dijous, 16 de desembre del 2010

Johan Cruyff i l’Anglès d’en Lionel Messi


S’ha de reconèixer que en Johan Cruyff es un mite vivent de la historia del Futbol Club Barcelona. Jugador del FC Barcelona en el període 1973-1978 i mes tard entrenador en el període 1988-1996, va demostrar que de futbol n’entén un grapat i que, a l’etapa del Dream Team, va donar al FC Barcelona moltes alegries, tot iniciant una forma d’entendre el futbol que, a dia d’avui, i en la figura d’en Pep Guardiola,  continua present.

Dit això, també es de justícia dir que últimament sabem mes coses d’ell pels seus comentaris o baralles amb el Club , que pels seus mèrits esportius. Ser una llegenda del futbol, sembla que et dona dret a opinar sobre tot el que fan i deixen de fer els jugadors del primer equip del FC Barcelona i tot el que envolta aquest club. Moltes vegades de forma contradictòria.

La ultima va ser ahir quan, a la roda de premsa de presentació del partit de la selecció Catalana contra Hondures, va criticar a en Lionel Messi i al 90 % jugadors del FC Barcelona  per no saber parlar anglès.  Diu que en Messi no pot parlar amb la meitat del món sent el millor jugador del món.

Com pot fer aquests comentaris quan ell, que es el seleccionador de la selecció Catalana, la nostra selecció, no articula ni una paraula en la llengua pròpia del país, el Català. L'any passat, amb motiu de la seva presentació com a entrenador de la selecció catalana, Cruyff va justificar el fet de no parlar en aquesta llengua perquè "no vull violar el català". Son ganes de crear conflictes.

Podrà haver sigut un gran jugador i un gran entrenador, però considero que la selecció Catalana, amb el que representa pel país i pels sentiments dels Catalans, tindria que ser entrenada per un entrenador Català, que entengui i parli el Català i que estigui d‘acord amb les sensibilitats del país.

Una Nació una Selecció

3 comentaris:

òscar ha dit...

Fa temps que he deixat d'escoltar massa a Cruyff i les seves contradiccions.

Crec que és just (molt just) agraïr-li la seva herència com entrenador, però també hauria de ser una mica recíproc amb la gent que el valoravem i saber callar. No ho fa.

magazine.cat ha dit...

El que fa l’enveja!

Salut

Rita ha dit...

Com l'òscar, crec que hauria de callar una mica més en Cruyff, si no vol acabar sent la caricatura d'ell mateix i perdre tot el respecte que sempre se li ha tingut.