dimarts, 9 de novembre de 2010

El poble Saharaui i l’herència Espanyola


El Sàhara Occidental, un territori ric en ferro i fosfats i un dels menys poblats del mon segons les estadístiques, en època colonitzadora, deuria ser com un caramel per un nen. 

Amb aquesta definició tant temptadora, l’any 1885 els colonitzadors Espanyols prenen possessió del Sàhara Occidental, l’any 1900 se’n fixen les fronteres i l’any 1958 el Sàhara passa a ser província Espanyola. Durant tots aquests anys, i com a  la resta de colònies, el país colonitzador explota els recursos de la zona conquerida i utilitza els seus habitants autòctons pel seus menesters.

L’any 1975 quan, per les pressions del Marroc i Mauritània i amb la Marxa Verda (estratègia del Marroc amb la intenció d’ocupar el Sàhara Espanyol), s’estableix una administració tripartida formada per Espanya, el Marroc i Mauritània. L’any 1976 Espanya abandona definitivament la colònia deixant-la a la seva sort i ocupada pel Marroc i Mauritània. El poble Saharaui, com a poble autòcton i sobirà, i a través del Frente Polisario, declara la República Àrab Democràtica Saharaui i comença la seva guerra particular per alliberar els seus territoris d’aquest dos països.

L’any 1979 Mauritània firma la pau i es retira del conflicte i el Marroc ocupa definitivament els territoris utilitzant bombes i armament pesant, matant gran part de la població i obligant a la majoria a exiliar-se al desert. L’any 1991 es firma un alto al foc potenciat per la ONU que estableix la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum en el Sahara Occidental, que s’hauria d’haver celebrat l’any 1992.

A dia d’avui, el Sahara Occidental segueix ocupat pel Marroc, s’hi han edificat murs a diferents zones per evitar els atacs del Frente Polissario, el proces d’autodeterminació esta congelat i les protestes i conflictes violents es repeteixen diàriament.

Ahir la policia Marroquina va desallotjar un campament Saharaui a les afores de El Aaiún a la força, provocant disturbis a la ciutat on policies i ciutadans marroquins es van enfrontar als Saharauis. Com sempre las premsa no ha pogut accedir a la zona de conflicte per informar sobre els que ha succeït.

Veient com ha anat la historia, queda clar que ningú te la intenció de moure un dit pel poble Saharaui, ni pel compliment del drets humans, ni per la llibertat d’expressió, ni per la veu d’un poble que ha patit primer la colonització Espanyola, després la descolonització Espanyola i finalment la colonització Marroquina. Ara be, si uns Marroquins planten una bandera Marroquina a l’illa de “Perejil” hi envien l’exèrcit, però es clar, solucionar d’una vegada per totes i de forma democràtica i pacifica un conflicte del qual l’Estat Espanyol en te part de culpa, això si que no.

Crec que tots els pobles tenen dret a decidir sobre el seu futur i per molt que els dirigents s’entestin a dibuixar fronteres amb bolígraf sobre un mapa, sempre hi haurà una veu que reclami el dret a decidir.

Llegir aquestes noticies i escriure un post sobre elles, et fa pensar que el mon esta molt malament i que tot es mou per interessos econòmics i politics. No importen les persones, ni els pobles, que realment son els que pateixen aquestes decisions.

1 comentari:

Jesús M. Tibau ha dit...

un ferit de gravetat, víctima del franquisme, a qui la nostra democràcia li gira l'esquena