dimarts, 31 de maig de 2011

Els indignats, el català i el dret a l’autodeterminació


Un cop passades les eleccions municipals i amb les assemblees dels indignats constituïdes als diferents barris de Barcelona, l’ocupació de Plaça Catalunya ha perdut el sentit i s’ha convertit mes en un problema que en un acte de suport massiu.

Considero que ara toca fer feina a nivell local, amb les AAVV i amb les entitats, per entre tots aportar propostes de canvi. L’acampada de Plaça Catalunya s’ha transformat en un recull pintoresc de protestes de tota indole on, siguem realistes, ja no te sentit tenir la plaça tota empaperada, pintada i amb els parterres destrossats si tenim les assemblees de barri constituïdes.

En plena democràcia no cal que juguem al joc dels politics. Si creiem que una altra realitat es possible doncs posem-hi fil a l’agulla i treballem des de baix, des dels barris. No pretenguem canviar el mon instantaniament amb quatre crits, dos manifestacions, i una acampada a Plaça Catalunya.

El que si que no trobo gens be i fa que els Espanyolistes es freguin les mans, es la obsessió dels indignats en fer les conferencies en Espanyol. Cada cop que ha sortit per TV alguna rotllana a Plaça Catalunya amb algun indignat expressant-se megàfon en ma, ho ha fet en Espanyol. Deuen pensar que així els entendran millor a la Plaza del Sol.

Que no estem a Catalunya? Que els estudiants universitaris, que en son un munt, no son conscients de la importància d’utilitzar la llengua del país en actes amb aquest ressò internacional? Serà que no han llegit al diari que, per exemple, el PP del País Valencia es vol carregar l’ensenyament en Valencià. Pel que sembla tampoc contemplen dins de les seves reivindicacions el dret d’autodeterminació del pobles.

Començo a pensar que tot això ha estat una cortina de fum, manipulada per uns quants i que no en traurem res mes que incidents a Plaça de Catalunya amb els Mossos repartint castanyes, unes quantes portades de diari i cassolades durant uns mesos a les 9 del vespre. 

8 comentaris:

Carme ha dit...

Doncs, sí, jo també penso com tu. La democràcia ja la tenim, votem com hem de votar que si no els altres ja voten per nosaltres. No sé veure què hi pot haver més enllà de les urnes.

I sí, jo em vaig alegrar d'un moviment d'indignació, perquè tots estem indignants.

Però no sé entendre perquè cal posar tomaqueres a la gespa que és de tothom i no pas només d'ells. I tampoc sé entendre tanta barreja de coses i protestes pintoresques com tu dius. Ni tampoc que tot sigui sempre en castellà i que no es lligui d'alguna manera amb la defensa de la llengua i de l'autodeterminació.

magazine.cat ha dit...

Penso igual. Els primers dies va estar be la protesta, però de allí sembla que tenia que sortir alguna cosa, que no ha sortit i al pas que van crec que no en sortirà res, s'esvairà com el fum i ja no se'n parlarà més.

El porquet ha dit...

Com avui es recordava en brillant article al diari avui

http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/418130-indignats-i-espanyolissims.html

ja a l'any 97, en un concert a las Ventas de Madrid de l'estimat Raimon, per protestar per un assassinat d'ETA, aquest va ser àmpliament escridassat i xiulat per la parròquia madrilenya... per expressar-se en català.

Ja poden ser de dretes, d'esquerres, de centre, feixistes, comunistes, anar a concerts "solidaris" o fer acampades "democràtiques".... que l'espanyol en quant sent una paraula en català, s'uneix en qualsevol de les seves variants en atacar, ferir i si pot ofegar el català.

És així i punt.

Per tant, jo no sóc d'eixa revolució.

rits ha dit...

No, no defallegis!!!

Estic amb tu que l'acampada a Pl. Catalunya està perdent força, però perquè s'estan constituïnt les assemblees als barris. Demà hi ha assemblea per decidir si es continua acampat o no.

