dijous, 20 de gener de 2011

El Català al Senat


Dimarts passat, per primera vegada, vaig sentir per la radio a un polític parlant en Català al Senat Espanyol. Primer sentint la traducció simultània a l’Espanyol i desprès el so directe de l’orador que feia un discurs en Català.

Donada la tensió actual existent entre Catalunya i l’Estat Espanyol, vaig trobar interessant aquest pas que, en el format actual d’Estat Espanyol, no fa mes que normalitzar una cosa que estava pendent des de la transició. Però una cosa tant normal com la utilització de les llengües cooficials als espais de debat s’ha transformat en munició per carregar contra Catalunya.

Del PP ja era d’esperar, tot ho justifiquen dient que els traductors costen molts diners i que, mentre els Espanyols passen gana, l’Estat es dedica a malgastar diners en foteses. Els que hem sembla que no ho tenen gaire clar sol els del PSOE que, mentre s’omplen la boca parlant d’un futur Estat Federal, també s’han afegit al carro de la critica contra l’ús de les llengües cooficials al Senat.

Si el problema es la despesa en traductors, el que haurien de fer tots aquets partits, que carreguen contra Catalunya, es anular els sous vitalicis d’expresidents del govern que pertanyen o pertanyien als seus partits i que actualment combinen amb sous estratosfèrics del sector privat. També podrien limitar els sous de diversos membres dels seus partits que, al tenir 5 càrrecs o mes, cobren fortunes i d’aquesta manera poder destinar aquests recursos a solucionar tots aquests problemes que, segons ells, ocasiona Catalunya pel sol fet d’existir.

A “l’Espanya Plural”, com ells li diuen, es dediquen a tapar les seves misèries i mentides creant conflictes, habitualment inexistents, i culpant de tots els mals d’Espanya a Catalunya. Una Catalunya que, cal recordar-ho, aporta a les arques de l’Estat  un munt de calerons.

Aquestes actituds no fan mes que eixamplar l'esquerda que hi ha entre l’Estat Espanyol i Catalunya. Tant costa respectar els nostres drets, la nostra llengua i la nostra cultura? I si no es així, perquè no ens deixen exercir el nostre dret a decidir com a poble sobirà?

Fa un temps van dir que Catalunya ja no depenia d’Espanya pel que fa a importar productes Catalans. Que els productors Catalans havien girat el binocle cap al Nord i gran part de les exportacions Catalanes ja es feien fora d’Espanya. La Independència econòmica es el primer pas per poder plantejar-nos altre fites en l’autogovern.

La relació entre Catalunya i Espanya hem recorda a les esquerdes que es fan al gel àrtic. S’obre una esquerda i durant unes hores no es pot passar perquè es molt ample i un extrem i l’altre estan separats per un munt de metres d’aigua. Durant la nit l’aigua es gela i al mati següent ja es pot passar d’un canto a l’altre.

Però arribarà un dia en que l'esquerda al gel serà tan gran, que ja no hi haurà forma de que, durant la nit, es torni a gelar l’aigua que separa els extrems de l'esquerda.

5 comentaris:

òscar ha dit...

De fa anys que estic esperant que l'esquerda no es torni a gelar en el decurs de la nit.

De fa anys que no espero res dels polítics de PP i PSOE.

Carme ha dit...

Quanta raó tens! Mira, m'apunto al comentari de l'Óscar. Fa anys que espero que l'esquerda es faci ben ampla.

I jo no espero res tampoc, d'ells.

magazine.cat ha dit...

Un altra que s'apunta, jo tampoc espero res.

Salut.

sànset i utnoa ha dit...

No et falta raó. De moment sembla que totes les esquerdes les puguin anar salvant, però arribarà el dia que la faran massa grossa. I jo espero que sigui ben aviat.

*Sànset*

Cromlec ha dit...

òscar: Tens raó, jo tampóc no n'espero res.

Carme: Cada cop l'esquerda es mes gran i triga mes a congelar-se.

magacine.cat: Gracies per comentar.

Sànset: Encara que no la facin massa grossa, diuen que de mica en mica s'omple la pica i per tant tot suma.

Gracies a tots per comentar.