.”

Mira que n'hi ha un munt de trucs per aprovar exàmens, per anomenar-ne alguns de famosos la típica “xuleta” dins del bolígraf bic, l’auricular camuflat sota la màniga de la camisa, dur les respostes anotades al baix de la faldilla, la calculadora, etc.., però aquest paio ha superat els límits, ha anat son pare disfressat per aprovar l’examen fent-se passar per ell!!

El mes trist de tot això es que, pel que sembla, el noi no en sabia res. Ni de la inscripció a l’examen ni de l’examen en si. Com a reflexió podríem dir ... quina poca confiança te aquest pare en el seu fill.