Jo no tenia molt clar això de dividir-se per barris, allò de la unió fa la força. Però la feina va per llarg. jo entenia que calia una acció que acabés amb algun resultat, per començar a avançar, però cal consensuar què es vol.

Crec que s'ha de sortir de Pl. Catalunya amb unes bases, un projecte de 3 o 4 principis, de cap a on anar i una bona coordinació. Es necessita temps (xò tampoc es pot eternitzar xq llavors es va perdent pistonada i es van donant petits vicis com els que descrius que no ajuda a aglutinar gent).

A veure què es decideix demà!

Entenc el que dius del català i del dret a l'autodeterminació. personalment penso que amb el canvi que es vol, on els polítics realment ens representin i hi hagi democràcia el dret d'autodeterminació ja no podrà ser vetat, i llavors serà molt més fàcil aconseguir la independència (si és el que la majoria vol). I si, se sent molt castellà, però en canvi quan hi he estat sempre tot el que he sentit ha estat en català.

No sé, potser sóc massa somiadora, però jo hi continuo creient!!! Força i a anar a les assemblees de barri!!

Lluís Bosch ha dit...

He llegit el teu post i crec que hi ha una lectira tendenciosa, o bé gastes una ironia molt fina. Jo estic amb els indignats i crec que aquesta democràci que tenim serveix de molt poc, i només a uns sectors concrets: les eleccions municipals ho demostren. Els sobiranistes deveu estar contents, però ningú més. Si fos per mi, derogaria l'autonomia catalana. Ara els catalsn som els ciutadans espanyols pitjor servits (pitjor que mai, pitjor que amb el tripartit). Entenc molt bé que parlin en castellà, perquè jo em plantejo escriure el meu blog en castellà. Si els catalans voten CiU, jo em passo al castellà. Així de clar i català.

Cromlec ha dit...

Carme: Crec que ara el que cal es potenciar les assemblees de barri per poder fer propostes des de la base.

Magazine.cat: Esperem que les assemblees de barri ajudin a la gent a entendre quines son les propostes que es fan des d'aquest col•lectiu.

Porquet: Crec que la llengua es un tret identitari que hauria de formar part implícita en totes aquestes protestes.

Rits: L'essència de les protestes ha quedat impregnada en la societat i confio en que les assemblees de barri donin veu a tota la gent indignada, tant els que participen activament en les protestes com els que no.

Lluis Bosch: Jo també estic amb l'essència dels indignats i es per això que valoro molt positivament la creació de les assemblees de barri. Tant sols considero que un cop s'han posat en marxa aquestes assemblees, l'acampada principal al centre de Barcelona ja no es necessària. Pel que fa a la llengua i al dret a l'autodeterminacio dels pobles, com que en teoria entre els indignats no hi ha cap partit politic, son dos temes que es poden tractar lliurement com a opcions de pais.

rits ha dit...

Doncs no sé, ara sembla que tothom comença a criticar.... no sé jo si ha quallat prou. És molt fàcil afegir-se al carro de qualsevol cosa, primer a favor dels indignats, i ara a criticar-ho. Però si es creu en el moviment, cal implicar-si, com sigui, anant a les assemblees, donant suport, com sigui. No es pot marcir tan ràpid.

Cromlec ha dit...

Rits: Jo vaig estar l'altre dia a una assemblea de barri i et puc dir que feia patxoca. Jo calculo que hi havia unes 150 persones i hi eren representades entitats, gent gran, joves, estudiats, etc..

Crec que tot es començar i si le sassemblees de barri estan cosntituides i si la gent realment te ganes de canviar les coses, ara tenim la oportunitat de fer-ho.

Ahir em vas demanar que no defallis. Avui to dic jo a en a tu, no defalleigis i confia en les assemblees de barri.

Crec que part de les critiques que esta revent el moviment dels indignats no es pel concepte, sino pel fet que avui encara estan a Plaça de Catalunya.